L'arribada del president Salvador Illa a Palau fa un any va suposar un punt d'inflexió en la política catalana, marcada fins aleshores per un postprocés que feia difícil preveure una entesa i una imatge d'unitat. La reunió que va mantenir fa uns dies Illa amb l'expresident Carles Puigdemont era, a tot pronòstic, encara menys previsible. I aquest dimecres, la vigília de la Diada, uns 400 representants de la política -alguns en actiu, molts altres ja retirats de la primera fila- de tots els colors (excepte dels de PP, Vox, CUP i AC) i dels sectors social i econòmic s'han arreplegat per presenciar la hissada d'una senyera gegant davant del Parlament que ha simbolitzat un retrobament abans de la Diada.

L'acte, que ha donat el tret de sortida als actes de l'Onze de Setembre, ha reunit els expresidents Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès, i ha recuperat la hissada de la senyera que va promoure Pasqual Maragall el 2004 a iniciativa del president del Parlament, Josep Rull. Els presidents Illa i Rull han presidit un acte solemne acompanyats de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a qui el Parlament ha fet cessió de la bandera. 

Una senyera de 54 metres quadrats i 6 quilos de pes sobre un pal de 25 metres d'alçada, que ha costat en total gairebé 100.000 euros, i que ja oneja -i ho farà permanentment- davant la façana de la cambra catalana, al parc de la Ciutadella. El monument explica, en català i en braille, la història de la bandera catalana i amb un codi QR que permet també traduir el text a altres llengües.

Una història que es remunta al 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, en què apareix l'escut amb les quatre barres. La senyera és, precisament, la plasmació d'aquest escut en una tela de roba. L'acte ha posat al centre el caràcter de resistència d'una senyera que, després de la derrota del 1714 i la posterior repressió de Felip V, va ser prohibida pels decrets de Nova Planta. Al llarg del segle XIX va ser recuperada com a bandera nacional de Catalunya, i després Primo de Rivera i més tard Francisco Franco la van tornar a prohibir. Tot i això, la senyera es va mantenir com a símbol de resistència i d'identitat, sovint penjada clandestinament.

Des de l'escenari, l'Orfeó Català ha interpretat El cant de la senyera en un desplegament que ha culminat després de poc més de dos minuts d'ascens. Gemma Humet amb El cant dels ocells també ha posat la banda sonora a l'acte que han conduït els actors Miriam Moukhles i Joan Sentís, que han fet també una lectura del poema "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol. Els segadors ha posat la cirereta de la banda sonora que ha acompanyat la presència del passat i el present de la política catalana amb cares com les de Laura Borràs, Alba Vergés, Roger Montañola, Jordi Sànchez, Marta Pascal, Carlos Prieto o Lluïsa Moret. L'absència més comentada ha estat la de l'expresident Quim Torra.

I és que més enllà de l'escenificació de la hissada de la bandera, també s'ha escenificat el retrobament que han mostrat converses informals tan diverses com la que ha unit Josep Lluís Trapero, Núria Parlon i Joaquim Forn; el sindicalista Camil Ros amb Antoni Castellà, o Roger Montañola primer amb David Cid i després amb el president Illa en una recepció al Parlament que no se celebrava des del 2008. Una recepció durant les hores prèvies a la Diada que representa un retrobament no només amb les tradicions.