El català segueix sense ser una llengua oficial a les institucions de la Unió Europea. Encara que és la novena parla més utilitzada en tot el continent, de moment no es pot fer servir en intervencions de les cambres oficials de la UE ni en cap dels seus tràmits burocràtics o en un ús institucional en nom de la Unió. Aquest fet xoca de manera frontal amb els desitjos de la majoria de catalans, que han deixat clar que volen que la seva pròpia llengua sigui oficial a la Unió Europea. Segons la darrera enquesta del CEO, un 60% dels ciutadans del país estarien d'acord o molt d'acord en el fet que es fes oficial.

[noticia]226719[/noticia]
Les dades, que formen part d'una nova entrega de l'enquesta Òmnibus del Centre d'Estadístiques i Opinió, assenyalen que un 20% es mostra en desacord que el català passi a ser oficial a la UE, amb un 6% "molt en desacord". Només un 11% no es posiciona en aquest afer lingüístic. L'enquesta es va realitzar entre el 14 de juny i l'11 de juliol sobre una mostra de 1.200 entrevistes.

Qualsevol ciutadà pot dirigir-s'hi en català, gallec o basc al Parlament Europeu, i té el deure de respondre en l'idioma que se'l contacti. El català, doncs, és "llengua de comunicació entre ciutadans i institucions europees", però no té rang d'oficialitat i, per tant, els eurodiputats no poden utilitzar-la al ple o a les comissions.

Pel que fa al grau d'europeisme de la població catalana, l'enquesta revela que les persones de 65 o més anys són les que se senten més europees (7,1 sobre 10), mentre que les de 25 a 34 anys les que menys (5 ,8), seguides de prop per la franja de 35 a 49 (5,9) i la de 18 a 24 (6); i el grau d'europeisme de la població catalana se situa en un 6,4 de mitjana.

[plantillavirals]