Vespre de reconeixements -i també de reclamacions- al Teatre Nacional Nacional de Catalunya (TNC), escenari triat pel Govern per entregar les Creus de Sant Jordi 2024. El president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquest dilluns ha fet el balanç dels primers mesos al capdavant de l'executiu, ha entregat el guardó a la trajectòria de 20 personalitats i 10 entitats, entre les quals la futbolista del Barça Aitana Bonmatí -que ha aprofitat l'acte per fer una defensa de la llengua i la cultura catalana, amb petició inclosa al Govern-, la periodista Àngels Barceló, l'expolític i articulista de NacióJosep-Lluís Carod-Rovira, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme.
En el discurs que ha completat la cerimònia de concessió de les distincions, Illa ha volgut establir un lligam entre l'"excel·lència" dels guardonats i els reptes d'un planeta ple de dificultats a escala global. "Catalunya és un país d'esperança. I el món necessita grans dosis d'esperança i humanitat", ha expressat el president de la Generalitat, que ha destacat la "virtut cívica" que premia les Creus de Sant Jordi en lloc de l'"èxit enlluernador". "Feu millor Catalunya i ens feu millor a nosaltres", ha reblat.
Però el moment més rellevant de les intervencions s'ha viscut amb el missatge de la futbolista Aitana Bonmatí, referent del Barça femení i dues vegades Pilota d'Or. La migcampista blaugrana ha destacat el sentiment sempre exportat arreu del món de "pertinença a Catalunya" i ha subratllat el vincle entre el club blaugrana i el país, abans de fer un prec al Govern, el de "vetllar per conservar la llengua" catalana en un context de retrocés en el seu ús social. "He rebut més crítiques per parlar català que per jugar a futbol", ha dit. Bonmatí ha completat el missatge d'agraïment amb la denúncia de la discriminació de gènere que encara persisteix en molts àmbits professionals.
En nom dels guardonats, també ha intervingut el matemàtic Claudi Alsina ha fet un breu discurs centrat a donar "les gràcies", no absent de dosis d'ironia, en què ha instat la societat catalana a ser "molt més generosa". Al seu torn, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha traslladat un "agraïment sincer" als guardonats per la seva "excel·lent tasca" en els respectius àmbits professionals, dedicació amb la qual -ha dit- contribueixen a la "projecció internacional de Catalunya".
D'Eduard Fernández a Eduald Carbonell
Entre els guardonats també hi figuren l'atleta de muntanya Kilian Jornet, la pallassa Pepa Plana, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda i el sindicat Unió de Pagesos. El Govern els ha concedit el màxim reconeixement que atorga la Generalitat "pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural".
La llista de les 20 personalitats guardonades la completa el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina, la castellera Aurora Batet, la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer, el metge i catedràtic en Farmacologia Jordi Camí, l'arqueòleg Eduard Carbonell, el poeta i traductor Salvador Oliva, la metgessa Maria Antònia Peralba, el youtuber i activista social Jordi Sabaté, la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé, la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras, la farmacèutica Elia Torroella i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).
En el capítol d'entitats que han rebut la distinció hi figuren també l'Associació Dret a Morir Dignament-Catalunya, l'Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fundació Centres d'Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), la Fundació Solidança i Nomada Studio.