Demana perdó una de les dones que va denunciar Eduard Pujol per assetjament sexual

La regidora de Junts a Pineda de Mar, Noemí Llorens, reconeix davant el jutge que va utilitzar el seu testimoni "per fer mal" el dirigent del partit al Senat i afirma que van tenir una relació afectiva que no va acabar bé

Eduard Pujol, en imatge d'arxiu
Eduard Pujol, en imatge d'arxiu | Adrià Costa
Redacció
16 de setembre de 2024, 10:23

Nou capítol del cas d'Eduard Pujol i l'assetjament sexual. Una de les dues dones que va denunciar el dirigent de Junts per suposats maltractaments i assetjaments ha demanat perdó pel seu testimoni, a més de reconèixer que va voler fer-li mal amb les seves declaracions davant el jutjat. Segons ha avançat el diari El País, Noemí Llorens, regidora del partit a Pineda de Mar, ha admès que Eduard Pujol no la va assetjar, sinó que van tenir una relació afectiva que no va acabar del tot bé i per això va actuar d'aquesta manera.

Llorens ho ha confessat en un escrit adreçat al jutge pel procediment penal obert contra ella per injúries. En aquest mateix text, assegura que s'ha sentit manipulada per diverses persones de Junts i afirma que "la van fer servir" per suspendre de manera fulminant de militància Eduard Pujol. Així doncs, apunta al fet que la seva acusació sobre assetjament sexual "tenia finalitats polítiques".

Pujol, proper al secretari general Jordi Turull, va ser restituït políticament pel seu partit després que les denúncies per assetjament sexual fossin desestimades judicialment. El cas havia esclatat el 2020. L'actual portaveu de Junts al Senat, que des que va deixar la política va tornar al periodisme -primer a nivell empresarial, com a responsable de comunicació dels gimnasos DIR, i després com a presentador el programa El Fax de 8tv, una cadena que es troba en concurs de creditors-, va fer el salt a la política l'any 2017, quan es va sumar a la llista de Junts per Catalunya liderada per Puigdemont.

Va ascendir fins a convertir-se en portaveu parlamentari i el seu nom va arribar a sonar com a presidenciable en la primavera del 2018, quan l'acció judicial impedia una investidura efectiva al Parlament.