Una gran idea que ha tingut el sobiranisme ha estat construir una altra legitimitat. De fet, el catalanisme polític que ens porta cap el 9N no és altra cosa que retirar la legitimitat del pacte de rendició votat el 1978.
Podríem dir que tres generacions després han esborrat de la seva memòria genèrica barbaritats com que hem d'agrair a Suárez, a un rei espanyol que frega la degeneració i a Tortucato Fernández Miranda un sistema de drets determinat.
Els que han impulsat el camí cap a la consulta no se senten atordits per la història. Tampoc senten cap hipoteca moral amb aquells que es van haver de rendir amb dignitat per poder tenir drets. I consideren que la rendició del 78 va ser circumstancial.
El catalanisme polític no troba legítim un Estat on, com a metàfora del que és i representa, els seus magistrats constitucionals quan van en moto se salten semàfors, borratxos i sense casc. El catalanisme està disposat a muntar a través d'una altra legitimitat un edifici institucional allunyat de la decrepitud d'un Estat agonitzant que prou feia tindrà per reinventar-se.
Mirin els resultats del 25M a Catalunya. I mirin que va passar dimarts a Espanya: rei i futur rei apareixen per primer cop junts després de l'abdicació guarnits de militar; a l'endemà una missa i per la tarda, als toros. No només són diferències.
