L'escàndol del màster de Cristina Cifuentes -adobat setmanes després amb un robatori de productes cosmètics- va dinamitar la carrera política d'una de les principals aspirants a prendre el lideratge del Partit Popular en els anys que vénen. Falsificació de documents, tractes de favor i mentides a tort i a dret han estat els ingredients d'un serial que ha trasbalsat de dalt a baix la cúpula del partit més important d'Espanya. Cal recordar que la polèmica ha esquitxat també Pablo Casado, vicesecretari de comunicació.

El cas de la ja expresidenta madrilenya ha instal·lat una ombra de sospita en el poder a l'Estat. Quants dirigents polítics espanyols han seguit un procediment d'aquestes característiques? Ara per ara aquest aspecte és una incògnita. El diari ARA, però, afegeix un nou nom a la llista: Iñaki Urdangarin. En el currículum del marit de la Infanta consta una llicenciatura i un màster en administració d'empreses a ESADE. Ara bé, l'exjugador de la secció d'handbol del Barça va estudiar al prestigiós centre català només dos cursos, quan el més habitual és que la doble titulació impliqui cinc anys.

A què es deu, doncs, aquesta sprint record del condemnat pel cas Nóos? El mateix diari assenyala en la seva secció Emprenem, tot citant alumnes que van cursar la citada titulació i diverses consultes als centres educatius implicats, a una convalidació excepcional. En aquest sentit, el comitè de convalidacions de la Universitat Ramon Llull, matriu d'ESADE, va convalidar-li la diplomatura d'empresarials, que formava part dels estudis previs i que es feia en tres anys.

Malgrat que des de la comissió que va donar llum verda a les convalidacions atribueix tots els moviments a criteris acadèmics "del màxim rigor", no hi ha precedents d'una convalidació de tres cursos a partir d'una diplomatura a la Universitat de Barcelona. O, dit d'una altra manera, no hi ha elements objectius que justifiquin aquesta decisió respecte a l'expedient d'Urdangarin més enllà d'un tracte clarament de favor.