L'entesa inclouria que Puigdemont renunciaria a qualsevol temptativa de boicotejar el ple del dia 17 amb l'absència dels diputats sobiranistes per forçar eleccions de bon principi, mentre que ERC prioritzaria preservar la majoria independentista a la mesa i buscar vies jurídiques per permetre que el cap de files de JxCat pugui ser investit a distància. Malgrat tot, encara queden molts serrells oberts que caldrà anar tancant durant la setmana que queda fins a la constitució del Parlament. I no són menors.

1- Investidura telemàtica o delegada: La mesa que surti escollida el dia 17 tindrà com un dels primers reptes buscar la via per facilitar la investidura de Puigdemont sense que hagi d'assistir presencialment al ple. La proposta del president a l'exili passa per un debat per via telemàtica o delegant la seva representació en algun altre diputat, unes opcions la viabilitat de les quals ERC assegura que només s'ha compromès a estudiar amb els seus serveis jurídics. Igualment, tal com estava previst, els lletrats del Parlament s'han reunit aquest dimecres per preparar possibles escenaris i, segons fonts coneixedores de la trobada, han coincidit en situar aquestes dues opcions fora del reglament de la cambra.

I és que el reglament no preveu explícitament cap d'aquestes vies sobre aquesta qüestió i limita la compareixença telemàtica i la delegació de representació per a casuístiques concretes. En aquest sentit, ERC ja ha deixat clar que acatarà els posicionaments dels lletrats i, per tant, no vulnerarà el reglament per forçar la investidura, ja que creu que això pot implicar que posteriorment quedi anul·lada o, fins i tot, conseqüències judicials per a la mesa. En canvi, JxCat pressiona perquè es faci una lectura política i no jurídica del reglament davant del moment excepcional.

2- Presidència del Parlament: JxCat va ser el primer en posar sobre la taula una proposta de nom per presidir la cambra, apostant perquè repetís qui fins ara n'estava al capdavant, Carme Forcadell. Tot i això, l'expresidenta de l'ANC encara no ha fet públiques les seves intencions, per bé que s'ha compromès a aclarir-ho aquesta setmana. Fonts properes a Forcadell asseguren que ella estaria disposada a seguir en el càrrec, però primer havia de consultar amb els seus advocats si això podia perjudicar la llibertat amb fiança en què es troba -ja va tenir dubtes en si integrar-se a la candidatura d'ERC pel mateix motius-.

Aquesta qüestió no està desvinculada de la fórmula amb què s'afrontarà la investidura. Si JxCat pressiona perquè Forcadell faci "interpretacions inverossímils" del reglament, en contra del criteri dels lletrats, expliquen els republicans, això podria portar-la de nou a la presó. De ser així, no podria acceptar el càrrec. En tot cas, ERC és partidària de fer els "esforços justos i necessaris" per permetre que Puigdemont sigui president, fent una lectura generosa del reglament, però dins uns marges. Si es força massa, apunten, la votació podria ser suspesa al cap de pocs dies i deixar la investidura en paper mullat. D'haver de ser així, algunes veus fins i tot plantegen cedir la presidència de la cambra a JxCat perquè ho faci algun representant seu.
 
3- El paper dels represaliats: De cara a la constitució del ple, l'independentisme es pot permetre no gaudir d'una majoria de diputats, ja que els "comuns" no donaran suport al candidat de Cs i, per tant, la presidència i la majoria independentista a la mesa estan garantides. Tot i això, de cara a la investidura, JxCat i ERC hauran d'acordar com s'ho fan per aconseguir els 66 vots necessaris -un més dels que sumen els unionistes i Catalunya en Comú-Podem, que previsiblement votaran en contra de la investidura-.

Per ara, Puigdemont i el conseller Toni Comín són els únics exiliats que han reclamat l'acta. Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret no ho han fet. Tot i això, la Junta Electoral els posa complicacions per si volguessin no agafar-la o renunciar-hi, imposant uns tràmits que podrien ajornar la gestió i, per tant, l'entrada d'altres diputats de les llistes que sí que poguessin assistir als plens. La via per actuar es prendrà un cop el Suprem determini aquest dijous si Jordi Sànchez i Joaquim Forn -a més de Jordi Cuixart, no diputat- poden ser alliberats amb fiança o, com a mínim, assistir als plens. Això últim també ho ha demanat Junqueras.

4- El pes de la CUP: El mal resultat del 21-D va comportar que els anticapitalistes es quedessin amb tan sols quatre diputats i, per tant, abocats al grup mixt junt al PP. Tot i això, JxCat i ERC volen mantenir les bones relacions amb ells i fins i tot, en el cas dels republicans, implicar-los més en la governabilitat amb una possible entrada a l'executiu. És per això que les dues organitzacions s'han ofert a cedir-los un escó perquè puguin conformar un grup parlamentari propi, segons ha confirmat la CUP.

Això permetria que l'independentisme mantingués la majoria absoluta a totes les comissions -si compartissin grup mixt, CUP i PP es repartirien la seva assistència i, en els grups on anessin els populars, JxCat i ERC es quedarien en minoria- i, quant als anticapitalistes, els faria obtenir més drets polítics, recursos públics i assessors, per exemple. Tot i això, la cessió del diputat, a diferència del que ocorre a les Corts espanyoles, és per tota la legislatura, a banda que la CUP no vol fer cap gest polític a canvi i manté la demanda de compromís amb la unilateralitat. JxCat, a més, li ha ofert unilateralment un lloc a la mesa, cosa que ha molestat ERC. En tot cas, els anticapitalistes decideixen dissabte si accepten tot això.
 
5- La implicació dels "comuns": Un dels objectius d'ERC per a aquesta legislatura més pausada quant al procés és aconseguir implicar-hi els "comuns", especialment pel que fa a aspectes de programa compartits, com el desplegament d'una agenda social ambiciosa, fins i tot, si l'Estat la torpedina o l'impuls d'un procés constituent amb implicació ciutadana i institucional. És per aquesta via que els republicans entenen que es pot eixamplar el suport al projecte de la República catalana.

Aquest va ser un dels aspectes tractats en la reunió que van mantenir dimarts les dues formacions i en què ERC va posar sobre la taula la possibilitat que Catalunya en Comú-Podem retingués un lloc a la mesa -segurament per a Joan Josep Nuet-, malgrat la pèrdua de tres escons. Aquesta opció neguiteja JxCat, ja que implicaria perdre-hi la majoria independentista. Puigdemont i Rovira van pactar mirar de conservar-la prioritàriament, malgrat que els republicans no renuncien a buscar acords amb els "comuns", especialment si la Junta Electoral dificulta que es mantingui la majoria independentista i, per tant, han d'anar a buscar suports més enllà d'aquest espai per evitar que l'unionisme copi cotes de poder.