El president del comitè de govern d'Unió i candidat de CiU a les eleccions generals, Josep Atoni Duran i Lleida, durant la celebració dels 80 anys d'Unió al Palau de Congressos de Catalunya, acompanyat per Núria de Gispert i per Joan Rigol. Foto: ACN.

El candidat de CiU a les eleccions espanyoles del 20 de novembre, Josep Antoni Duran i Lleida, va demanar ahir al vespre a Mariano Rajoy que es posicionés al voltant del Pla d'Ocupació Rural (PER) per saber si el president del PP eliminarà aquest subsidi si arriba a la Moncloa. Duran va recordar que l'expresident espanyol, el també popular José María Aznar, ja va afirmar quan va guanyar les eleccions del 1996 que acabaria amb aquest subsidi, però "el va mantenir per no perdre vots a Andalusia". El candidat de la federació nacionalista es pregunta si Rajoy farà el mateix o "optarà per ajudar Andalusia i Extremadura donant suport a l'economia productiva".

Com a president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya, Duran i Lleida va participar ahir a la nit en la celebració del vuitantè aniversari del partit. Aprofitant la presència al Palau de Congressos de Catalunya de representants de la casa d'Andalusia i d'altres cases regionals amb seu al Principat, el secretari general de CiU els va agrair el suport que li van lliurar públicament davant la polèmica sorgida arran de les seves declaracions sobre el PER.

Peces Barba

Finalment, Josep Antoni Duran i Lleida va fer referència a una altra polèmica. En aquest cas entorn de les declaracions al voltant de Catalunya de l'expresident del Congrés dels Diputats, el socialista Gregorio Peces Barba. El líder democristià va demanar tant al candidat del PSOE a les eleccions generals, Alfredo Pérez Rubalcaca, com també al del PP, Mariano Rajoy, que censuressin l'opinió de Peces Barba, que va ironitzar sobre quantes vegades s'havia bombardejat Barcelona. "Les paraules del senyor Peces Barba no es mereixen el silenci. O és que pensen el mateix que ell i no s'atreveixen a dir-ho", va qüestionar.

80 anys d'UDC

Duran va fer aquestes declaracions en el marc del sopar commemoratiu del 80è. aniversari de la fundació del partit, que va comptar amb la presència d'un miler de militants d'arreu de Catalunya.

UDC es va fundar el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d'inspiració cristiana, però no confessional, mitjançant l'aparició d'un manifest al diari El Matí signat per Josep O. Anguera, Pere Arderiu, Xavier Aragó, Pere Aragai, Esteve Farré, Josep M. Farré, Àngel Grau, Joan Guinart, Josep M. Modolell, Àngel Morera, Manuel Pugués, Pau Romeva i Ferrer, Joan Baptista Roca i Caball, Maurici Serrahima i Bofill, Ramon Sunyer, Manuel Thió, Ramon Trinxet, Josep Vilaplana i Lluís Vila i d'Abadal, avi de l'actual alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, crític amb la línia anti-independentista de Duran i Lleida.

A mitjans de 1932 s'hi van adherir Miquel Coll i Alentorn i Manuel Carrasco i Formiguera, antic militant d'Acció Catalana, que acabaria essent assassinat per les tropes franquistes a Burgos a causa de la seva fidelitat a la República. Just abans de morir, va clamar als quatre vents: "Amunt! Avant! Visca Catalunya lliure!"