El primer ple del Parlament de la presidència de Carles Puigdemont ha començat a la mateixa hora en què la comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona debatia si retirava la medalla d’or a una infanta d’Espanya, decisió que s’ha adoptat finalment. Ha estat una coincidència no pas atzarosa, com si els nous temps es volguessin plasmar a través de símbols amb forta càrrega política. Dins de l’hemicicle, el clima ha estat molt diferent al que es vivia a la cambra –i als seus passadissos- els darrers mesos.

Cada dia aporta novetats en aquesta legislatura que ha nascut amb l’ai al cor. Avui, cinc diputats nous s’han afegit als escons: Martín Eusebio Barra, de Ciutadans, Fabián Mohedano, de Junts pel Sí, i tres de la CUP, Mireia Boya, Mireia Vehí i Joan Garriga "Nana". Ha estat aquest, un històric de l’esquerra independentista, qui ha parlat en nom de la formació, i no ha semblat pas que fos el primer dia que ho feia. Però no serà ell qui presideixi el grup, sinó Mireia Boya, una aranesa filla de qui va ser primera síndica de la vall, i germana de Josep Boya, nomenat director general de Patrimoni. Per afegir més particularitats a la CUP, una filla de l’Aran presidirà la CUP al Parlament.
 
Abans del ple, a tribuna tot eren felicitacions per alguns dels nous alts càrrecs. Com Ferran Falcó, durant molts anys regidor de Badalona, plaça difícil pel seu partit, CDC, i ara designat secretari general de Territori i Sostenibilitat, al costat de Josep Rull. Un home a l’alça dins l’administració, Falcó està alineat amb les posicions més socialdemòcrates de Convergència. A prop seu, un altre nou nomenat, Joan Vidal, secretari del Govern. D’altres s’interessaven per la nova destinació de Joan Maria Piqué, fins ara cap de comunicació del president. L’expresident Mas el vol tenir a prop, però el nou president no vol perdre del tot els seus serveis.

Si arribaven diputats nous, també alguns han canviat de lloc. Com els exconsellers Irene Rigau i Germà Gordó, que han dit adéu al banc del Govern per anar a seure a la tercera fila del seu grup. El ple també ha vist alguns matisos fins ara estranys. Ha sorprès el to d’Inés Arrimadas, menys bel·ligerant del normal i que fins i tot s’ha permès elogiar declaracions recents del conseller de Salut, Toni Comín, tot insinuant possibles acords en la seva matèria. Comín no esperava ensabonada de la líder unionista, i ha rigut complagut. Algú ha volgut veure en aquest gir de la dirigent de C’s alguna influencia dels aires de pacte que bufen a Madrid, o potser de la necessitat que sent Ciutadans de conrear un estil diferent del del PP, sense alienar-se els vots menys conservadors.

Només l’expressió de Garcia Albiol a “terroristas callejeros” ha generat tensió, burles de Joan Coscubiela, mirades del líder popular cap al banc de Catalunya Sí que es Pot, i rèplica de Lluís Rabell qualificant d’“infàmia” les paraules de l’exalcalde de Badalona. Al final de la primera part del ple, alguns parlamentaris assenyalaven el bon clima general, tret de la intervenció de Garcia Albiol i la referència que ha fet Miquel Iceta a Puigdemont perquè deixés clara la seva honorabilitat –resposta de manera contundent pel president-.

La resposta del president ha estat molt contundent, deixant clar que no hi havia cap irregularitat pel que fa a subvencions a mitjans en què hi ha participat, i provocant un aplaudiment del seu grup. Però el clima general ha estat més cordial del que era habitual fins ara. Alguns diputats s’han estranyat de la intervenció d’Iceta, especialment si es té en compte l’esforç d’aquests dies de la cúpula del PSOE per llimar tensions amb els sobiranistes.
  
Negociacions en paral·lel
 
Mentre avançava l’ordre del dia, tenia lloc en paral·lel una negociació a diverses bandes sobre el retorn de la paga extra del 2012 als funcionaris. Una proposta de resolució signada per tots els grups de l’oposició més la CUP amenaçava de concloure el primer ple de l’era Puigdemont amb una derrota i, sobretot, amb una divisió dins del bloc dels 72 diputats sobiranistes. Que l’acord s’estava cuinant, ho delataven algunes anades i vingudes, com les dels diputats "cupaires" Benet Salellas i Albert Botran, que s’han absentat molta estona i han tornat amb cara satisfeta. I, en un moment donat, la sortida apressada de Jordi Turull. L’acord era imminent.

Pels passadissos, hi havia comentaris per tot sobre l’acord. Alguns diputats de Junts pel Sí es lamentaven que “això s’havia d’haver tancat abans del ple i no arribar fins avui”. Una persona important de CDC feia ironia sobre “els revolucionaris que reclamen la paga extra per als funcionaris”.