De cop, el silenci. És a baix de les escales i aquella sensació que envaeix una classe inquieta quan s'acosta el professor s'apodera de la sala més petita del Teatre Sagarra. Cent quaranta veus xiuxiuegen, ja és aquí, Oriol Junqueras és a Santa Coloma de Gramenet. Travessa la porta, saluda, aplaudiments i més aplaudiments. Però ell no és el protagonista i pren seient en una d’aquestes cadires que, tot i ser igual a la resta, els dempeu veiem sempre més toves, més fines, més tot. “Reservat”, posa al cartell. És Moisès amb barretina, un líder carismàtic que guiarà l’Esquerra Republicana allà on vagi i, aquest tres de desembre, ha estat el torn d’una de les ciutats més importants de l’Àrea Metropolitana. 

A la seva agenda, hi ha anotat el nom de Belén Alonso. Les dues hores que passarà a Santa Coloma han de servir per enaltir-la, per a presentar la zamorana com la millor de les  opcions a les municipals de 2015 en un acte que oficialitzarà la seva candidatura. Per un moment, la cap de llista d'ERC Gramenet es converteix en el focus de les mirades. Es col·loca darrere el faristol i llegeix un discurs perfectament preparat. Parla de Zamora, de Santa Coloma, d'oportunitats amb segell català. No és política, però fa anys que milita al partit. Coneix la seva ciutat, un indret "divers" que contribueix a "construir país des dels municipis", a edificar "una identitat política i comunitària". El líder d'ERC assenteix amb el cap. S'aixeca, bromeja i els assistents riuen.

Entre el públic hi ha diverses generacions i les joventuts del partit ocupen quasi una filera de butaques. La majoria són ciutadans colomencs, i també algun nouvingut. En una ciutat amb un alt percentatge d'immigració,  la “diversitat” guia el discurs de Junqueras, que evita el faristol i es passeja desenfadat per tot l'escenari. Bromista, divertit i, sobretot, informal. El líder d'Esquerra se sent com a casa, parla de compatibilitzar els orígens amb “la vinculació a una nova ciutadania”, del “lloc on es viu” i el “lloc on es neix”. I és que, per a ell, l'èxit rau a les “societat barrejades” que comparteixen un projecte col·lectiu. “Haguem nascut on haguem nascut o parlem la llengua que parlem tenim una oportunitat històrica perquè la nostra diversitat constitueix una enorme riquesa que ens fa més forts per afrontar reptes gegants” diu Junqueras, viva imatge de l'esperança. 

El so d'un telèfon mòbil interromp la seva intervenció. Però ell no s'atura, reflexiona sobre el futur, sobre la incidència de les nostres decisions en la vida dels catalans que estan per venir. És massa important, és ara o mai, potser no hi haurà més oportunitats. Canvia de tema i se centra en el municipalisme. De nou, arrenca una riallada entre els colomencs. Parla d'obres i infraestructures, de posar-les en segon pla a favor dels serveis socials i ells se senten identificats. Viuen a  una ciutat plena de bastides.

Per acabar, més aplaudiments. Posa per a les fotografies, es veuen flashos per tot arreu i marxa sense fer cap tipus de declaració. L'esperança es queda a Santa Coloma on, en l'actual mandat, ERC no compta amb cap regidor al consistori.