El líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, ha demostrat un cop més la seva coneguda capacitat per tirar aigua al vi, però aquest cop se li ha vist el llautó. Ha costat anys i panys aconseguir que Convergència i Unió fes cas a unes bases independentistes i assumís com a propi el projecte sobiranista i just una setmana més tard arriba Duran i amb quatre paraules es creu capaç de destrempar el milió llarg de votants que diumenge van confiar en les sigles que ell també representa.

Però Duran no té un problema, té 1.112.341 problemes, tants com catalans que diumenge van votar les sigles CiU sabent perfectament què votaven. Si Duran no estava d'acord amb el programa electoral que avalava el seu partit, potser hauria d'haver-ho dit abans, o potser hauria de reconèixer que el seu partit presenta programes electorals sense tenir-lo en compte. Si Duran no reconeix com a propi el full de ruta amb el que CiU ha guanyat les eleccions, potser és que ha quedat fora de joc.

I si ha quedat fora de joc, només té una sortida digna, la de postular-se com a futur ambaixador a Madrid. Allà tindrà temps per restablir el ponts que vulgui.