L'editorial d'aquest divendres del rotatiu nord-americà The New York Times insta el govern espanyol a permetre la convocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya, en considerar que la millor sortida al procés català és permetre que els catalans votin. No és la primera vegada que el procés català arriba a la primera línia de la premsa internacional. Una iniciativa que ha inquietat l'unionisme.
Aquest mateix dissabte, Le Monde francès obria el debat sobre la independència de Catalunya amb articles de Lluís Llach, que defensa el referèndum i el dret a decidir, i d'Albert Boadella, oposat al nacionalisme català amb arguments que comparen el govern català amb l'extrema dreta.
Enguany està sent un any en què mitjans d'arreu del món tenen la mirada posada sobre Catalunya. El judici pel 9-N a Mas, Rigau i Ortega o el judici a Carme Forcadell per permetre un debat sobre la independència al Parlament han estat a l'ordre del dia de la premsa mundial. La convocatòria del referèndum també queda reflectida a mitjans de gran prestigi i rellevància que es prenen seriosament la situació política del país.
El passat mes de gener, el diari nord-americà The New York Times va publicar un reportatge sobre els reptes de la Unió Europea que incloïa el procés català entre els assumptes que poden fer "aprofundir les fractures" d'Europa. El rotatiu recordava que el Parlament de Catalunya va votar el 9 de novembre de 2015 a favor d'iniciar la desconnexió amb l'estat espanyol i que el govern de Mariano Rajoy ho està intentant bloquejar. The New York Times afegia que els independentistes es poden sentir "impulsats" pel Brexit i altres moviments nacionalistes emergents a Europa.
La foto que ha utilitzat aquest divendres el «New York Times»
El mateix mes, la presidenta de Parlament, Carme Forcadell, denunciava amb un article publicat al The New York Times "la censura" i la "repressió" a la qual el govern espanyol sotmet Catalunya arran del procés sobiranista. La segona autoritat de Catalunya, investigada per haver permès la votació de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent, alertava que "està en joc" el fet que els interessos dels ciutadans puguin ser "debatuts" al Parlament de Catalunya i la "llibertat d'expressió" dels diputats. En el seu article, Forcadell també recordava els centenars de càrrecs electes que estan acusats per promoure la independència des dels municipis i el judici a Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver fet el 9-N.
El judici pel 9-N, punt fort als rotatius d'arreu del món
De fet, el judici pel 9-N es convertia en una "plataforma" pels independentistes catalans per "accelerar" el procés, segons la premsa internacional. "La rebel·lió catalana s'acosta a una nova i decisiva fase que posarà a prova el compromís del moviment independentista amb la secessió i fins on està disposat a resistir Mariano Rajoy", assegurava Politico, un dels rotatius més influents a Brussel·les, en la prèvia del judici.
En el seu article, Politico assegurava que el judici pel 9-N era "el primer en una sèrie de casos criminals d'alta volada" que afecten "una dotzena de líders separatistes" i que "afegeixen tensió al punt mort entre Madrid i Barcelona". Segons el rotatiu europeu, els independentistes "presenten els casos judicials i el rebuig de Madrid a permetre als catalans celebrar un referèndum com una prova que Rajoy es un líder autoritari i antidemocràtic".
Sobre el mateix judici, al Regne Unit, el diari The Guardian publicava una prèvia del judici que veia l'expresident Artur Mas "desafiador". Destacava que l'expresident "ha insistit que no ha de demanar perdó" pel seu paper en l'organització "d'un referèndum independentista simbòlic". "El judici arriba en un moment d'escalada de tensions entre Madrid i Barcelona perquè el Govern català es prepara per celebrar una altra votació sobre la independència", indicava l'article, que recordava que el govern espanyol "ha evitat descartar" l'ús de "mesures dràstiques" per aturar el referèndum.
A França, dos dels principals rotatius, Le Monde i Le Figaro, destacaven amb informació d'agència que el cas ofereix "als separatistes una plataforma per accelerar el procés". Le Monde assegurava que "la febre independentista puja" i remarcava que amb el cas judicial contra el 9-N els independentistes argumenten que es vulneren els "drets fonamentals", principalment "la llibertat d'expressió i la democràcia".
A Alemanya, la televisió Deutsche Welle remarcava que "l'independentisme torna a treure el cap". "La naturalesa del cas contra Mas remou de nou el debat a Catalunya. Els seus seguidors creuen que es tracta d'un judici polític", assegurava en un reportatge, que considerava que la "qüestió europea" és "clau" en el procés independentista.
El diari Irish Times indicava que el conflicte entre Catalunya i Espanya "es basa en la reivindicació dels separatistes que l'autodeterminació és un dret democràtic mentre que Madrid diu que la Constitució no ho preveu" i que el judici a Mas podia aprofundir "el sentit de victimisme del camp independentista".
La inhabilitació de Mas, la següent gran notícia
Un cop es va conèixer la sentència d'aquell judici, el mes de març, la premsa internacional va reaccionar i va destacar la condemna a Mas a una inhabilitació de dos anys. Diaris com el nord-americà The New York Times, el francès Le Monde o l'italià Il Corriere de la Sera es van fer ressò de la decisió judicial, que també va condemnar Rigau a un any i nou mesos, i Ortega a un any i mig per un delicte de desobediència.
El francès Le Monde destacava que Mas, l'expresident "independentista", havia estat condemnat per haver organitzat, el 2014, una consulta sobre la independència que "els tribunals espanyols han considerat il·legals". El també francès Le Figaro explicava que Artur Mas era condemnat "per haver organitzat el novembre del 2014 una consulta sobre la independència prohibida per la justícia"
El diari nord-americà The New York Times destacava que Mas, l'"exlíder regional", havia estat apartat de la funció pública per organitzar "un referèndum informal sobre la independència". La capçalera creia que el judici havia "avivat les tensions entre els líders separatistes i el govern central".
Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de l'última sessió del judici al 9-N. Foto: Isaac Meler
De la seva banda, el prestigiós diari britànic Finantial Times apuntava que Mas havia estat condemnat per "haver refusat obeir les normes espanyoles" i destacava que ell va impulsar "la consulta informal sobre la independència del 2014". El britànic The Guardian destacava tant la pena d'inhabilitació com la multa de 36.500 euros que el TSJC va imposar a Mas i assegurava que era condemnat "per desobeir el Tribunal Constitucional espanyol amb un referèndum d'independència".
L'italià Corriere della Sera destacava que Mas era condemnat per "votar per la independència" i apuntava que la "cort suprema" l'havia inhabilitat per la "consulta informal" del 9-N. El diari també subratllava el "desinterès" de Madrid en la qüestió catalana.
A Politico, informaven que Mas feia front a una condemna de 10 anys d'inhabilitació i que durant el judici va assumir "tota la responsabilitat" per idear el 9-N però va "negar haver violat deliberadament la llei". Al setmanari asseguraven que la votació va rebre l'oposició del govern de Mariano Rajoy i es va celebrar "desafiant una sentència del Tribunal Constitucional de cinc dies abans" que deia que era "il·legal".
Del 9-N al referèndum
Lluny de minvar la presència de l'afer català als mitjans internacionals, la condemna pel 9-N va donar més veu a les aspiracions catalanes. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, assegurava fa un mes en una entrevista al diari francès Le Figaro que tot el procés que està vivint Catalunya "acabarà amb un estat català independent dins la Unió Europea, agradi o no a Espanya". El cap de l'executiu demanava en aquesta entrevista "acordar un referèndum". D'altra banda, en una entrevista al setmanari Newsweek, Puigdemont apuntava la "paradoxa" en el si de la Unió Europea per estar fent "tot tipus de piruetes" per evitar la sortida del Regne Unit quan, per contra, "semblen indiferents a la (nostra) economia".
Els mitjans d'arreu del món van tornar a la càrrega amb l'anunci de la data i la pregunta pel referèndum. "Catalunya crida a un referèndum sobre la independència a l'octubre", titulava The Guardian. "Catalunya fa un pas més en el desafiament separatista amb la votació de l'1 d'octubre", deia The New York Times i l'agència Reuters. "Catalunya desafia Madrid: referèndum per la independència l'1 d'octubre". La majoria de titulars a la premsa estrangera eren força neutrals, com el de Le Monde: "El president del govern català anuncia un referèndum per l'1 d'octubre".
Poc després de l'anunci de la data i la pregunta, el conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, explicava a quatre capçaleres europees –Le Monde, La Stampa, La Tribune de Géneve i Diario de Noticias, com serà el referèndum d'independència convocat pel president Puigdemont per a l'1 d'octubre.
Al diari Le Monde, Romeva explicava que, un cop coneguda la data i la pregunta, "el xoc" entre la Generalitat i el govern de Rajoy "vindrà si algú que té la capacitat de resoldre aquest problema i no fa res". Afegia que no se sap com Madrid intentarà impedir la votació i es pregunta per la reacció a Europa. Romeva creia que Europa s'ha de preguntar "si pot acceptar" un país membre que no afronta aquest problema".
"Ara parlem d'un veritable referèndum, organitzat amb totes les garanties per part del Govern català, i tindrà implicacions legals", assegurava a La Tribune de Gèneve, on afegia que "si el sí guanya n'haurem d'encarar totes les conseqüències" i "es posaran en marxa els mecanismes necessaris perquè Catalunya comenci a funcionar de manera independent".
Pep Guardiola, a l'acte de suport al referèndum, fa uns dies. Foto: Adrià Costa
A La Stampa, per la seva banda, Romeva recalcava que el 9-N va ser una consulta organitzada per la societat civil i ara serà "un referèndum fet des del Govern i el Parlament" i el resultat "serà vinculant". Una idea semblant expressava al portuguès Diario de Noticias, on a més avança que el Tribunal Constitucional espanyol "no tindrà cap influència" un cop Catalunya se situï fora del camp legal a Espanya. Amb tot, assegurava que en cas de guanyar el no "no passa res", hi haurà "noves eleccions" i un "nou escenari".
Fins a l'1 d'octubre, de ben segur, la premsa internacional tindrà en compte què passa a Catalunya.
Recull de premsa internacional 2017
El «New York Times» insta el govern espanyol a permetre el referèndum a Catalunya
Lluís Llach defensa «el dret d'un poble a decidir el seu futur» al diari «Le Monde»
Romeva explica a la premsa europea que el referèndum «no és una rèplica» del 9-N
«Catalonia steps up separatist challenge with Oct. 1 vote»: el referèndum, a la premsa internacional
Puigdemont, a «Le Figaro»: «Tot això acabarà amb un estat català a la UE»
«Votar per la independència condemna Mas»: La sentència del 9-N, a la premsa internacional
La premsa internacional constata que el judici del 9-N és una «plataforma» per «accelerar» el procés
Forcadell denuncia al «The New York Times» la «repressió» espanyola a Catalunya
El procés català pot fer «aprofundir les fractures» de la UE, segons «The New York Times»
