Divisió entre els afiliats de CCOO: el 43% aposta pel federalisme i el 40% per la independència

Gallego defensa que l'enquesta ratifica la posició del sindicat de defensa del dret a decidir, la qual veu compatible amb el posicionament de CCOO estatal | El partit amb qui més s'identifiquen els afiliats és ERC (24,8%), tot i que amb un escàs marge per sobre de Podem (23,8%) o ICV (19,8%)

Manifestació de Primer de Maig a Barcelona
Manifestació de Primer de Maig a Barcelona | Adrià Costa
20 de març de 2017, 11:51
Actualitzat: 17:40h

Manifestació dels sindicats en el darrer 1 de Maig. Foto: Adrià Costa


Els afiliats catalans de CCOO estan dividits pel que fa a les seves preferències respecte la relació que hauria de tenir Catalunya amb Espanya. Segons una enquesta interna a uns 9.000 membres del sindicat feta pública aquest dilluns, un 68,6% d'aquests s'ha posicionat en relació a aquesta qüestió i, entre aquests, un 42,8% aposta per una Espanya federal i un 40,3% per un estat independent. En canvi, només un 13,3% defensa que segueixi com a comunitat autònoma i un 3,7% que rebaixi el sostre d'autogovern i es converteixi en una mera regió.

En canvi, l'enquesta no pregunta què votarien aquests afiliats en cas que se celebri finalment el referèndum en què la pregunta fos binària en relació a la independència. Pel que fa a les diferents variables, la independència té més suport en els homes (44,2%) que en les dones (40%) i baixa en el col·lectiu de 65 anys o més (32,7%). Així mateix, com més estudis té l'afiliat, més adhesió genera la independència: se situa en el 32,1% en el cas de tenir estudis elementals, en el 39,6% en el cas d'estudis mitjans i en el 45,8% en cas d'estudis superiors.

Malgrat tot, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, no considera que aquests resultats posin en qüestió o dificultin la tasca del sindicat en relació al dret a decidir, sinó que "reafirma la posició" presa fins ara, atès que destaca que més d'un 80% dels afiliats s'identifiquen amb formacions que defensen el dret a decidir. "Bona part de la pluralitat catalana existeix aquí", ha subratllat i, de fet, ha posat de manifest que el reflex de la seva afiliació és similar als posicionaments que recull el Centre d'Estudis d'Opinió respecte el conjunt de la població, malgrat que amb un major pes del federalisme i un de menor de l'autonomisme.

Igualment, Gallego ha reconegut que el suport a la independència ha pujat respecte l'enquesta prèvia a l'últim congrés del sindicat, ja que llavors era l'opció defensada per un terç dels que van respondre l'enquesta. Aleshores, el federalisme rebia l'adhesió de prop d'un 40%, motiu pel qual en destaca també una "consolidació a l'alça de la posició".
 
PREFERÈNCIES TERRITORIALS DELS AFILIATS DE CCOO I DEL CONJUNT DE LA POBLACIÓ
 
De la mateixa manera, el líder de CCOO de Catalunya ha negat que el pes de l'independentisme pugui suposar una complicació en relació al sindicat a nivell estatal, ja que considera que, en realitat, les dues direccions mantenen un "diagnòstic compartit" de la qüestió de l'encaix català, la qual es fonamenta en l'oposició a la recentralització impulsada pel PP i la constatació de l'esgotament del marc constitucional. En canvi, mentre la proposta a nivell estatal és la de reformar la carta magna i establir un model d'estat que doni respostes a les demandes catalanes, a nivell català defensen poder decidir en un referèndum. "No són posicions contradictòries", ha opinat, i ha justificat que la feina del sindicat no ha de ser pronunciar-se sobre una o altra opció de vot, sinó vetllar perquè aquest pugui tenir lloc.

Així mateix, el partit amb qui més s'identifiquen els afiliats de CCOO és ERC (24,8%), tot i que amb un escàs marge per sobre de Podem (23,8%) o ICV (19,8%). En canvi, si es pregunta per grups parlamentaris, Catalunya Sí que es Pot obté més suport (50,9%) que Junts pel Sí (28,4%) o, més lluny, PSC (8,9%), CUP (6,4%) o C's (4,7%).
 

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, junt a la portaveu del sindicat, Dolors Llobet. Foto: CCOO


En canvi, Gallego ha assenyalat que l'enquesta no pregunta pel suport a l'opció d'una via unilateral cap a la independència, tot i que ha destacat que aquesta podria gaudir d'una adhesió propera al 34,8%, el percentatge que sumen les identificacions dels afiliats amb Junts pel Sí i la CUP, per bé que també ha matisat que "no tothom a Junts pel Sí" veu clara aquesta possibilitat. El líder sindical, de fet, va reclamar durant la darrera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum que s'aclarís quina estratègia se seguiria, ja que CCOO només subscriuria una defensa del referèndum si aquest era acordat, en línia amb el que reclamen els "comuns".

La situació d'UGT és similar. Participa en el Pacte Nacional pel Referèndum i, malgrat que l'elecció de Camil Ros com a nou secretari general a Catalunya es podia llegir com un avenç en les tesis independentistes -Ros havia estat líder de les joventuts d'ERC-, a mitjans del 2016 es va posicionar en contra del referèndum unilateral. Des de llavors, però, no s'hi ha tornat a referir -no va opinar durant l'última reunió del Pacte Nacional pel Referèdum-, ni s'ha mullat en relació a la independència, més enllà del dret a decidir. De fet, el seu predecessor i actual líder d'UGT a nivell estatal, Josep Maria Àlvarez, havia defensat també el referèndum i havia flirtejat amb l'independentisme -va assistir a l'assemblea de creació de l'ANC, per exemple-, però recentment ha declinat que el sindicat s'hi refereixi, per no fracturar-lo.

De fet, l'únic sindicat que es mobilitza a favor de la independència és la Intersindical-CSC, per exemple, celebrant assemblees als departaments de la Generalitat per donar eines als empleats públics contra les eventuals pressions que puguin rebre de l'Estat de cara a l'organització del referèndum.

Diferents opinions sobre immigants o sobre la rebaixa d'impostos

Pel que fa a les altres qüestions per les quals pregunta l'enquesta, destaquen algunes preguntes referides a la immigració. Així, un 40,4% dels afiliats aposta perquè només entri aquell mà d'obra necessària i integrar-la, mentre que un 37% defensa obrir fronteres i plena circulació. Un 8,5% només admetria refugiats polítics. Així mateix, només un 27,4% dels afiliats atorgaria els mateixos drets als immigrants que als autòctons, mentre que un 23,6% només ho farien si fossin legals, un 20,9% ho limitarien als drets bàsics i al vot, i un 16,3% tan sols permetrien la sanitat, l'educació i la protecció social.

Pel que fa a la gestió dels serveis públics, un 78,6% aposta per recuperar les externalitzacions, un 10,3% està d'acord en externalitzar i un 11,1% directament els privatitzaria. Així mateix, el suport a la renda garantida de ciutadania és ampli (4,17 sobre 5), igual com a l'increment de la pressió fiscal a les rendes altes o la reducció a les baixes. Tot i això, els afiliats estan dividits en si cal una rebaixa general d'impostos: un 39,7% hi està d'acord i un 38,7% en desacord. Finalment, recullen molta adhesió les propostes d'augmentar la tasca de la Inspecció de Treball (4,6 sobre 5) i la de lligar els augments salarials a l'IPC (4,01 sobre 5), per sobre fins i tot de l'opció de deixar l'evolució dels sous en mans de la negociació col·lectiva (3,54 sobre 5).