La decisió de Joan Carles I de marxar d'Espanya pels casos de corrupció que s'investiguen a Suïssa i per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem per les comissions de l'AVE entre Medina i la Meca, és la definitiva caiguda als inferns del patriarca dels Borbons. Marxa per intentar preservar la institució i es podria veure obligat per primer cop a respondre de suposades irregularitats davant de la justícia espanyola. Encara que sigui parcialment -de les seves actuacions des que va abdicar el juny del 2014- els rei s'haurà de sotmetre a l'escrutini dels tribunals.
[noticia]206055[/noticia]
La marxa a la República Dominicana és el darrer capítol d'un llarg serial d'episodis tèrbols que han empastifat la figura de qui va ser una de les icones de la transició de la dictadura a la democràcia. Una trajectòria que es va iniciar l'any 1969, quan el general Franco va designar-lo com a successor i ell va jurar els principis fonamentals del Movimiento. D'aquesta manera, se saltava l'ordre dinàstic i bandejava el seu pare, Joan de Borbó. Aquella va ser la primera de moltes "caigudes". Aquí en teniu deu.
[seguiment]544[/seguiment]
De successor de Franco a fugir per la porta del darrere: el penós final de Joan Carles I
El rei emèrit va gaudir d'una gran popularitat als 80 pel paper que se li va atribuir el 23-F però els excessos i la corrupció n'han degradat la imatge

- Un operari retira el retrat del rei emèrit | Europa Press -
- | Europa Press
ARA A PORTADA
Publicat el 04 d’agost de 2020 a les 14:14
Actualitzat el 04 d’agost de 2020 a les 14:17
Et pot interessar
-
Política Artur Mas és l'expresident de la Generalitat que més diners públics gasta amb 42.000 euros
-
Política L'amnistia enterra la repressió? El dany irreversible de les causes del procés
-
Política Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política La reunió pel finançament singular se celebrarà el 14 de juliol
-
Política PSC i Junts a Barcelona: mateix model de ciutat, cap concessió