"No sé exactament què és la tercera via", diu Rajoy. Una humiliació innecessària també és pedagògica i el president espanyol ha volgut avisar els comensals del Set Portes qui mana a la cuina. En aquests moments, encara que sigui per raons exactament contradictòries, ni els partits sobiranistes ni els seus antònims espanyolistes no depenen de la voluntat de Madrid. Els uns volen segregar-se de l'estat espanyol i els altres, deixar-ho tot tal i com està. Però, en canvi, Duran i Navarro necessiten una oferta de Madrid com l'aire que respiren.
"En política es pot fer tot, menys el ridícul", deia el president Tarradellas. Per això, quan reclames grans pactes d'estat i el teu interlocutor se'n fot de tu és el moment de revisar la teva agenda i mirar si et queda algun amic de veritat per compartir els llargs capvespres de la jubilació. Com deia Ausiàs March, no és fàcil reconèixer que t'has equivocat: "Alguns serán que passen mes vergonya de no saber que de mals homens esser". Però cal fer-ho.
I aquí s'acaba la curta vida d'una via que deia ser la tercera, però que ha finit a la primera.
ARA A PORTADA
Publicat el
03 d’octubre de 2013 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
La CUP mantindrà l'alcaldia de Berga?
-
Política
Les 18 cadires buides al secretariat de l'ANC, mirall del desencís independentista
-
Política
Rufián «superstar»: entre el pols intern i el mite de la unitat
-
Política
Mor Maria Badia i Cutchet, exdiputada socialista del Parlament Europeu
-
Política
Junts redescobreix els pactes amb Sánchez a l'espera del retorn de Puigdemont
-
Política
Els micropobles de Catalunya també reclamen un millor finançament