Xavier Trias i Gemma Geis han estat dos dels principals protagonistes de la convenció municipalista que ha celebrat Junts aquest dissabte a Girona. L'organització d'un diàleg entre el candidat a l'alcaldia de Barcelona i la cap de cartell a la capital gironina és un bon reflex de quins són els reptes que encara la formació liderada per Jordi Turull i Laura Borràs en les properes eleccions municipals. Per una banda hi ha la necessitat de recuperar Barcelona per refer la imatge institucional del partit un cop abandonat el Govern i poder exhibir una peça preuada la nit electoral del 28 de maig; per l'altra, la voluntat de preservar els feus on Junts -com abans Convergència- ha estat i és especialment forta. 

Aquests són els principals objectius que es planteja Junts de cara a uns comicis que han de servir, també, per consolidar una estructura territorial que s'ha anat construint a mesura que també ho feien les sigles fundades l'estiu del 2020 per Carles Puigdemont.
 

Barcelona, epicentre de l'estratègia

A principis de febrer, Trias farà el seu primer gran acte com a candidat. Els noms de la llista ja han transcendit, tot i que queda determinar l'ordre. L'acompanyaran Neus Munté, Jordi Martí -escuder fidel i cap de campanya-, Victòria Alsina, Ramon Tremosa i Damià Calvet. Una representació nodrida del sector més institucional de la formació, més proper al que era CDC que als independents propers a Puigdemont i Borràs. El discurs de l'exalcalde serà, bàsicament, el de fer bandera del canvi davant dels dos mandats liderats per Ada Colau. Guanyar Barcelona no només suposaria un èxit electoral, sinó també una manera de recuperar el pols institucional després sortir del Govern. "Permetria tornar a projectar-nos com a partit seriós", remarca un dirigent consultat per Nació. 

El discurs que enarbora Trias ha quedat clar aquest dissabte en la convenció municipalista: ha indicat que van "bé" per guanyar les eleccions -totes les enquestes indiquen el creixement de Junts a rebuf de l'exalcalde, a qui les projeccions situen en una forquilla que es mou entre els 10 i els 12 regidors-, però al mateix temps ha demanat que el partit "no faci segons quines ximpleries". De fet, la demanda principal abans de fer el pas com a cap de cartell va ser que Junts estigués ordenat i que la resta de lideratges tinguessin un protagonisme -com a màxim- secundari en la seva campanya. De moment, es compleix. 
 

Girona i Vic, places a defensar

En dos dels principals feus del partit com són Girona i Vic hi ha hagut canvi de candidat. A la capital gironina, Marta Madrenas ha cedit la plaça a l'exconsellera Geis, mentre que Anna Erra, a la ciutat osonenca, ha fet un pas enrere i la substitueix el regidor Albert Castells. En el primer cas, Madrenas governa sense majoria absoluta i amb el suport d'ERC, mentre que Erra disposa de plena comoditat al consistori gràcies a uns resultats excepcionals obtinguts el 2019. Mantenir Girona i Vic amb comoditat permetria a Junts preservar dues capitals icòniques i exhibir fortalesa en terreny independentista

A banda d'aquestes dues ciutats, la prioritat també és no cedir terreny en places com Igualada -d'aquí el fitxatge de l'alcalde Marc Castells-, Reus -aquí el relleu de Carles Pellicer, també ex del PDECat, s'ha fet de manera ordenada amb el lideratge de Teresa Pallarès- i Vilafranca del Penedès, entre d'altres capitals de comarca. 
 

Tarragona i Lleida: l'objectiu és créixer

Aquestes dues capitals són les més complexes a l'hora d'obtenir resultats positius. En el cas de Tarragona es parteix de només tres regidors com a quarta força, unes xifres que el candidat Jordi Sendra -exdiputat i proper a Turull- intentarà revertir. En el cas de Lleida, els resultats van ser millors, amb 6 regidors que van permetre a Antoni Postius -també alineat amb Turull i que repeteix com a candidat- tenir pes en el govern municipal liderat per ERC. A les comarques de Ponent, Junts ha arribat a un acord amb Impulsem Lleida, integrada en bona mesura per alcaldes i regidors del PDECat-, pensat també per sumar el màxim de vots possible de cara a la Diputació. La formació forma part del govern dels quatre ens supramunicipals del país, circumstància sempre favorable als seus quadres. 
 

Àrea metropolitana: expectatives escasses

L'àrea metropolitana, des de fa unes quantes convocatòries electorals, és l'autèntic forat negre de Junts i de les sigles que l'han precedit. En les últimes municipals, per exemple, la formació es va quedar sense representació a l'Hospitalet de Llobregat, a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Adrià de Besòs i a Cornellà de Llobregat. Existeix una estratègia que s'està polint -la lideren Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat, i Toni Morral, exdelegat del Govern a Barcelona- per part del partit, però és poc probable que acabi donant fruits aquest mateix 2023. La idea, en tot cas, és consolidar noms, foguejar-los a les urnes i construir-los durant els quatre anys de la propera legislatura. 
 

El judici a Borràs ho impregnarà tot

El 10 de febrer arrenca el judici contra la presidenta de Junts pel cas de presumpta corrupció protagonitzat mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Els càlculs passen perquè la vista oral s'allargui almenys un mes -per tant, que es tanqui al març- i perquè la sentència arribi a les portes d'arrencar la campanya oficialment. "La sentència, si és condemnatòria, arribarà quan més mal ens pugui fer", sostenia aquesta setmana un alt dirigent consultat. No són pocs els alcaldes que observen amb temor no només una condemna contra Borràs, sinó també la reacció que tingui la presidenta. Perquè, com relatava una candidata d'una ciutat metropolitana fa uns mesos, hi ha dirigents municipals que han rebut aquest comentari en actes de precampanya: "Segur que això que li passa a Borràs és lawfare?". La resposta, aquesta mateixa primavera.