No sé quines dimensions té la vitrina del menjador de casa seva, però és possible que a Josep Antoni Duran Lleida li calgui una ampliació. Perquè, tot i ser un polític en actiu -i tan actiu-, els últims anys ha rebut tota mena de medalles i distincions, atorgades per entitats i institucions ben heterogènies i per mèrits notablement diversos.

Pel que sembla, Duran va aportar una destacadíssima "contribució i ajuda a la ratificació per part d’Espanya del tractat d’adhesió de Bulgària a la Unió Europea", que es va veure complementada per una gran col·laboració en "la promoció exterior del país en les seves relacions internacionals i comercials". Per tot això, el president búlgar li va atorgar, el juliol de 2008, la consideració de Cavaller de Madara, en referència a un bonic relleu en què es veu un genet -antecessor de Duran- clavant una llança a un lleó que jeu als peus del seu cavall. Un àguila vola davant del cavaller i un gos corre darrera d'ell... Se'ns acumulen les metàfores i les evitem.

Un any més tard, el ministeri d'Afers Estrangers espanyol, igualment agraït amb Duran, li va concedir la Gran Orde del Mèrit Civil en atenció als "mèrits i circumstàncies" que concorren en la seva persona. A diferència del cas búlgar, a Madrid la cosa no va tenir gaire poesia. Això sí, era un decret i, per tant, anava firmat pel Rei d'Espanya.

La cosa no acaba aquí, el novembre de 2009 Luis del Olmo li va entregar el premi "Protagonistas", en la categoria de polítics. Judit Mascó, també premiada, va justificar-ho dient que Duran "acostuma a allunyar-se d’extremismes, fa del diàleg una divisa i procura establir bones relacions entre Catalunya i Espanya". Efectivament, tot un mèrit, vista la participació en la consulta de diumenge.

Duran Lleida també és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona i ha tingut infinitat de càrrecs de tota mena. Així que, des de la modèstia, esperem que tingui la deferència d'acceptar aquesta humil Creu de Sant Jordi que avui li oferim els catalans.