Dos magistrats del TC, contra la condemna a Forcadell: «Genera un efecte devastador de descoratjament»

Els magistrats Xiol i Balaguer consideren "desproporcionada" la pena contra l'expresidenta del Parlament i alerten de les conseqüències en la representació política

Publicat el 05 de novembre de 2021 a les 13:10
Dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) consideren "desproporcionada" la condemna d'onze anys i mig de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell a la sentència del procés del Tribunal Suprem. Es tracta de Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que han emès un vot particular discrepant amb la decisió majoritària del ple del TC de desestimar el recurs de Forcadell contra la condemna del Suprem. Xiol i Balaguer no veuen proporcionat haver-la condemnat per sedició pel fet d'haver permès la tramitació, debat i votació de les lleis de desconnexió.

Els dos magistrats creuen que Forcadell es va "extralimitar", però alerten del "devastador efecte de descoratjament" que té la pena sobre el dret de representació política. Per a aquests dos magistrats, aquestes actuacions podrien ser considerades "com una desobediència al TC" o, fins i tot, "utilitzades per a la subsumpció en el delicte de sedició", però no per justificar la condemna imposada.

Els dos membres del TC creuen que les actuacions de Forcadell "no resultaven suficients per consumar l'aportació delictiva que s'al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte". "S'exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la Mesa i del ple del Parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries", remarquen.

Xiol i Balaguer creuen que no es podia aplicar la prerrogativa d'inviolabilitat a Forcadell, però que calia imposar una pena proporcionada. El vot particular argumenta que no s'ha ponderat prou bé el "superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència" que requereix el càrrec de presidenta del Parlament i avisen d'un potencial "efecte descoratjador" en l'exercici del dret de representació política.

Els dos magistrats consideren que va haver-hi "extralimitació" en l'exercici d'aquest dret i "rellevància penal de la conducta de la recurrent" així com "gravetat" dels fets, però que "les sancions han d'adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen".

En canvi, la sentència aprovada per la majoria del ple del TC desestima el recurs de Forcadell i destaquen que l'actuació de Forcadell "formava part d'una estratègia concertada" amb la resta de condemnats. Els magistrats subratllen que l'expresidenta del Parlament va renunciar "a l'exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies" i que això fa que les seves decisions no estiguessin protegides per la inviolabilitat parlamentària.