"Barcelona és una ciutat bonica, molt més que Berlín, Frankfurt o Munic, tot i els 'Es ven' que pengen dels balcons i malgrat els comerciants d'or que obren botigues per tot arreu per quedar-se les joies dels espanyols desesperats. Per mi, la ciutat se sent com la dona del gerent de la fàbrica que es nega a creure que l'empresa està en fallida. Ella encara té el seu abric de pells, el seu anell de diamants i la seva criada oriental. Però tothom sap que se li acabarà aviat".

L'encapçalament d'aquest article és un fragment d'un reportatge de Juan Moreno, un periodista de Der Spiegel que aquest estiu està explicant als lectors alemanys com es viu aquesta crisi meridional a peu de carrer. El text del principi pertany a una sèrie de reportatges que porten per avanttítol "Visita a l'Absurdistan".

Juan Moreno és fill d'immigrants andalusos a Alemanya i, de petit, cada any travessava Barcelona amb l'Opel dels seus pares, que anaven de vacances a Andalusia. Aquella era una Barcelona lletja, però viva. Ara, aquell nen és un cronista alemany al qual no se li ha escapat l'escena, tan repetida, d'un colombià, xofer a l'atur, que no pot retornar el seu deute immobiliari i s'ha plantat, amb un cartell i un xiulet, a la porta d'una oficina de Bankia: "Però, de qui és la culpa?", s'interroga el reporter, "¿De Bankia, perquè li va donar un préstec d'un quart de milió d'euros a un home que estava guanyant 940 euros al mes després d'impostos? O de qui va rebre el préstec? Ningú no el va obligar a fer-ho. Potser la culpa la tenen tots dos", escriu Moreno des d'una cruïlla de la Diagonal.

Der Spiegel -El Mirall- és la revista més important d'Europa. Té una difusió superior al milió d'exemplars i, des de la seva redacció d'Hamburg, és capaç de mostrar els reflexos d'una decadència que no se superarà mirant cap a una altra banda. Aquest és el retrat, així que calen grans decisions. Ara.