De Neumünster a les europees: un any de la detenció de Puigdemont

L'expresident de la Generalitat va ser interceptat al nord d'Alemanya mentre tornava d'un viatge a Finlàndia, però va quedar ràpidament en llibertat provisional i la justícia germànica va decidir no extraditar-lo

La presó de Neumünster, al nord d'Alemanya, on Puigdemont va ser traslladat després de la detenció
La presó de Neumünster, al nord d'Alemanya, on Puigdemont va ser traslladat després de la detenció | ACN
25 de març de 2019, 06:00
Actualitzat: 10:16h
"Potser ens van seguir a través dels mòbils però, en qualsevol cas, no vaig fer la ruta que ells diuen. I tampoc m'acompanyaven les persones que està investigant la justícia espanyola". Així descriu Carles Puigdemont en el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (La Campana) els detalls de la detenció que va viure el 25 de març de l'any passat quan tornava amb cotxe cap a Brussel·les. Venia d'un viatge a Finlàndia i el van detenir al nord d'Alemanya. L'euroordre dictada per Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, va tenir un èxit efímer: Puigdemont va ser detingut i traslladat a la presó de Neumünster, però al cap d'uns dies estava en llibertat provisional i se'n va rebutjar l'extradició.

En aquests termes ho va decidir el tribunal d'Schleswig-Holstein, un territori alemany que va planar sobre la política catalana durant mesos. L'expresident de la Generalitat va estar dotze dies empresonat i, només sortir, va demanar a Mariano Rajoy encetar un diàleg per trobar una "solució política". La petició -un cop més- no va ser atesa, i Puigdemont va dedicar les següents setmanes a dues qüestions prioritàries: preparar la seva defensa -aconsellat pels advocats Jaume Alonso-Cuevillas (ara cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona), Gonzalo Boye i Wolfgang Schomburg- i a resoldre la formació de Govern a Catalunya. JxCat es va proposar investir-lo aprofitant la situació de presó a l'estranger, opció que avalava la CUP, però que no es va concretar.

Primer va allotjar-se a Berlín, però després ho va fer en una casa al nord d'Alemanya, prop d'Hamburg. Un dels dirigents de JxCat que es va acostar a Neumünster per fer-li costat va ser Quim Torra, a qui Puigdemont va triar finalment com a 131è president de la Generalitat. Formalment es va tornar a provar la investidura de Jordi Sànchez després d'una decisió favorable del comitè de drets humans de l'ONU, però el Tribunal Suprem va tornar a vetar que se sotmetés al debat parlamentari. Torra era un dels independents de JxCat, no tenia cap causa oberta amb la justícia i la CUP en va avalar la investidura. Les visites del nou president a Alemanya van ser habituals durant setmanes.

El fracàs de les euroordres

Una de les claus de la llibertat provisional de Puigdemont, dictada el 5 d'abril de l'any passat, és que la justícia alemanya descartava el delicte de rebel·lió, almenys temporalment. Ho va acabar fent de forma definitiva al juliol, quan el tribunal d'Schleswig-Holstein va acceptar l'extradició per un delicte només de malversació de fons públics. Llarena va rebutjar-la, molest perquè s'havia descartat el delicte més greu que demanava, i va acaba renunciant a les euroordres perquè havien estat tombades per altres tribunals europeus, com els belgues.

L'expresident, un cop la justícia espanyola havia renunciat a l'extradició -almenys a l'espera que arribi la sentència del Suprem-, va desplaçar-se fins a la Casa de la República, a Waterloo, acompanyat de Torra i de la resta d'exiliats. Des d'allà segueix gaudint d'un poder de decisió rellevant -que va des de participar en reunions d'alt nivell al Palau de la Generalitat a través de videoconferència fins a la tria de les llistes de JxCat al Congrés i al Senat- i està centrat en el Consell per la República i la internacionalització del procés. La causa judicial contra alguns dels seus acompanyants aquell 25 de març a Neumünster -Josep Maria Matamala i Josep Lluís Alay- encara no està resolta.