Si una cosa apuntava l'enquesta d'El Periòdico és que CiU té una escandalosa manca de credibilitat. Ja poden anar fent números, càbales i cridar ous a vendre, que els indepes no s'acaben de creure que aquells que defensen en Duran i Lleida estiguin per la feina més gran de les que es fan i es desfan.
Agradi o no, convertir Catalunya -d'una punyetera vegada-en un estat independent és una feina tan complicada com clara. Per això, la gent normal -com en Dyango o en Carles, el meu veí- amb les coses de menjar no vol tombarelles, ni romanços, ni, sobretot, putades.
Suposo que en Duran va de retirada. De fet, l'hàbil Espadaler ja fa de les seves pel partit. Sia com sia les homilies i declaracions del Sant Pare de la pseudodemocràcia cristiana catalana són el que el meu veí anomena "cabronades de collons"- i els aviso que el meu veí és molt savi- i desafinen, com desafina en el moment històric que vivim la seva manera de fer i entendre la política.
Els convergents paguen per fer la vista grossa a les punyalades del soci, paguen per no parlar del tot clar (independència és molt fàcil de pronunciar) i paguen la factura de la desconfiança al nouvingut. Mantenir coses incompatibles -el discurs d'Unió i el de CDC, com reconeixen d'amagat, la gent de les dues cases- sempre esdevé, a més d'absurd, perillosament mortal.
Si CiU es trenca, que es trenqui. Al capdavall, la veritable democràcia cristiana catalana és l'ERC d'en Junqueras. Així que si en Durán no es retira, o ho fa com amb ell li agradaria, disparant, que s'ajunti amb Navarro i els federalistes d'en Nuet i Herrera, aviam què treuen en unes eleccions a part d'un ridícul històric.
Ara és temps de coses clares: o sí o no. És temps de voler ser catalans o espanyols. No és temps de voler ser ni catalans acomplexats ni espanyols acomplexats amb coses rares com federalismes, status nous,confederalismes i palles mentals que freguen l'esquizofrènia d'aquells que els fa cosa dir el que són o estar a la mateixa barca que Josep Anglada o el teniente coronel Tejero. I si no, pregunteu-li a l'Albert Rivera. Ell sap, com els espanyols, que les coses no són tan complicades.
ARA A PORTADA
-
Conferència de presidents a Barcelona | Ayuso surt de la sala per no sentir euskera ni català Sara Escalera | Bernat Surroca
-
Sánchez i Illa doblen l'aposta pel català per deixar en evidència el PP Sara Escalera / Bernat Surroca
-
-
La conferència de presidents, un camp de batalla que certifica la poca cultura federal de l'Estat Bernat Surroca Albet
-
Publicat el 07 de juny de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Ayuso marxa de la conferència de presidents perquè s'hi ha parlat en català i basc
-
Política Salutació ràpida entre Illa i Ayuso: el president parlarà en català i la líder madrilenya ha amenaçat de marxar de la reunió si no es parla en castellà
-
Política Illa garanteix que parlarà en català a la conferència de presidents malgrat les amenaces d'Ayuso
-
Política La Nit Irla premia la tasca per la pau i pel català davant la «banalitat del mal»
-
Política La Sindicatura de Comptes s'enfronta als exalts càrrecs que critiquen l'informe sobre la DGAIA : «Son fets objectius»
-
Política El Parlament constitueix la comissió d'investigació del cas Pegasus, que presidirà la CUP