Maria Badia, Marina Geli (firmants del document) i Pia Bosch, en un acte del PSC Foto: QS/ND"La confirmació del vertiginós declivi del PSC, d’ençà dels seus millors resultats de l’any 1999 li ha fet perdre la seva condició d’alternativa de govern i s’equipara a ERC, donant lloc a un buit polític extraordinari, així com a una estesa sensació d’orfandat en la majoria social progressista que existeix a Catalunya i molt especialment entre els socialistes".
Amb aquesta premisa un grup de veterans i dirigents del PSC analitzen la patacada electoral dels socialistes el passat 25N a través del Manifest "Per la Reconstrucció de Catalunya". Un document amb el que demanen a la direcció del partit no quedar fora de joc en el procés d'autodeterminació accelerat des de la manifestació de l'11S i aposti per la consulta com antídot a l'empitjorament de la seva situació política.
Els firmants del document, com ara Maria Badia, Marina Geli, Dani Font o Antoni Castells proposen que el PSC que no oblidi que "la immensa majoria de la ciutadania, en la seva pluralitat i coneixedora del sentit explícit i clar del seu vot, ha manifestat, de manera democràtica i inequívoca, que vol ser consultada en un referèndum decisori sobre la relació entre Catalunya i Espanya". Una situació que, pels relators del document, obliga el PSC a ser coherent amb "el seu esperit fundacional" i aposti "malgrat les pressions de signe contrari que pugui rebre" el dret a decidir "fins a les últimes conseqüències".
De fet, els signants demanen sí o sí una consulta "vinculant". "La seva celebració és inexcusable", alerten els dirigents socialistes per afegir que "no valen fugues unilaterals". Per fer-ho, vindiquen l'esperit de Joan Reventós i Pasqual Maragall per crear un socialisme "d'obediència catalana".
