Com ha evolucionat el terme “xarnego”? Què vol dir ser “choni”? A qui es considera un “torrente”? Aquestes preguntes i algunes més del mateix caire poden tenir resposta en un estudi del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, que ha estat difós aquesta setmana a través de la seva pàgina web. La monografia “Identitat nacional i autogovern. Un estudi qualitatiu sobre les configuracions identitàries nacionals a la Catalunya contemporània”, dirigit per Silvina Vázquez, analitza aquests conceptes i la seva estructuració com a clixés en el procés de construcció de les identitats nacionals.

L'estudi es configura a través d'entrevistes en profunditat com a tècnica de recollida de dades i la comparativa analítica a través de referències d'autoritats acadèmiques en sociologia, antropologia, filosofia o demografia. Durant les seves 89 pàgines, la monografia intenta entendre i explicar des de la veu de testimonis  la conformació, origen i articulació posterior del que es coneix com  identitats nacionals. Una investigació que requereix l'anàlisi dels clixés i els estereotips que els entrevistats utilitzen tant per referir-se a la imatge dels catalans com a la d'Espanya a través de conceptes com "xarnego", "choni" o "Torrente".


La imatge esteriotipada d'Espanya

Així, segons l'informe, “els estereotips en circulació transmeten una imatge regressiva, illetrada, rural, autoritària i empobrida d'Espanya”. “L'imaginari col·lectiu que des de Catalunya es projecta sobre Espanya, i els espanyols, resulta ser tan lesiu i desacreditat com aquell del qual es queixen molts entrevistats quan sostenen que Espanya promou una mala imatge de Catalunya”, conclou l'estudi. Una premissa que centra l'exemple en “l'estereotip del xarnego”. De fet, la monografia considera que “xarnego” és un “terme que encara que es continua utilitzant de forma esporàdica” però que afegeix que “enguany ha guanyat nous parentius: les Chonis i els Torrente”.

“Podria dir-se sense exagerar que si avui el terme xarnego s'utilitza en menor mesura és perquè les seves connotacions desqualificadores s'han tornat transparents per al discurs exclusivista, en cert sentit ha perdut la seva eficàcia. La paraula xarnego queda vedada per les normes d’allò que seria políticament correcte en el discurs: molt pocs s'animen a pronunciar-la sense posar-se vermell i, quan se l'empra, es fa amb un sentit crític o analític”, reflexiona l'informe.

Estereotip garrepa versus Torrente

La monografia, però també alerta que “de la mateixa forma que l'estereotip del català garrepa es transforma en el de la persona preocupada, prudent i curosa en extrem dels diners, el clixé del xarnego es transforma en el de Choni o Torrente per a així continuar realitzant la seva funció: designar de forma ofensiva o infravalorada a les persones que es troben fora del grup de referència identitari”.

Per l'analista de l'estudi aquests conceptes esdevenen “classificacions esterotipades” que “permeten a més establir jerarquies de diversos tipus: de classe, de cultura, de sexe” a través de “característiques” que tant podrien ser “fenotípiques, si els estereotips tenen una arrel biològica o, com en aquest cas, trets culturals o socials els quals la persona o grup a què es classifica manca tan sols pel fet de pertànyer a tal categoria”.