La decisió de la CUP d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2017 tanca una setmana políticament frenètica -de la conferència del Govern a Brussel·les a la renúncia de Santi Vidal- i fa entrar la legislatura en la fase final cap al referèndum. A diferència de l'anterior negociació, els anticapitalistes permetran que els comptes vegin la llum verda parlamentària i que arrenqui la fase definitiva del procés. El president Carles Puigdemont ja va avisar que convocaria eleccions "per dignitat democràtica" en cas que l'executiu no fos capaç d'aprovar per segona vegada consecutiva els comptes catalans.

Què li espera a la legislatura a partir de dilluns? Quins seran els propers passos de la majoria independentista al Parlament? Factors interns i externs influiran en els mesos que vindran, que també estaran marcats per la judicialització del procés –queden només dues setmanes per l'inici del judici del 9-N- i pel xoc amb l'Estat, que tanca totes les portes a la possibilitat d'acordar el referèndum. Aquests són els principals reptes que influiran en l'agenda política entre el febrer i el setembre del 2017:

Referèndum

Passat l'escull dels comptes, que ha tornat a tensionar les costures de la majoria parlamentària, la principal fita en el calendari és la votació sobre la independència -com a màxim- del novè mes de l'any. L'arquitectura legal està encarregada al vicepresident Oriol Junqueras, mentre que l'apartat de participació recau en el conseller d'Exteriors, Raül Romeva. Estarà emparat per la llei de transitorietat jurídica, que ja està acordada entre Junts pel Sí i la CUP. El Pacte Nacional pel Referèndum, de moment, buscarà adhesions internacionals i a l'Estat per acordar la votació.

Lleis de transitorietat

N'hi ha tres: una sobre la Hisenda pròpia, una sobre la seguretat social catalana i, finalment, la de transitorietat jurídica. Aquesta última no entrarà de cop en vigor: primer ho farà l'apartat del referèndum -si és possible, d'acord amb l'espai polític dels "comuns"- i, en cas de victòria del sí, tot l'articulat es posaria en marxa. Un dels apartats, com va avançar NacióDigital, té com a intenció blindar els drets i deures dels ciutadans, incloent la percepció de les prestacions d'atur i les pensions.

Judicialització del procés

El dia 6 de febrer arrenca a Barcelona el judici pel 9-N, que asseurà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al banc dels acusats per la jornada de participació del 2014. Les entitats sobiranistes han fet una crida a la ciutadania per fer costat als ex-dirigents governamentals, i ja s'hi han inscrit més de 4.000 persones. També s'esperen novetats durant les properes setmanes sobre la data del judici de Francesc Homs al Tribunal Suprem -també pel 9-N- i sobre els avenços en la investigació contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa.

Relació amb Madrid

Al llarg dels propers dies s'acabarà de fixar data per la reunió que han de mantenir els presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, previsiblement a la Moncloa. La cita, segons el dirigent català, s'havia de fer abans que acabés el gener, però a hores d'ara sembla improbable. La cita servirà per constatar les posicions enfrontades amb el referèndum i la distància existent entre administracions després de l'absència de la Generalitat a la conferència de presidents autonòmics. El líder del PP té previst, això sí, llançar una oferta de "diàleg" en àmbits sectorials.

Estabilitat parlamentària

El suport de la CUP als pressupostos implica que el trànsit amb Junts pel Sí cap al referèndum serà plàcid en termes d'estabilitat parlamentària? No té per què ser exactament així. Els anticapitalistes seguiran pressionant per posar data a l'oferta de diàleg amb l'Estat per fer el referèndum i per engegar la via unilateral, mentre que el Govern -oficialment- insistirà en la via pactada fins que no hi hagi més marge. Qüestions ideològiques que es votin a la cambra tindran, com és previsible, episodis de dissensions entre dos socis que encaren la recta final de la legislatura.