"No sé exactament què és la tercera via", diu Rajoy. Una humiliació innecessària també és pedagògica i el president espanyol ha volgut avisar els comensals del Set Portes qui mana a la cuina. En aquests moments, encara que sigui per raons exactament contradictòries, ni els partits sobiranistes ni els seus antònims espanyolistes no depenen de la voluntat de Madrid. Els uns volen segregar-se de l'estat espanyol i els altres, deixar-ho tot tal i com està. Però, en canvi, Duran i Navarro necessiten una oferta de Madrid com l'aire que respiren.

"En política es pot fer tot, menys el ridícul", deia el president Tarradellas. Per això, quan reclames grans pactes d'estat i el teu interlocutor se'n fot de tu és el moment de revisar la teva agenda i mirar si et queda algun amic de veritat per compartir els llargs capvespres de la jubilació. Com deia Ausiàs March, no és fàcil reconèixer que t'has equivocat: "Alguns serán que passen mes vergonya de no saber que de mals homens esser". Però cal fer-ho.

I aquí s'acaba la curta vida d'una via que deia ser la tercera, però que ha finit a la primera.