17
d'octubre
de
2018, 07:00
Actualitzat:
12:28h
L'aparició de Vox com a nou factor de la política espanyola ha delatat els moviments intensos de terra que es produeixen en el magma de la dreta espanyola. Només l'endemà de l'acte que el partit d'extrema dreta va fer a Vistalegre el 7 d'octubre, l'expresident del govern José María Aznar feia unes declaracions que blanquejaven la nova marca política i, d'alguna manera, l'homologaven als partits establerts de la dreta, el PP i Ciutadans. "Quan vaig deixar el govern vaig deixar un espai unit. Ara, aquest espai està trossejat en tres partits". Aznar afegia que això era una mala notícia, invocant així que calia un reagrupament dels "tres partits".
La reaparició espectacular d'Aznar en el primer pla ha vingut acompanyat de molts esdeveniments que han confluït: la crisi del govern del PP, la moció de censura i la caiguda de Mariano Rajoy, la derrota sorprenent de Soraya Sáenz de Santamaría en la pugna pel lideratge del partit, l'ascens de Pablo Casado, aplaudit per l'aznarisme, l'aparició de Vox en el firmament i una radicalització en el discurs de PP i Ciutadans.
En el panorama europeu, l'aparició d'una alternativa de dreta extrema que rep l'impuls de sectors de l'ala més ultra del partit Republicà dels EUA en la persona de Steve Bannon, instal·lat a Brussel·les al davant d'una organització, The Movement, que té la vista posada en les eleccions europees de maig del 2019. El bloc central europeu (l'Alemanya d'Angela Merkel i la França d'Emmanuel Macron) pateixen una forta erosió i el mateix projecte de la UE topa ara, a més d'una oposició des de l'esquerra, amb un enemic potent a la dreta.
Rafael Bardají, l'ideòleg aznarià de Vox
En els moviments produïts en l'espai de la dreta espanyola hi ha una connexió que no ha passat desapercebuda als analistes: Rafael Bardají. L'esmentava Enric Juliana en un article recent (A la dreta li canvia la Vox). Sociòleg extremeny, Bardají és un dels intel·lectuals orgànics de l'aznarisme. Va ser assessor del ministeri de Defensa durant el mandat d'Aznar i després va ser cap de política internacional de la FAES, sempre al costat de l'expresident i defensant posicions pròpies dels anomenats neoconservadors: defensa de la intervenció militar a l'Iraq, aliança amb els falcons de la política exterior nord-americana i suport acrític al govern d'Israel, mostrant simpaties amb l'ala dura de Tel Aviv.
Entre març i abril passat, Bardají va fer diverses coses: va abandonar el PP, després d'anys de posicionar-se molt críticament amb el lideratge de Rajoy, es va afiliar a Vox, entrant directament en el comitè executiu del partit d'Abascal, i tot seguit va viatjar a Washington per entrevistar-se amb Steve Bannon. L'antic assessor de Donald Trump va elogiar explícitament Vox. La connexió estava feta.
El paper del GEES
Bardají és el fundador del Grup d'Estudis Estratègics (GEES). No és una sigla qualsevol. De fet, a partir del 2004, quan el PP perd les eleccions i Rodríguez Zapatero arriba a la Moncloa, es va consolidant com un laboratori d'idees, estretament vinculat a FAES, la fundació presidida per Aznar i enfrontat a l'altre gran think tank de l'establishment, l'Institut Elcano, considerat massa moderat pels postulats aznarians. En l'univers conservador, el GEES serà la "secció" espanyola dels grans centres ideològics de la dreta dura nord-americana.
Les eleccions europees a l'horitzó
La xarxa de dreta populista europea s'està reforçant i s'ha fixat com a objectiu donar la campanada en les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. Pot ser l'oportunitat de Vox d'entrar en les institucions. Bardají ja té aparaulada una trobada entre Bannon i Abascal, prevista de fa mesos, però que s'ha anat ajornant. Tot indica que tindrà lloc abans de finals d'any.
Mentrestant, les esquerdes que la dreta populista està provocant en el si dels partits conservadors tradicionals és enorme. El Partit Popular Europeu viu un debat intern intens. A la vella democràcia cristiana no li surten els números. Angela Merkel acaba de veure com els seus aliats de la CSU de Baviera han reculat perillosament en les eleccions al land. Molt a prop, l'homòleg austríac de Merkel, l'ambiciós Sebastian Kurz, ha optat per combatre l'extrema dreta endurint el seu discurs. Un gir auspiciat a l'estat espanyol per Aznar i que té en Vox una excusa útil.
La reaparició espectacular d'Aznar en el primer pla ha vingut acompanyat de molts esdeveniments que han confluït: la crisi del govern del PP, la moció de censura i la caiguda de Mariano Rajoy, la derrota sorprenent de Soraya Sáenz de Santamaría en la pugna pel lideratge del partit, l'ascens de Pablo Casado, aplaudit per l'aznarisme, l'aparició de Vox en el firmament i una radicalització en el discurs de PP i Ciutadans.
En el panorama europeu, l'aparició d'una alternativa de dreta extrema que rep l'impuls de sectors de l'ala més ultra del partit Republicà dels EUA en la persona de Steve Bannon, instal·lat a Brussel·les al davant d'una organització, The Movement, que té la vista posada en les eleccions europees de maig del 2019. El bloc central europeu (l'Alemanya d'Angela Merkel i la França d'Emmanuel Macron) pateixen una forta erosió i el mateix projecte de la UE topa ara, a més d'una oposició des de l'esquerra, amb un enemic potent a la dreta.
Rafael Bardají, l'ideòleg aznarià de Vox
En els moviments produïts en l'espai de la dreta espanyola hi ha una connexió que no ha passat desapercebuda als analistes: Rafael Bardají. L'esmentava Enric Juliana en un article recent (A la dreta li canvia la Vox). Sociòleg extremeny, Bardají és un dels intel·lectuals orgànics de l'aznarisme. Va ser assessor del ministeri de Defensa durant el mandat d'Aznar i després va ser cap de política internacional de la FAES, sempre al costat de l'expresident i defensant posicions pròpies dels anomenats neoconservadors: defensa de la intervenció militar a l'Iraq, aliança amb els falcons de la política exterior nord-americana i suport acrític al govern d'Israel, mostrant simpaties amb l'ala dura de Tel Aviv.
Rafael Bardají i Steve Bannon en una trobada a Washington l'abril passat. Foto: @rafael_bardaji
Entre març i abril passat, Bardají va fer diverses coses: va abandonar el PP, després d'anys de posicionar-se molt críticament amb el lideratge de Rajoy, es va afiliar a Vox, entrant directament en el comitè executiu del partit d'Abascal, i tot seguit va viatjar a Washington per entrevistar-se amb Steve Bannon. L'antic assessor de Donald Trump va elogiar explícitament Vox. La connexió estava feta.
El paper del GEES
Bardají és el fundador del Grup d'Estudis Estratègics (GEES). No és una sigla qualsevol. De fet, a partir del 2004, quan el PP perd les eleccions i Rodríguez Zapatero arriba a la Moncloa, es va consolidant com un laboratori d'idees, estretament vinculat a FAES, la fundació presidida per Aznar i enfrontat a l'altre gran think tank de l'establishment, l'Institut Elcano, considerat massa moderat pels postulats aznarians. En l'univers conservador, el GEES serà la "secció" espanyola dels grans centres ideològics de la dreta dura nord-americana.
Les eleccions europees a l'horitzó
La xarxa de dreta populista europea s'està reforçant i s'ha fixat com a objectiu donar la campanada en les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. Pot ser l'oportunitat de Vox d'entrar en les institucions. Bardají ja té aparaulada una trobada entre Bannon i Abascal, prevista de fa mesos, però que s'ha anat ajornant. Tot indica que tindrà lloc abans de finals d'any.
Mentrestant, les esquerdes que la dreta populista està provocant en el si dels partits conservadors tradicionals és enorme. El Partit Popular Europeu viu un debat intern intens. A la vella democràcia cristiana no li surten els números. Angela Merkel acaba de veure com els seus aliats de la CSU de Baviera han reculat perillosament en les eleccions al land. Molt a prop, l'homòleg austríac de Merkel, l'ambiciós Sebastian Kurz, ha optat per combatre l'extrema dreta endurint el seu discurs. Un gir auspiciat a l'estat espanyol per Aznar i que té en Vox una excusa útil.