Una imatge del Parlament de Catalunya. Foto: Oriol Campuzano

El Ple del Parlament de Catalunya no debatrà ni votarà una proposta de pacte fiscal fins que hagin passat les eleccions generals del 20 de novembre. Així ho han acordat els grups que formen part de la comissió d'estudi pel pacte fiscal en la línia del concert, llevat de SI i C's que no hi han assistit. D'aquesta manera, CiU i ERC han cedit a les peticions d'altres grups com PPC i PSC i tots els partits que reclamaven traslladar fins després dels comicis espanyols la presentació d'una proposta concreta sobre el model de finançament que es vol per Catalunya.

La comissió d'estudi que està en marxa, però, sí acabarà el 31 d'octubre com estava previst al calendari, i d'aquí només sortirà un document de conclusions amb les postures que més consens polític aglutinin, sense cap proposta concreta ni cap decisió més enllà d'una filosofia global sobre el finançament català. És a dir, un acta sobre els tres grans blocs que ha estudiat la comissió: constitucionalitat, viabilitat i futur de l'actual model.

El Govern tira pel dret

Paral·lelament el Govern de la Generalitat ha acordat aquest matí el document base per a un nou model de finançament basat en el Concert Econòmic. L’informe elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics per encàrrec del Govern que ha aprovat el Consell Executiu confirma la viabilitat jurídica del nou model, en ajustar-se a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a la Constitució i al dret europeu. Així mateix, estableix que el nou sistema de finançament s’haurà d’articular a través d’una reforma de la LOFCA que proclami l’excepció del règim de finançament comú i en reguli els trets essencials o orgànics. El Govern de la Generalitat lliurarà el document al Parlament Catalunya, on s’incorporarà com a proposta de l’Executiu a la Comissió d’estudi d’un nou model de finançament basat en el Concert Econòmic.

Sis trets bàsics

El document pren com a model qualsevol sistema de finançament que comparteixi els sis trets fonamentals del Concert Basc. En primer terme, el territori ingressa a la seva hisenda el rendiment de pràcticament tots els tributs produïts o suportats al seu territori. En segon lloc, capacitat normativa per dissenyar els elements fonamentals dels impostos directes i parcialment d’alguns d’indirectes. En tercer terme, té atribuïda la gestió sobre la quasi totalitat dels tributs. En concret, li corresponen la liquidació, recaptació i inspecció dels tributs, la revisió administrativa de les reclamacions i l’exercici de la potestat sancionadora. En quart terme, retorna a l’Estat una part dels ingressos tributaris obtinguts. Com a cinquè punt, l’existència del model està garantit jurídicament davant de canvis unilaterals imposats per l’Estat, en tractar-se d’un pacte bilateral. I en sisè terme, els tributs concertats no són tributs estatals cedits, sinó del propi territori.