El líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, ha demostrat un cop més la seva coneguda capacitat per tirar aigua al vi, però aquest cop se li ha vist el llautó. Ha costat anys i panys aconseguir que Convergència i Unió fes cas a unes bases independentistes i assumís com a propi el projecte sobiranista i just una setmana més tard arriba Duran i amb quatre paraules es creu capaç de destrempar el milió llarg de votants que diumenge van confiar en les sigles que ell també representa.
Però Duran no té un problema, té 1.112.341 problemes, tants com catalans que diumenge van votar les sigles CiU sabent perfectament què votaven. Si Duran no estava d'acord amb el programa electoral que avalava el seu partit, potser hauria d'haver-ho dit abans, o potser hauria de reconèixer que el seu partit presenta programes electorals sense tenir-lo en compte. Si Duran no reconeix com a propi el full de ruta amb el que CiU ha guanyat les eleccions, potser és que ha quedat fora de joc.
I si ha quedat fora de joc, només té una sortida digna, la de postular-se com a futur ambaixador a Madrid. Allà tindrà temps per restablir el ponts que vulgui.
ARA A PORTADA
-
La gestió catalana del Prat: buscar el «marge de millora» amb l'oposició d'Aena Bernat Surroca Albet
-
-
-
Puigdemont elogia el pla de Trump per a Gaza: «Té elements positius i per a l'esperança» Oriol March
-
Captar el talent que fuig de Trump i una facultat per a Gaza: 575 anys d'una UB «refugi» Pep Martí i Vallverdú
Publicat el 01 de desembre de 2012 a les 23:18
Et pot interessar
-
Política Nou greuge lingüístic al País Valencià: el català no existeix a les alertes als mòbils
-
Política El Govern accelera en habitatge per acostar els Comuns als pressupostos però no concreta el finançament
-
Política Ayuso s'inventa una amenaça del lehendakari i atia el conflicte amb el País Basc
-
Política El Govern incorpora 850 nous agents dels Mossos
-
Política Junts reivindica la vigència de l'1-O i el compromís d'implementar-ne el mandat
-
Política Pressió badalonina a Albiol perquè faci canviar la postura del PP sobre l'oficialitat del català