Alberto Núñez Feijóo ha encarrilat la seva marxa cap al lideratge del PP després que la junta directiva convoqués per al 2 i 3 d'abril un congrés extraordinari que l'ha d'elegir. Amb el suport expressat de manera unànime pels barons territorials, tot indica que el dirigent gallec no tindrà rivals de pes i succeirà Pablo Casado al capdavant d'un partit immers en una crisi sense precedents. En les seves primeres declaracions, ha insinuat un gir en el to de l'oposició. "No he vingut a insultar Pedro Sánchez, sinó a guanyar-lo", va dir fa uns dies. S'apunten noves maneres a Génova, on qui tallarà molt el bacallà serà l'eurodiputat Esteban González Pons, que ja ha definit Vox com a extrema dreta. Ara bé: hi haurà un gir envers l'actitud del PP respecte la llengua catalana? 

Per veure com Feijóo pot afectar el discurs del partit pel que fa a les llengües diferents del castellà és útil saber quina política lingüística ha practicat. El cert és que, tot i la seva imatge de polític moderat i el seu ús del gallec, el president de la Xunta ha estat sempre un acèrrim enemic de la immersió lingüística. "Feijóo va ser el primer president de la Xunta que va transmetre a la societat el missatge de menys gallec a través d'una retallada del seu ús a l'escola", explica el periodista Anxo Lugilde, fi analista de la realitat gallega. Recorda, a banda, que tots els seus antecessors havien emès el missatge contrari, tot i que sovint amb poca concreció. 

En general, segons el periodista, els governs de la regió complien o feien veure que complien l'article 5.3 de l'Estatut, que estableix l'ús normal de gallec i castellà i potenciar la utilització del primer. Amb Feijóo, la castellanització ha avançat. Lugilde destaca com a actitud de baix compromís amb la seva llengua que durant la pandèmia fes totes les rodes de premsa en castellà, "amb l'excusa que a Galícia vivien molts madrilenys".

Una de les primeres víctimes polítiques del futur líder del PP quan va arribar a la Xunta va ser el gallec, amb l'aprovació d'un decret que prohibia que s'impartissin en la llengua pròpia matemàtiques, física i en general totes les matèries científiques. El govern regional va establir un 30% de gallec, un 30% de castellà i un 30% d'anglès o francès a l'ensenyament no universitari. "Però això no s'aplica", assegura el filòleg Carlos Callon. "A més, algunes assignatures que es fan en gallec, com és geografia i història, es troben amb molt pocs materials en el mercat, com l'absència d'atles en gallec", diu. 

Callon és president d'honor de la Mesa per la Normalització Lingüística, i és a punt de publicar un llibre negre de la persecució del gallec al llarg de la història. Recorda que Feijóo va aconseguir el "rebuig total" de sindicats educatius i associacions de pares, i la reacció amb què es va topar "va sorprendre el PP". El filòleg explica que a Galícia, en arribar el dirigent popular, es van arribar a "destruir" llibres de text en gallec". Els atacs i menyspreus a la llengua pròpia arriben a tots els àmbits: "ANosa Terra, rotatiu històric en gallec, va norir per manca d'ajuda de la Xunta. I l'únic diari en gallec, Nos Diario, rep un total de 0 euros de subvencions. Fins i tot els Teletubbies, que s'emetien en gallec, es van emetre en anglès, subtitulat en gallec". 

Per Callon, el de Feijóo és un mal gallec, que mostra el seu "desinterès" per la llengua. Assegura que ha suposat un retrocés fins i tot respecte al que ser l'etapa de Manuel Fraga. Com el defineix: "Era un home que va començar prohibint les misses en gallec a la ràdio, sent ministre franquista, i que després, ja a la Xunta, va practicar una mena de galleguisme de gaita i empanada. Amb tot, venint d'on venia, va establir un mínim del 25% de gallec a l'escola". Feijóo, en un dels seus primers discursos com a president de la Xunta, va arribar a citar un text de Castelo, referent del galleguisme, escrit a l'exili, traduint-lo expressament en castellà.   

Millor que a Catalunya
El líder gallec ha apostat sempre pel que ha definit com un "bilingüisme cordial", i en alguna ocasió ha arribat a dir que a Galícia, sense immersió, es coneix més el gallec que el basc a Euskadi i el català a Catalunya. Això malgrat els advertiments de la Reial Acadèmia Gallega (RAG) de la creixent monolingüització dels joves en castellà. Callon assegura que el que diu el president gallec no només no és cert, sinó que Galícia és el territori amb dues llengües oficials on la situació de la seva llengua és "més feble". Especialment a les ciutats, on la defineix com a "calamitosa".

Però Feijóo és un polític hàbil, expert en contestar a la gallega, mai més ben dit. És el que li ha fet dir que el problema de les llengües a l'estat espanyol no està entre el gallec i l'espanyol, o entre el català i l'espanyol, sinó en "si es coneix l'anglès". L'any 2018, a la pregunta de si a Catalunya calia un 155 per posar fi al model lingüístic, va respondre que a Galícia no existia aquest problema. És cert també que la seva ambigüitat ha generat l'oposició d'un nucli d'enemics de tot avenç de la llengua gallega, molt minoritari, agrupats a Galícia Bilingüe, que veuen nacionalistes a tot arreu.

A diferència de Pablo Casado o d'altres dirigents del PP, però, és difícil que Feijóo mai compari la situació a les aules catalanes amb els estats segregacionistes del sud dels Estats Units o que titlli de nazi l'escola catalana. No és tan matusser i pocs líders polítics tenen la sort de substituir uns dirigents com Casado o Teodoro García Egea. Però els qui han vist les seves campanyes electorals a Galícia, especialment les primeres, adverteixen de la seva duresa quan es tracta de combatre pel poder.