L'Estat va frenar el procés per la via de la imposició a canvi de deixar al descobert la naturalesa dels seus aparells, incapaços ara de sotmetre's amb èxit a cap stress test dels "principis democràtics" de què parlava el monarca al seu famós discurs del 3 d'octubre.
La manifestació d'aquest dissabte promoguda per Podem pel cas de les hipoteques gravita sobre la primera d'aquestes nafres: una justícia polititzada que el govern de Mariano Rajoy va anabolitzar perquè prengués la batuta de la lluita contra l'independentisme, i que ara imposa decisions a conveniència més enllà dels límits del procés i del seu propi prestigi. L'executiu de Sánchez ha sabut aprofitar l'avinentesa per treure pit de la seva acció de govern i corregir el Suprem via decret, però ha esborrat de l'equació la retroactivitat que hauria costat 5.000 milions a les entitats bancàries.
Pel camí han quedat al descobert les lluites internes pel control del Suprem entre el que els crítics anomenen GAL (Grup d'Amics del president Lesmes) i els sectors progressistes, i les tensions per la renovació del Consell General del Poder Judicial pactada novament pel PP i el PSOE en una maniobra que perpetua la infiltració dels interessos polítics i el descrèdit de la institució. La frase que Lesmes va pronunciar després del fiasco per justificar el canvi de criteri sobre les hipoteques no ajuda a aturar un nou 15-M: "Aquestes són les regles del joc del nostre Estat de dret".
[blockquote]La frase de Lesmes després del fiasco de les hipoteques per justificar el canvi de criteri no ajuda a aturar un nou 15-M: "Aquestes són les regles del joc del nostre Estat de dret"[/blockquote]
L'escàndol de les hipoteques se suma als fails que la justícia espanyola acumula en els últims anys. No només pels informes del Consell d'Europa criticant la manca d'independència de l'aparell judicial, sinó també per les condemnes a l'Estat pels casos com el d'Arnaldo Otegi o el no reiterat de la justícia europea a participar en la seva persecució de l’independentisme amb la bandera del "tot s'hi val". Les mostres de "respecte a les decisions judicials", repetides com un mantra, xoquen amb el criteri de part de la ciutadania espanyola que veu amb estupor com es persegueix l’actor Willy Toledo per cagar-se en Déu però no s'obre cap nova investigació per les converses de l'excomissari Villarejo amb l'exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal. O com l'Audiència Nacional descarta perseguir un ultra que pretenia atemptar contra el president espanyol però investiga, jutja i empresona per terrorisme titellaires i rapers que insulten el rei. Togues, opacitat i decisions incomprensibles: un exemple clar d'aluminosi que els propis jutges farien bé d'introduir a les reivindicacions de la vaga del 19 de novembre.
José Manuel Villarejo Foto: Europa Press
Les pífies judicials, però, no són res comparades amb l'amenaça que suposa l'excomissari Villarejo, font durant anys d'innombrables operacions combinades entre el ministeri de l’Interior i l'Audiència Nacional: la guerra bruta blanquejada als tribunals. No només perquè la seva figura va néixer, créixer i reproduir-se a l'empara de tots els governs espanyols d’ençà dels de Felipe González –amb qui va començar a treballar el 1993- sinó perquè amb la tàctica defensiva del ventilador ha aconseguit posar contra les cordes tot l'aparell de l’Estat.
La prova més evident del seu poder de coacció són els esforços del jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea per anar arxivant -sense demanar el criteri de les parts- diverses peces separades de l'Operació Tàndem sobre encàrrecs a l'excomissari. Villarejo –que està en presó provisional des de novembre- disposa d'una plataforma per anar fent públiques noves gravacions que la rumorologia situa ja a l’entorn de la reina Letizia: escac al Rei.
La seva gola profunda -fent referència a la pel·lícula Tots els homes del president-, combinada amb la capacitat de la justícia espanyola de disparar-se trets al peu, alimenta un descrèdit galopant dels aparells de l'Estat, també del rei Felip VI. Els intents del govern espanyol i de la pròpia justícia de protegir la figura del monarca -portant al TC la seva reprovació i investigant els qui el qüestionen públicament- han generat un efecte contrari en forma de consultes sobre la monarquia a diversos municipis de Madrid.
Queda per veure si la justícia torpedina de nou l'aflorament de debats sobre aquesta qüestió, i si -malgrat la politització- el canvi del president del CGPJ anunciat pel mes de desembre suposarà l'inici d’un procés de neteja de les teranyines de la institució judicial. Qualsevol alternativa enfonsarà una mica més el prestigi d'uns jutges que a base de dir que defensen l'Estat acaben protegint només l'statu quo.
