El Cercle d'Economia s'ha afegit aquest dilluns a les crítiques desfermades des dels àmbits econòmics i empresarials per l'actuació dels reponsables plítics davant els incidents produïts en les manifestacions en favor de la llibertat de Pablo Hasél. En una nota feta pública aquest migdia, l'entitat presidida per Javier Faus condemna "tota forma de violència" i alhora estén la condemna als "partits polítics que, per acció o per omissió, han legitimat el vandalisme". Però a la vegada, el Cercle va més enllà i, en una anàlisi de les eleccions del 14-F, considera que s'ha obert una "finestra d'oportunitat" que hauria de permetre "la reconstrucció d'un espai central". Ho ha expressat en la nota Reconstruir la política per reiniciar el país.
Després de mostrar "estupefacció" davant el fet que "membres del Govern, sigui amb el silenci o en alguns casos fins i tot amb complicitat, no han anteposat com a principi fonamental mantenir l’ordre públic", l'entitat econòmica atribueix la "falta d'autoritat" davant els fets a "l'immobilisme en què la política a Catalunya està atrapada". El Cercle, que felicita la Generalitat per l'organització de les eleccions del 14-F, reclama que el govern que sorgeixi de les negociaicons actuals prioritzi la "recuperació, abandonant les lluites internes" i engegui "una política econòmica realista i previsible" i que busqui "consensos i complicitats amb la resta d'Espanya".
L'entitat assenyala diversos elements que caracteritzen l'actual situació del país: la "fatiga, més accentuada a les zones més humils i entre els joves", tot reclamant "reformes per refer tant el contacte social com el contracte generacional". El Cercle afirma que la victòria independentista demostra que "la majoria de la societat catalana vol deixar clar que el conflicte territorial continua obert i espera una resposta propositiva". Recorda en aquest sentit la nota que va emetre el 2018 en què elevava "Propostes per millorar l'autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial de l'Estat".
[noticia]216245[/noticia]
Alhora, la junta del Cercle d'Economia destaca que dels resultats electorals se n'extreu l'avenç de les forces "menys confrontades", el que hauria de facilitar "ponts entre els blocs" i "la reconstrucció d'un espai central". El Cercle demana a l'independentisme "abandonar la via de la unilateralitat" i al govern espanyol "voluntat d'avançar en la resolució del conflicte".
Finalment, l'entitat econòmica demana que el nou govern sigui "pragmàtic, professional i amb consellers de prestigi", així com "bona política", sense la qual no serà possible afrontar el que cosndiera els reptes capitals: el procés de vacunació, la gestió dels fons europeus o la modernització del sector públic i el model productiu. Adverteix que per avançar cap a la "reconstrucció", l'acció política s'ha d'allunyar dels "radicalismes de dretes i d'esquerres" i "sortir de l'immobilisme", el que exigeix "coratge i lideratge a Barcelona i a Madrid".
[noticia]216569[/noticia]
D'aquesta manera, el Cercle d'Economia s'afegeix a altres entitats econòmiques, com Foment del Treball i Pimec, que s'han pronunciat en una línia semblant de crítica a l'actitud dels responsables polítics davant dels incidents. Però alhora, el Cercle marca posició pròpia i reclama l'acció de la política per respondre a la situació.
Aquest dijous, un seguit de les principals associacions i gremis, amb Foment, la patronal de la petita i mitjana empresa, i el Cercle, al capdavant, faran un acte per demanar a les administracions que s'aboquin a posar fi als incidents violents al carrer. L'acte té com a lema "Ja n'hi ha prou! Centrem-nos en la recuperació".
El Cercle d'Economia atribueix les protestes al carrer a l'«immobilisme» i reclama «coratge» polític
L'entitat considera que les eleccions del 14-F exigeixen a l'independentisme "abandonar la unilateralitat" i al govern espanyol "voluntat d'avançar en la resolució del conflicte"
ARA A PORTADA
-
El control català de la Zona Franca: un pas estratègic condicionat pel fangar de Madrid Lluís Girona Boffi
-
Els nous pressupostos preveuen 4.693 milions d'euros més de despesa fins al 2030 Bernat Surroca Albet
-
Un compte conjunt de Zapatero i la seva dona va rebre un milió i mig d'euros entre el 2020 i el 2025 Redacció
-
Publicat el
01 de març de 2021 a
les 11:00
Et pot interessar
-
Política
El Leviatan devora els seus creadors
-
Política Junts demana que el B1 de català sigui un requisit pel personal dels busos interurbans
-
Política
Junts aposta per Shakira i qüestiona al govern espanyol els «abusos d'Hisenda»
-
Política
Hora de complir
-
Política
Una empresa de l'entorn de Zapatero va pactar una comissió del 3% per la construcció del Hard Rock
-
Política La «prioritat nacional» de Vox només aconsegueix el suport del PP i l'abstenció d'Aliança al Parlament
