"No sé exactament què és la tercera via", diu Rajoy. Una humiliació innecessària també és pedagògica i el president espanyol ha volgut avisar els comensals del Set Portes qui mana a la cuina. En aquests moments, encara que sigui per raons exactament contradictòries, ni els partits sobiranistes ni els seus antònims espanyolistes no depenen de la voluntat de Madrid. Els uns volen segregar-se de l'estat espanyol i els altres, deixar-ho tot tal i com està. Però, en canvi, Duran i Navarro necessiten una oferta de Madrid com l'aire que respiren.
"En política es pot fer tot, menys el ridícul", deia el president Tarradellas. Per això, quan reclames grans pactes d'estat i el teu interlocutor se'n fot de tu és el moment de revisar la teva agenda i mirar si et queda algun amic de veritat per compartir els llargs capvespres de la jubilació. Com deia Ausiàs March, no és fàcil reconèixer que t'has equivocat: "Alguns serán que passen mes vergonya de no saber que de mals homens esser". Però cal fer-ho.
I aquí s'acaba la curta vida d'una via que deia ser la tercera, però que ha finit a la primera.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 d’octubre de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
ERC, els Comuns i la CUP demanaran que Catalunya trenqui relacions amb Israel
-
Política
L’ANC torna a apostar per una Diada descentralitzada: com seran les manifestacions?
-
Política
Continua l'allau de dimissions a l'ANC: marxen Josep Costa i més secretaris nacionals
-
Política
Operació Reformista 2.0: què vol Miriam González?
-
Política
El govern espanyol preveu que les mesures contra la corrupció «estiguin aprovades o en tràmit» en un any
-
Política
Clos, Hereu, Trias i Colau: un pòquer d'alcaldes que fa les paus a la seva manera