24
de novembre
de
2016, 20:30
Actualitzat:
22:37h
"Hem de ser capaços d'impulsar un nou moviment a Catalunya en el qual convido que hi hagi Convergència i altres sectors de la societat". Aquesta va ser una de les frases que va pronunciar l'expresident Artur Mas davant del consell nacional de CDC 6 de febrer d'enguany. L'anunci estrella del discurs va ser la posada en marxa d'una plataforma per eixamplar l'espai polític del partit, ja aleshores en ple procés de refundació. A la sortida de la reunió dels quadres nacionalistes, un excol·laborador seu a Palau no descartava que el nou partit sorgit de les sigles nacionalistes s'acabés integrant en aquesta plataforma que es projectava amb vocació d'amplitud. Amb el pas dels mesos, aquest projecte s'ha anat dissolent fins a convertir-se en la futura fundació del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), com avançava La Vanguardia aquest dijous.
Què ha passat des del mes de febrer? Quines variables han influït en aquesta decisió? Per què finalment s'ha optat per aquesta via? Aquestes són les principals preguntes que envolten el desenllaç de la plataforma que Mas volia impulsar a l'estil de la Casa Gran del Catalanisme, una iniciativa destinada -en anys del segon tripartit- a trencar les costures habituals de CiU i que tampoc va tenir molt èxit. La progressiva dissolució s'explica pel calendari polític, amb unes eleccions espanyoles pel mig; per les turbulències viscudes en la refundació de Convergència, que han enfrontat els sectors del partit; i per les dificultats a l'hora de trobar noms de primer nivell mediàtic per sumar-se a la plataforma.
Contactes dins i fora
Ràpidament van començar a aparèixer un parell de noms que s'havien compromès a participar en la iniciativa de Mas. Eren els de Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid i exconseller de Cultura amb CiU i el PSC, i d'Oriol Amat, diputat de Junts pel Sí. Aquest últim, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, va ocupar el lloc número set de la llista de la coalició com a independent a proposta de Convergència. "El temps ha demostrat que costa molt trobar gent d'aquest perfil", destaquen dirigents consultats. "És evident que no s'ha fet res del que s'havia promès", manté una font del partit.
Durant la primavera, Mas també es va posar en contacte amb la cúpula de Demòcrates de Catalunya, partit sorgit dels independentistes d'Unió. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que l'expresident va oferir-los participar en la refundació de CDC a través de la plataforma, però la resposta va ser negativa. Aproximadament un mes abans de les eleccions espanyoles del 26-J, Mas també va contactar amb l'exconsellera Marina Geli, exdirigent del PSC i ara enquadrada dins del Moviment d'Esquerres, per tal que col·laborés amb la plataforma de forma "privada i sense publicitat", aportant documentació relacionada amb la salut.
Ja en aquell moment la plataforma seguia sense remuntar. Al partit es continuava insistint que veuria la llum en algun moment -s'assegurava que la iniciativa "tenia nom i logotip"-, però després de l'estiu es mantenia el perfil baix. El calendari, segons l'entorn de Mas, influïa en els tempos previstos. La qüestió de confiança del 28 de setembre, en la qual Carles Puigdemont va apostar per un referèndum vinculant tot i els dubtes del propi expresident, era aleshores la prioritat dels nacionalistes. El màxim dirigent del PDECat, això sí, va tancar dos fitxatges més: Antoni Esteve, de laboratoris Esteve, i Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic. Joana Ortega, exvicepresidenta i encausada com ell pel 9-N, va ser sondejada sense èxit.
La figura de l'expresident i l'aparició de Puigdemont
Excol·laboradors estrets de Mas assenyalen que tot el procés ha estat un "fracàs". "De la mateixa manera que és un fracàs que el PDECat no hagi estat capaç de sumar més de la meitat de militants de CDC al projecte", destaca un dirigent consultat. El partit, segons ha explicat avui Lluís Soler -alcalde de Deltebre i responsable de comunicació- posarà en marxa una "continuada campanya d'afiliació". Un 25% de la nova militància, destaquen a la formació nacionalista, no militava abans a Convergència.
Com queda la figura de l'expresident en tot aquest context? Un dels aspectes que no es poden deixar de banda és l'aparició de Carles Puigdemont, a qui ell va triar com a successor, que "ha entrat bé en diversos sectors", segons el seu entorn. El nom de Puigdemont, segons diverses fonts consultades, circulava en boca de dirigents com David Madí des del novembre del 2015, segons ell mateix havia comentat amb membres de la cúpula de CDC. Mas no va decidir fer el pas enrere dins al gener, a última hora.
Mas, al juliol, va anunciar públicament que faria tàndem presidencial al PDECat amb la consellera de la Presidència, Neus Munté, a qui diverses famílies situen com a hipotètica candidata a la Generalitat si Puigdemont -com insisteix en públic i en privat- no repeteix. "És una persona responsable, i qui sap si s'ho repensa", mantenen els més optimistes. El president de la Generalitat va evitar tacar-se en la pugna per liderar les noves sigles, però va aconseguir que dirigents propers n'assumissin les regnes. L'opció del tàndem Marta Pascal-David Bonvehí comptava amb la seva benedicció.
El seu antecessor manté que ara no li passa pel cap tornar a ser candidat, però tampoc ho descarta al 100%. Al judici pel 9-N, que s'espera pel 2017, li sumarà l'activitat institucional al capdavant del PDECat. "Fa molts quilòmetres. No para de tenir actes al territori", mantenen des del seu entorn. A partir de dissabte, quan el consell nacional -previsiblement- aprovi la "proposta de nova fundació" –així apareix en l'ordre del dia enviat als consellers nacionals-, impulsarà des del partit un projecte que havia de ser autònom i potent per si mateix.
Demà, per cert, es compleixen dos anys de la conferència en què l'expresident va apostar per una llista unitària després del 9-N. La situació política del país segueix girant al voltant de les urnes -el referèndum torna a estar al centre-, però les contínues sacsejades del procés l'han apartat de la primera fila de la Generalitat.
Què ha passat des del mes de febrer? Quines variables han influït en aquesta decisió? Per què finalment s'ha optat per aquesta via? Aquestes són les principals preguntes que envolten el desenllaç de la plataforma que Mas volia impulsar a l'estil de la Casa Gran del Catalanisme, una iniciativa destinada -en anys del segon tripartit- a trencar les costures habituals de CiU i que tampoc va tenir molt èxit. La progressiva dissolució s'explica pel calendari polític, amb unes eleccions espanyoles pel mig; per les turbulències viscudes en la refundació de Convergència, que han enfrontat els sectors del partit; i per les dificultats a l'hora de trobar noms de primer nivell mediàtic per sumar-se a la plataforma.
Contactes dins i fora
Ràpidament van començar a aparèixer un parell de noms que s'havien compromès a participar en la iniciativa de Mas. Eren els de Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid i exconseller de Cultura amb CiU i el PSC, i d'Oriol Amat, diputat de Junts pel Sí. Aquest últim, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, va ocupar el lloc número set de la llista de la coalició com a independent a proposta de Convergència. "El temps ha demostrat que costa molt trobar gent d'aquest perfil", destaquen dirigents consultats. "És evident que no s'ha fet res del que s'havia promès", manté una font del partit.
Oriol Amat. Foto: Adrià Costa
Durant la primavera, Mas també es va posar en contacte amb la cúpula de Demòcrates de Catalunya, partit sorgit dels independentistes d'Unió. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que l'expresident va oferir-los participar en la refundació de CDC a través de la plataforma, però la resposta va ser negativa. Aproximadament un mes abans de les eleccions espanyoles del 26-J, Mas també va contactar amb l'exconsellera Marina Geli, exdirigent del PSC i ara enquadrada dins del Moviment d'Esquerres, per tal que col·laborés amb la plataforma de forma "privada i sense publicitat", aportant documentació relacionada amb la salut.
Ja en aquell moment la plataforma seguia sense remuntar. Al partit es continuava insistint que veuria la llum en algun moment -s'assegurava que la iniciativa "tenia nom i logotip"-, però després de l'estiu es mantenia el perfil baix. El calendari, segons l'entorn de Mas, influïa en els tempos previstos. La qüestió de confiança del 28 de setembre, en la qual Carles Puigdemont va apostar per un referèndum vinculant tot i els dubtes del propi expresident, era aleshores la prioritat dels nacionalistes. El màxim dirigent del PDECat, això sí, va tancar dos fitxatges més: Antoni Esteve, de laboratoris Esteve, i Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic. Joana Ortega, exvicepresidenta i encausada com ell pel 9-N, va ser sondejada sense èxit.
La figura de l'expresident i l'aparició de Puigdemont
Excol·laboradors estrets de Mas assenyalen que tot el procés ha estat un "fracàs". "De la mateixa manera que és un fracàs que el PDECat no hagi estat capaç de sumar més de la meitat de militants de CDC al projecte", destaca un dirigent consultat. El partit, segons ha explicat avui Lluís Soler -alcalde de Deltebre i responsable de comunicació- posarà en marxa una "continuada campanya d'afiliació". Un 25% de la nova militància, destaquen a la formació nacionalista, no militava abans a Convergència.
Com queda la figura de l'expresident en tot aquest context? Un dels aspectes que no es poden deixar de banda és l'aparició de Carles Puigdemont, a qui ell va triar com a successor, que "ha entrat bé en diversos sectors", segons el seu entorn. El nom de Puigdemont, segons diverses fonts consultades, circulava en boca de dirigents com David Madí des del novembre del 2015, segons ell mateix havia comentat amb membres de la cúpula de CDC. Mas no va decidir fer el pas enrere dins al gener, a última hora.
Artur Mas i Neus Munté, el passat divendres Foto: Adrià Costa
Mas, al juliol, va anunciar públicament que faria tàndem presidencial al PDECat amb la consellera de la Presidència, Neus Munté, a qui diverses famílies situen com a hipotètica candidata a la Generalitat si Puigdemont -com insisteix en públic i en privat- no repeteix. "És una persona responsable, i qui sap si s'ho repensa", mantenen els més optimistes. El president de la Generalitat va evitar tacar-se en la pugna per liderar les noves sigles, però va aconseguir que dirigents propers n'assumissin les regnes. L'opció del tàndem Marta Pascal-David Bonvehí comptava amb la seva benedicció.
El seu antecessor manté que ara no li passa pel cap tornar a ser candidat, però tampoc ho descarta al 100%. Al judici pel 9-N, que s'espera pel 2017, li sumarà l'activitat institucional al capdavant del PDECat. "Fa molts quilòmetres. No para de tenir actes al territori", mantenen des del seu entorn. A partir de dissabte, quan el consell nacional -previsiblement- aprovi la "proposta de nova fundació" –així apareix en l'ordre del dia enviat als consellers nacionals-, impulsarà des del partit un projecte que havia de ser autònom i potent per si mateix.
Demà, per cert, es compleixen dos anys de la conferència en què l'expresident va apostar per una llista unitària després del 9-N. La situació política del país segueix girant al voltant de les urnes -el referèndum torna a estar al centre-, però les contínues sacsejades del procés l'han apartat de la primera fila de la Generalitat.