Tinc un passatemps una mica peculiar: col·lecciono disculpes. O, com a mínim, exigències de disculpa. És un gènere universal que té una nodrida subdivisió espanyola que acusa sistemàticament a qualsevol català (o assimilat) d'haver ofès els espanyols. A l'altra banda hi ha una contrapart catalana que es dedica, específicament, a demanar perdó a Espanya per aquestes suposades ofenses o sortides de to. No importa el contingut, l'espontaneïtat o el nivell de la declaració, només que qui l'emet sigui una persona, entitat o institució més o menys coneguda.

La disculpa va del futbol a la política, passant per qualsevol altre camp susceptible de ser publicitat. Han demanat perdó Samuel Eto'o ("Madrid, cabró, saluda al campió"), Gerard Piqué (per un possible menyspreu a l'espanyolitat), Cesc Fàbregas (per una estelada), Josep-Lluís Carod-Rovira (per l'afer de Perpinyà), Montserrat Nebrera (amb l'andalusa Magdalena Álvarez), Josep Antoni Duran Lleida (amb els andalusos que cobren el PER) o Artur Mas (amb els nens andalusos)... Fins i tot va haver de demanar disculpes el malaurat Pepe Rubianes.

El més curiós és que, com és obvi, les ofenses acostumen a anar en el sentit contrari. A Madrid fins i tot hi ha mitjans de comunicació i columnistes concrets especialitzats en l'insult frontal i diari contra els catalans. Gent que fins i tot organitza i encoratja boicots contra els productors de cava o qualsevol producte amb origen a Catalunya.

Però, què hi farem. Les coses són així i ho sap tothom. Inclòs el pilot Jorge Lorenzo, que ha permès tota mena d'agressions del seu pare a la llengua i cultura catalanes sense donar-se per al·ludit. Això sí, s'ha escandalitzat quan Lorenzo pare ha dit que Marco Simoncelli era perillllós en la pista i ha afirmat, públicament, que sent "vergonya" pel que diu el seu progenitor. Curiosament, l'única vegada que deia la veritat. Llàstima.