Carles Puigdemont va decidir ser candidat a la presidència de la Generalitat a mitjans de novembre, després d'una visita de la cúpula del PDECat a Brussel·les i d'haver-ho abordat amb el seu entorn més proper a Palau. Va ser el candidat independentista més votat a les eleccions del 21-D, convocades excepcionalment per Mariano Rajoy gràcies a l'aplicació de l'article 155, i després va arrencar un període de dos mesos en què ha intentat tornar a ser president des de la distància. Finalment, però, aquest dimecres ha renunciat definitivament a ser investit al Parlament i comandarà una estructura política a Bèlgica.
Aquests són els deu moments clau que van dels comicis de finals de desembre fins al reconeixement simbòlic que ha fet avui el Parlament i que obre la nova etapa política.
[seguiment2]339[/seguiment2]
De la victòria inesperada al relleu: cronologia de dos mesos d'infart
Puigdemont va superar ERC contra pronòstic i, després que la investidura a distància topés amb el Tribunal Constitucional i els recels dels republicans, ha optat per la renúncia provisional | La irrupció del PDECat en la negociació, l'entesa per una estructura política a Brussel·les i el reconeixement simbòlic, claus en la recta final
ARA A PORTADA
Publicat el 01 de març de 2018 a les 19:05
Et pot interessar
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català
-
Política L'Argentina i nosaltres
-
Política Colau embarcarà diumenge a la Flotilla que salparà de Barcelona cap a Gaza
-
Política Puigdemont reunirà el grup parlamentari de Junts a Waterloo el 15 i el 16 de setembre per preparar el nou curs
-
Política L'exèrcit, al centre del foc creuat entre la Moncloa i el PP: «No pot actuar d'ofici»
-
Política Els diputats de Madrid s'apugen per segona vegada el sou i acumulen un augment del 8,5%