L'argument del govern espanyol per bloquejar que el català es pugui usar de forma oficial als plens del Parlament Europeu, que això tindria un "elevat cost" per a les arques públiques, no correspon a la realitat. Així ho destaquen fonts coneixedores de la realitat de l'Eurocambra, que recorden que pràcticament la meitat dels traductors al castellà que hi treballen són catalanoparlants.

"El cost seria negligible", afirmen a NacióDigital fonts de l'entorn del PDECat a l'Europarlament, que xifren entre un 40% i un 50% el percentatge dels traductors de castellà que són també catalanoparlants. Raonen també que, per traduir les intervencions dels diputats catalans "no caldria contractar ningú més", en contra de l'argument del cost "inviable" que esgrimeix el govern espanyol. 

Més parlants que moltes llengües europees

Des de l'entorn d'ERC a Brussel·les i Estrasburg coincideixen en la xifra, de prop del "50%" de traductors catalanoparlants, així com en el fet que aquest mateix personal podria traduir ls intervencions dels diputats catalans al ple sense increment del cost, o per un cost irrisori. Recorden també com a l'Europarlament -i a la UE- són plenament oficials llengües amb menys parlants a Europa que el català. El cas més extrem és el del maltès -prop de 400.000 parlants-, però també en tenen menys que el català llengües  com el suec -uns 9,3 milions-, el búlgar -7,7 milions-,  danès -5,4 milions- o finès -5,2 milions-. O fins i tot el gaèlic, per decisió relativament recent del govern irlandès.

Altres fonts de l'Europarlament no lligades a partits ressalten igualment a NacióDigital que el cost econòmic no ha estat mai un fre per a la UE per adoptar noves llengües. I hi posen un exemple molt clar: "si Andorra entrés demà a la UE, el català seria demà oficial, tot i que tingui només 80.000 habitants".

I encara il·lustren el cas amb un altre exemple, anecdòtic però significatiu: relaten que al prestigiós Collège d'Europe de Bruges, considerat com un dels principals centres de referència per a l'elit política europea, s'estudiava com un "dèficit democràtic de la UE" el fet que el català no sigui idioma oficial de la Unió. 

Tajani hi estava a favor

El vet del govern de Pedro Sánchez a l'ús oficial del català a l'Eurocambra es va explicitar dimecres, en una resposta escrita al diputat d'En Comú Podem Jaume Moya. El text contestava negativament a la petició de la formació perquè l'Estat fes una petició formal al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani per usar-hi oficialment el català. Al gener del 2017, quan encara era vicepresident de l'Europarlament, el propi Tajani havia respost per escrit -en català- a una petició prèvia de  sis eurodiputats catalans assegurant-los que "no posaria cap obstacle" a fer possible l'ús del catala a la cambra si Espanya ho sol·licitiva. I que, fins i tot, "utilitzaria totes les capacitats de què disposés" per fer-ho realitat "al més aviat possible".

En aquest sentit, les fonts consultades destaquen que "fins i tot Tajani, que és el millor amic del PP espanyol a Europa", està d'acord a emprar el català a la cambra, mentre s'hi nega el govern de Pedro Sánchez.