El cens electoral deixa de mostrar-se en públic a només 6 mesos del 9-N

La protecció de dades justifica aquesta mesura, emparada per una llei que va entrar en vigor fa 15 anys, i es pren quan s'acosta la consulta

Publicat el 23 de maig de 2014 a les 16:50


El cens electoral deixarà de mostrar-se públicament en unes votacions aquest diumenge, arran de les eleccions al Parlament Europeu. Serà el primer cop que això passi i es farà per protegir la privacitat de les dades. Són, si més no, les raons donades per l'Administració central, segons que ha explicat aquest migdia el regidor de Serveis Generals de Terrassa, Alfredo Vega, quan ha informat sobre els detalls d'organització de la jornada electoral del 25 de maig.

Segons ha recordat el polític terrassenc, fins ara cada col·legi electoral disposava de dues còpies del cens electoral, una a l'exterior, on els electors podien confirmar que estaven censats i on era la seva mesa electoral, i un altre a l'interior. Tanmateix, aquest cens mostrava informació privada dels electors, com el nom i el domicili, que podia ser vista per tothom.

Segon Vega, amb les noves disposicions, la informació que ara podran trobar els votants indicarà a quina mesa correspon cada tram de carrer. És a dir, qui encara no sàpiga on estarà la seva urna, haurà de buscar el seu carrer i el tram de numeració al qual correspon casa seva per saber quina és la mesa electoral que li toca. Però no veurà el seu nom. Aquesta informació ja està especificada sense restriccions en la Tarja Central que, teòricament, tots els electors haurien d'haver rebut en el seu domicili.

Quinze anys de protecció de dades 
 
La protecció de dades arguïda per l'Estat espanyol arriba gairebé quinze anys després de l'entrada en vigor de la llei que l'empara, concretament el 14 de gener de 2000. La coneguda com a "Ley Orgánica 15/1999 de Protección de Datos de Carácter Personal" havia estat aprovada, doncs, un mes abans. Ha plogut molt des de llavors i resulta si més paradoxal que l'Estat decideix ara protegir la privacitat de les dades dels ciutadans.
 
Curiosament, aquest canvi arriba quan manquen poc més de cinc mesos pel 9 de novembre, la data triada pel president de la Generalitat, Artur Mas, per fer una eventual consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur.
 
Com és sabut, el govern i el Parlament espanyols s'oposen a la votació pel Dret a Decidir, que consideren inconstitucional. De fet, el govern central va advertir fa temps que no facilitarà pas el cens a la Generalitat catalana amb la intenció de convocar una consulta.
 
Tant és així, que a Catalunya s'ha desfermat una iniciativa entre els ciutadans via xarxes socials per demanar a tothom que es guardi la Tarja Censal que ha rebut ara. Es pensa que així es podrà facilitar la informació i la feina al Govern de Catalunya per si de cas ha de fer un cens alternatiu. De fet, sembla més una mostra de bona voluntat entre els partidaris de la consulta que un camí viable per confegir un cens. Però en qualsevol cas, la desaparició de l'exposició al públic del cens per primera vegada és un fet que, fins ara,  ha passat desapercebut.