El poble més petit de Catalunya, Gisclareny (Berguedà), canviarà d'alcalde després de 32 anys. Joan Tor, ha estat el batlle d'aquesta petita població des del 1976 (amb un parèntesi de 8 anys). I de manera ininterrompuda ho és des de l'any 1991. Ara, però, ha decidit no repetir i cedir el relleu a la seva filla, Queralt Tor, que amb tota probabilitat serà la nova alcaldessa del municipi.

Ella recull l'herència del seu pare "amb respecte" i conscient que, als pobles petits, hi ha molta feina per fer. Però, aquest cop, tindrà contrincant: Emili Casas (PSC), un veí de Bagà que no viu ni vota al poble. No és la primera vegada que es presenta una llista fantasma, però els veïns creuen que no servirà de res. "Aquí ens coneixem tots i, si ve algú de fora, no té res a fer. Ni els coneixem, ni els volem conèixer", diu Enric Franch, veí i propietari de l'únic restaurant del poble.

En el darrer segle, Gisclareny ha perdut centenars d'habitants. Actualment, en té 28, dels quals 25 amb dret a vot, i, que hi resideixin tot l'any, només 20. Això li ha fet valdre, des del 2018, el títol de poble més petit de Catalunya. Amb tot, els seus veïns, la majoria vinguts de l'àrea metropolitana, subratllen la natura i la tranquil·litat com dos dels millors al·licients del poble, i aquesta calma no es perd durant les eleccions. De fet, aquí la campanya ni tan sols existeix. 

Gisclareny funciona per consell obert i, per tant, no s'elegeixen regidors sinó que només s'escull l'alcalde. Després de dècades exercint, Joan Tor ha decidit no tornar-se a presentar. "Ja he fet el que havia de fer", subratlla. La seva filla, Queralt Tor, li agafa el relleu i es presenta per primer cop a les eleccions sota la mateixa marca política: Acord Municipal, una llista vinculada a ERC.

Joan Tor admet que, el fet que la seva filla li segueixi els passos, li fa molta il·lusió: "El meu pare va ser qui m'hi va fer entrar. Quan tenia 23 anys em va dir que havia de mirar de posar-m'hi per tirar el poble endavant, i estic content d'haver-ho acceptat", subratlla. Altres veïns, com l'Antoni Baños, també estan molt contents que la Queralt Tor hagi fet el pas: "Quan era petita ja li vaig dir que, si algun dia es presentava, jo la votaria. I ara ho faré".  

Queralt Tor, doncs, segueix el relleu del seu pare conscient que als pobles petits hi ha molta feina per fer: "Som pocs i quan reparteixes tasques, toca molta feina per a cadascú. L'alcalde és des del que obre la porta perquè ve algú a l'Ajuntament, el que envia tota la documentació administrativa, el que està al cas de les subvencions. Tothom et ve a demanar a tu, és un tot".
   

Sense secretari municipal

Com molts altres pobles petits, Gisclareny s'ha topat de cara amb la falta de secretaris. Des de setembre que no en té. Tenen els comptes intervinguts i Tor reconeix que treballar així és "molt complicat". En aquesta línia, a Joan Tor li ha quedat pendent veure com es fa realitat una de les seves principals lluites: que Gisclareny tingui una carretera d'accés "com cal", però assegura que ho deixa "del tot encarrilat" perquè es faci realitat aviat. Per Queralt Tor, aquest continuarà sent un dels reptes principals. "És un dels cavalls de batalla de la nostra història. Hem de fer que arribar a Gisclareny sigui una cosa assumible i assequible", afegeix. La millora de les comunicacions és un altre dels seus reptes si és alcaldessa. L'altre repte és "la supervivència" del mateix poble. "No oblidem que aquest poble havia tingut una població molt gran, de fins a 500 persones", recorda Eduard Martín, un dels veïns.