Duran, perplex que Andalucia «perdi el temps» reprovant-lo

El líder d'Unió assegura que la comunitat del sud de l'Estat ha rebut prou ajudes com per haver trobat alternatives al PER

Publicat el 10 d’octubre de 2011 a les 08:54
Josep Antoni Duran i Lleida Foto: Adrià Costa

El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha mostrat la seva "perplexitat" pel fet que el Parlament d'Andalusia aprovi aquest dilluns una reprovació contra ell per les declaracions que va fer dissabte en les quals assegurava que els pagesos andalusos es passaven el matí al bar gràcies a la subvenció del PER.

"El Parlament andalús té sobirania pel que cregui convenient. Perplexitat que facin aquestes coses i perdin el temps amb mi", ha comentat Duran en declaracions aquest matí a  RAC1, en el programa de Jordi Basté, al mateix temps que ha afirmat que no pensa donar "cap resposta" a la iniciativa de la cambra andalusa.

Josep Antoni Duran i Lleida ha volgut deixar clar de nou que el que criticava és "la cultura del subsidi" que, per ell, "no porta enlloc, porta a una societat captiva".

El candidat de CiU al Congrés ha criticat que els agricultors cobrin aquest subsidi i alguns "facin frau" treballant en negre o que es neguin a treballar perquè amb el PER i "una mica més" ja els és suficient. "Tant que es parla d'igualtat, per què no s'ajuda els pagesos de Lleida, que no han pogut collir la fruita de l'arbre?", s'ha preguntat.

Duran ha dit que s'equivoca "moltes vegades, però en aquesta ocasió no". Segons sosté, si bé és cert que les ajdues del PER tenien un origen, "també és veritat que Andalusia ha rebut diners suficients per trobar alternatives per ajudar aquestes persones que no tenen feina".

D'altra banda, el portaveu de la federació nacionalista al Congrés ha acusat la consellera de Benestar andalusa d'utilitzar "un to xulesc" quan s'enorgulleix del fet que "mentre els catalans tanquen residències, nosaltres inaugurem residències". "Això si que és to xulesc i posar-se amb una altra comunitat", s'ha exclamat, tenint en compte el "superàvit fiscal que ningú deixa de reconèixer, llevat d'algun sector polític".