11
de maig
de
2018, 11:17
Actualitzat:
13:10h
El primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) preveu que l'independentisme recuperi el lideratge i torni a ser l'opció preferida dels catalans. Segons les dades fetes públiques aquest divendres, un 48% dels enquestats és partidari que Catalunya esdevingui un estat independent, mentre que tan sols un 43,7% ho rebutja -la resta no ho sap o no contesta-.
Un resultat que contrasta amb l'anterior enquesta, en què el "no" s'imposava amb claredat. Pel que fa a les respostes segons els electorats dels partits, no hi ha massa sorpreses. Més del 90% dels votants de JxCat i la CUP defensen la independència i un 86,1% dels d'ERC, també, i més del 90% dels que van optar per Cs, PSC o el PP la rebutgen. Pel que fa als electors dels comuns, un 21,9% la vol i un 61,3%, no.
Pel que fa a les diferents opcions sobre model d'estat, l'estat independent també s'erigeix com l'opció preferida, amb el 40,8% de les adhesions, seguida per la de comunitat autònoma (24%) i l'estat federal dins Espanya (22,4%), així com ser una mera regió d'Espanya és marginal (6,3%). De nou, els votants de JxCat, ERC i la CUP donaria un suport molt majoritari a l'independentisme, prop del 60% dels de Cs i PSC preferirien el model autonòmic, el 61,3% dels comuns serien sobretot federalistes (61,3%) i els populars estarien dividits entre els autonomistes (41,3%) i els que voldrien ser una regió (38,1%).
Victòria del "no" tres mesos abans
Per contra, l'última enquesta del CEO, feta pública el febrer, indicava que el suport a la independència havia caigut a un mínim històric des que aquest organisme pregunta sobre aquesta qüestió. Tan sols recollia l'aval del 40,8% dels enquestats, mentre que el 53,8% d'aquests la rebutjava, una diferència molt superior a la del baròmetre de tres mesos abans.
Fins i tot, en la pregunta amb resposta múltiple, l'opció de seguir com una comunitat autònoma sumava més adhesions que la independència (36,3% i 32,9%, respectivament), mentre que, en tercer lloc, se situava el model federal (19,4%).
Entre els partidaris de seguir amb el procés després del 21-D, a més, s'imposava la preferència per abordar-lo intentant un acord bilateral amb el govern espanyol per davant de prioritzar la via unilateral. El 35,9% dels enquestats era partidari de la primera opció, mentre que tan sols el 19% volia tirar pel dret. En canvi, només el 20,8% defensava abandonar el procés i negociar una reforma de la Constitució i un millor finançament, un 11,7% volia mantenir el model autonòmic vigent i el 2,2% plantejava retornar competències.
La monarquia, la menys valorada
Pel que fa a la valoració de les diferents institucions, s'evidencia que les de caràcter estatal reben una puntuació clarament inferior a les catalanes. De fet, la menys valorada és la monarquia espanyola, que tan sols obté un 1,74, seguida del govern espanyol, amb un 1,89. Queden igualment molt mal parats el Tribunal Constitucional (2,74), el Congrés dels diputats (2,67), l'Església catòlica (2,52) i la banca (2,35). També suspèn el Parlament (4,84), l'ONU (4,75) i la Unió Europea (4,53), però força per sobre de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (3,87), els sindicats (3,55) o l'exèrcit (3,08). Només aproven les universitats (6,44), els Mossos d'Esquadra (5,86) o l'ajuntament respectiu (5,46).
Preguntats específicament pels polítics catalans, donen una confiança mitjana de 4,55 sobre 10 -un 56,7% dels enquestats, però, els aprova-, mentre que la confiança que generen els polítics espanyols és de l'1,99 -un 81,5% els suspèn-. Així mateix, la gestió del govern espanyol només rep un 1,59 sobre 10 i la suspèn el 84,2% un dels enquestats, mentre que no es pregunta per la gestió del Govern català, ja que està intervingut.
El principal problema de la ciutadania
Sigui com sigui, el procés català és una qüestió que amoïna la ciutadania. Un 31,6% dels enquestats pel CEO asseguren que les relacions Catalunya-Espanya són el problema més important del país, seguit amb un 27,2% de les respostes per la insatisfacció amb la política. L'atur i la precarietat laboral, en tercer lloc, tan sols és la primera preocupació pel 13,3% dels catalans.
Un resultat que contrasta amb l'anterior enquesta, en què el "no" s'imposava amb claredat. Pel que fa a les respostes segons els electorats dels partits, no hi ha massa sorpreses. Més del 90% dels votants de JxCat i la CUP defensen la independència i un 86,1% dels d'ERC, també, i més del 90% dels que van optar per Cs, PSC o el PP la rebutgen. Pel que fa als electors dels comuns, un 21,9% la vol i un 61,3%, no.
Pel que fa a les diferents opcions sobre model d'estat, l'estat independent també s'erigeix com l'opció preferida, amb el 40,8% de les adhesions, seguida per la de comunitat autònoma (24%) i l'estat federal dins Espanya (22,4%), així com ser una mera regió d'Espanya és marginal (6,3%). De nou, els votants de JxCat, ERC i la CUP donaria un suport molt majoritari a l'independentisme, prop del 60% dels de Cs i PSC preferirien el model autonòmic, el 61,3% dels comuns serien sobretot federalistes (61,3%) i els populars estarien dividits entre els autonomistes (41,3%) i els que voldrien ser una regió (38,1%).
PARTIDARIS I CONTRARIS A LA INDEPENDÈNCIA, SEGONS EL CEO
Per contra, l'última enquesta del CEO, feta pública el febrer, indicava que el suport a la independència havia caigut a un mínim històric des que aquest organisme pregunta sobre aquesta qüestió. Tan sols recollia l'aval del 40,8% dels enquestats, mentre que el 53,8% d'aquests la rebutjava, una diferència molt superior a la del baròmetre de tres mesos abans.
Fins i tot, en la pregunta amb resposta múltiple, l'opció de seguir com una comunitat autònoma sumava més adhesions que la independència (36,3% i 32,9%, respectivament), mentre que, en tercer lloc, se situava el model federal (19,4%).
Entre els partidaris de seguir amb el procés després del 21-D, a més, s'imposava la preferència per abordar-lo intentant un acord bilateral amb el govern espanyol per davant de prioritzar la via unilateral. El 35,9% dels enquestats era partidari de la primera opció, mentre que tan sols el 19% volia tirar pel dret. En canvi, només el 20,8% defensava abandonar el procés i negociar una reforma de la Constitució i un millor finançament, un 11,7% volia mantenir el model autonòmic vigent i el 2,2% plantejava retornar competències.
Primera onada del baròmetre del CEO del 2018 by naciodigital on Scribd
La monarquia, la menys valorada
Pel que fa a la valoració de les diferents institucions, s'evidencia que les de caràcter estatal reben una puntuació clarament inferior a les catalanes. De fet, la menys valorada és la monarquia espanyola, que tan sols obté un 1,74, seguida del govern espanyol, amb un 1,89. Queden igualment molt mal parats el Tribunal Constitucional (2,74), el Congrés dels diputats (2,67), l'Església catòlica (2,52) i la banca (2,35). També suspèn el Parlament (4,84), l'ONU (4,75) i la Unió Europea (4,53), però força per sobre de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (3,87), els sindicats (3,55) o l'exèrcit (3,08). Només aproven les universitats (6,44), els Mossos d'Esquadra (5,86) o l'ajuntament respectiu (5,46).
Preguntats específicament pels polítics catalans, donen una confiança mitjana de 4,55 sobre 10 -un 56,7% dels enquestats, però, els aprova-, mentre que la confiança que generen els polítics espanyols és de l'1,99 -un 81,5% els suspèn-. Així mateix, la gestió del govern espanyol només rep un 1,59 sobre 10 i la suspèn el 84,2% un dels enquestats, mentre que no es pregunta per la gestió del Govern català, ja que està intervingut.
El principal problema de la ciutadania
Sigui com sigui, el procés català és una qüestió que amoïna la ciutadania. Un 31,6% dels enquestats pel CEO asseguren que les relacions Catalunya-Espanya són el problema més important del país, seguit amb un 27,2% de les respostes per la insatisfacció amb la política. L'atur i la precarietat laboral, en tercer lloc, tan sols és la primera preocupació pel 13,3% dels catalans.