Escollit per la búlgara i les taules de la muntanya
Puigcercós ha estat escollit oficialment candidat a la presidència de la Generalitat per 145 vots i 9 en vots en blanc pel Consell Nacional del partit aquest dissabte a l’emblemàtic Santuari de la Vall de Núria.
Després d’un veritable panegíric de benvinguda dedicat al líder per part de l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, el president d’Esquerra ha pronunciat un discurs davant 500 militans a dos mil metres d’alçada i a 4 graus de temperatura, en el que ha ensenyat les taules de la llei de la seva campanya electoral. El primer manament: Dret a decidir sobre totes les coses. Josep-Lluís Carod- Rovira escoltava, i ha marxat. El relleu, deien històrics militants, era necessari.
Primer manament. Dret a decidir, epicentre d’ERC per la propera legislatura
Prou bagatges. Ras i curt, Puigcercós ha definit el moll de l’ós de la propera legislatura, “el dret a decidir”. “La propera legislatura exercirem el dret a decidir, hem de decidir allò que volem fer, i només ho podem fer els catalans" ha pronosticat Puigcercós. “Portarem aquest país cap a la independència” ha reblat.
Segon manament. Recuperar el concepte de política
Puigcercós ha jugat amb el romanticisme de la política. “L’únic instrument que tenim els catalans per defensar la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre poble” ha definit el candidat. “La política”, per Puigcercós, “també ha de servir per protegir els febles i per evitar la corrupció dels poderosos, és la política que hem de recuperar”.
Tercer manament. Revolució Verda
“Al país li cal un horitzó verd, una revolució verda". Amb aquest lema Puigcercós ha volgut redefinir el famós canvi de model productiu, recollint les idees dels think tanks postmoderns que van reforçar la imatge de canvi que vestia Barack Obama, l’economia verda. Idea robada i de relativa efectivitat entre la militància que només aplaudia quan Puigcercós entonava qualsevol paraula relacionada amb el dret a decidir.
Quart manament. La tercera via de l’Esquerra
Alastair Campbell, el polèmic cap de premsa de Toni Blair, ho explicava de manera sorneguera. La nova esquerra, la famosa “tercera via” era girar a la dreta amb l’intermitent posat a l’esquerra. Joan Puigcercós ha agafat la idea i l’ha definida amb una mica més de complexitat. “Hem de renovar el discurs de l'esquerra, valorar l'ambició i el projecte individual de la gent” . Cop de volant cap a la dreta, no fos cas que potser algun dia hagi de pactar amb CiU. La tàctica també és ideologia.
Darrer Prec: Visca la llibertat!
"Som hereus dels anhels d'aquells que van defensar el dret dels rabassaires, dels treballadors, dels febles, som hereus d'un llegat que no podem fustrar de llibertat i de Catalunya. No podem defallir davant homes com Lluís Companys: Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, jo estic disposat a sacrificar-me per Catalunya, la República i la llibertat". Amb aquest recordatori Puigcercós ha volgut sintetitzar i embolicar de certa mística un discurs de vint minuts que ha marcat els paràmetres de campanya.
Pràctic, èpic i sense descobrir cap originalitat. El lema, les tres paraules finals que tenen pinta de ser el crit de guerra a la difícil batalla electoral que es presenta: “Visca la llibertat!”
