Maties Serracant (de la Crida per Sabadell, la candidatura que lidera la CUP) es convertirà el proper 25 de juliol en el cinquè alcalde de l'era democràtica a la ciutat del Vallès Occidental prenent el relleu a Juli Fernàndez, d'ERC. Amb 11.110 vots i el suport del 13,2% de l'electorat, la candidatura de l'esquerra alternativa era la quarta més votada, per darrere del PSC, Unitat pel Canvi i ERC. Com ha arribat Serracant a l'alcaldia? A continuació fem un repàs històric dels moments més destacats dels darrers dos anys en el moment en que es concreta un relleu que no ha estat fàcil de gestionar:

Les eleccions de 2015: un canvi polític

Les eleccions municipals de 2015 van reconfigurar el ple eliminant la figura de la força predominant, el PSC, i desdibuixant cap possibilitat de majoria absoluta. Les negociacions van deixar ja des d’un inici els socialistes fora del govern, motiu pel qual Unitat pel Canvi (UxC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Crida per Sabadell, Convergència i Unió (CiU) i Guanyem Sabadell (GS) van iniciar un procés de negociacions que va acabar amb un govern de 8 regidors d’ERC i la Crida. 

Aquest primer pacte excloïa CiU de qualsevol negociació i establia que Juli Fernàndez (ERC) assumia l’alcaldia des de juny de 2015 fins a l’equador del mandat (juny de 2017), moment en què la cediria a Maties Serracant (Crida). L’entrada al govern de UxS i GS va fer que l’acord es redefinís, mantenint l’equador de mandat com a moment del canvi, però sense definir en qui recauria l’alcaldia.

Les forces van acordar un repartiment de poders i competències al govern municipal, d’acord amb els resultats electorals de 2015. Així, el primer tinent d’alcalde seria Joan Berlanga (UxC i militant d'ICV), Serracant el segon i Marisol Martínez (GS) la tercera.
 
Tensions a l'esquerra: l’origen

Diverses forces van protagonitzar tensions fins i tot abans de la campanya electoral. La sortida de Martínez d’EUiA, on havia estat cap de llista a les eleccions de 2011, va desembocar en la creació de GS, amb el lema Sí Se Puede. EUiA s’integraria posteriorment en una llista conjunta amb ICV i gent de Podem, sota el nom d’Unitat pel Canvi. 

Paral·lelament, membres de la Crida i d’UxC van tenir diverses enganxades, també el dia de les eleccions, amb paraules que no van arribar a més, però que van generar una tensió evident. Aquestes situacions es van deixar de banda per arribar a una entesa que deixava el PSC, primera força en nombre de vots, sense l’alcaldia que ostentava des de 1999, primer amb Manuel Bustos i després amb Joan Carles Sánchez.
 
S'acosta l’equador: primeres reunions

Al febrer de 2017, amb l’equador del mandat a quatre mesos vista, es van iniciar les converses a quatre per definir com s’havia de produir el relleu. Si bé ERC mantenia la seva predisposició a cedir l'alcaldia no hi havia quòrum per definir qui havia de ser el seu relleu i fins i tot es va especular amb la continuïtat de Fernàndez per evitar tensions.

UxC, liderada per ICV, reclamava l’alcaldia amb un criteri clar: havia estat la força més votada de l’actual govern al 2015. No comptava, però, amb les diferències que arrossegaven amb Crida i GS. 
 
Explosió entre forces: falta d’entesa

Mentre ERC públicament assegurava que aportava els seus quatre vots al candidat alternatiu de consens, la Crida va manifestar la seva posició en favor que Fernàndez renunciés per facilitar un relleu. L’alcalde era interpel·lat per aquesta força i UxC, que consideraven que incomplia l’acord de 2015. 

Mentrestant, GS considerava que no era moment de fer cap pas perquè Joan Berlanga fos alcalde, però tampoc perquè ningú més ho fos. La situació es va tensar, amb comunicats bel·ligerants i piulades a la xarxa del mateix Berlanga i d’UxC en què lamentaven l’actitud dels seus dos socis de govern.

La solució: Maties Serracant

ERC va plantejar una possibilitat que va acabar trobant consens, i que passava perquè Maties Serracant fos el nou alcalde. Crida i GS s’hi van posar bé, però UxC va decidir dur la proposta en assemblea a principis de juliol, amb la voluntat de no renunciar a l’alcaldia i plantejant una retirada de suport a Fernàndez si seguia com alcalde i dibuixant una possible sortida del govern. 

Finalment, un gir argumental va posicionar Serracant com a candidat al relleu també per a UxC. Un cop trobat el consens, l’alcalde fa consultar les diverses forces, que han acordat celebrar el ple de renúncia de Fernàndez el 20 de juliol i el d’investidura de Serracant el 25 de juliol.

Un alcalde investigat?

L’oposició ha retret que el nou alcalde sigui Serracant, donat que actualment està sent investigat per un presumpte delicte de tràfic d’influències en la cessió de Cal Balasch al col·lectiu El Tallaret, a la Creu Alta. Mentre el govern manté que es tracta d’una investigació fruit d’una denúncia política, i no de l’existència d’un delicte, la resta de forces asseguren que la consideració del futur alcalde no dista de la de qualsevol altre càrrec electe a qui la Justícia li demana comptes.