El líder d'UDC combat l'independentisme de CDC i de Vila d'Abadal insistint en la confederació. Foto: Adrià Costa

L'independentisme està marcant el terreny de joc del 25è congrés d'Unió Democràtica de Catalunya. Així s'ha demostrat en la presentació de l'informe de gestió del president dels demòcrata-cristians, Josep Antoni Duran i Lleida, davant el plenari que configuren els 1116 compromissaris que participen del conclave. De fet, Duran ha dedicat la part principal del seu discurs d'aquest matí a defensar la "confederació" com arma contra l'independentisme.

Ho ha fet amb vehemència i recorrent a tot el catàleg de greuges que per Duran implica l'independentisme. Així la candidatura a presidir els demòcrata cristians de Josep Maria Vila d'Abadal, l'alcalde de Vic que busca una Unió independentista, ha obtingut la primera victòria. Ha marcat notòriament i des del minut zero la defensa de la gestió de la formació dels darrers quatre anys per Duran malgrat haver obtingut uns magnífics resultats electorals.

Duran s'ha mostrat contrari a reduir el problema nacional en "un dilema com és el d'independència o extinció, perquè ni obeeix a la realitat ni em sembla la millor estratègia de cara al futur". De fet, ha titllat aquesta dicotomia "d'empobridor". El dirigent d'UDC ha carregat els neulers contra el "legítim sentiment independentista" que creix a la "societat i a Unió" ja que entén que és "fer política des de les vísceres".

El cap de files dels demòcrata-cristians ha insistit en els principis de la "confederació" amb Espanya amb la legitimitat que vénen recollits en els documents fundacionals. Uns principis que ha oposat a "l'estat propi" que va defensar CDC en el darrer congrés dels convergents. "CDC no és independentista i, per tant, hi haurà federació per anys", ha sentenciat Duran que considera un gir sobiranista d'UDC com una "submissió" a Convergència. Davant l'independentisme, la confederació perquè Unió més que "l'Europa dels Estats volem l'Europa de les nacions", ha reblat un Duran que encara confia l'encaix amb Espanya a través del pacte fiscal. Duran, doncs, l'últim mohicà, l'últim catalanista espanyol.