A l'àrea metropolitana de Barcelona és on el socialista Miquel Iceta havia dipositat més esperances per eixamplar la tercera via d'ordre, i és allà on (per ara) ha naufragat. El denominat cinturó roig ha optat per rendir-se a Ciutadans, que s'ha imposat també per primer cop a la capital catalana. De poc li ha servit al PSC el creixement generalitzat, però discret, a tot Catalunya. El partit ha obtingut poc més de 600.000 vots, uns 80.000 més que el 2015, que s'ha traduït en un escó més. Aquesta legislatura en tindrà 17, lluny del mínim de 21-23 que pronosticava la formació. Algunes enquestes li'n donaven fins i tot més.

Iceta no serà president de Catalunya malgrat que ha focalitzat la campanya electoral per ser-ho. A més a més, haurà d'esperar la reforma constitucional que defensen el PSC i el PSOE per trobar un nou encaix per a Catalunya, i que reconciliï els catalans entre ells i amb els espanyols. Tot i això, el primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez, que segueix defensant que s'hagi aplicat l'article 155 de la Constitució, ja ha aprofitat aquest mateix divendres per furgar en l'enfonsament del PP a Catalunya i presentar-se com la solució a Espanya. A parer seu, "no es pot ser un partit gran a nivell nacional si s'és una anècdota electoral a Catalunya", i ha recordat que els populars han tret menys que els "antisistema" de la CUP.

Els socialistes creuen que el seu increment ha estat insuficient, però han "avançat". Amb aquest escenari, albiren la primera oportunitat perquè s'esquerdi el lideratge del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El líder de Cs, Albert Rivera, també es pot apuntar al carro. En clau catalana, el PSC s'haurà de limitar en aquesta legislatura a tancar acords sobre polítiques específiques que no impliquin abonar el camí de la independència, la seva línia vermella. I li caldrà explorar com aturar Ciutadans en el futur, amb un primer objectiu, el de les eleccions municipals del 2019, si no hi ha repetició abans dels comicis catalans.

Mentre que Sánchez considera que la formació taronja és "un partit conservador que no està competint a l'esquerra", Iceta sí que hi veu una amenaça. En concret, opina que aquest 21-D han estat incapaços de generar "prou confiança entre els sectors populars no independentistes", vot que ha acaparat Ciutadans. A més a més, ha incidit en el fet que han acusat la situació "d'excepcionalitat" de la política catalana, molt marcada pels blocs unionista i independentista, i ha remarcat que la tercera via que propugnen els socialistes no és vista encara com una solució "capaç de superar" la polarització.

Rèdits escassos de l'aliança amb els ex d'Unió

Els socialistes mantenen la representació a les quatre demarcacions. Han aguantat a Girona, Lleida i Tarragona, on han repetit els mateixos resultats que en el 2015, amb un diputat per demarcació excepte Tarragona, on n'han tornat a obtenir dos. El seu limitat creixement l'ha registrat a Barcelona -només un escó-, i ha passat dels 12 als 13. L'aliança electoral amb Units per Avançar, el partit format per exdirigents d'Unió, no ha servit ni per capitalitzar els més de 100.000 vots que va registrar UDC en les eleccions del 27-S del 2015. Dels 17 diputats, només un és d'Units per Avançar: l'exlíder d'Unió Ramon Espadaler.



Els millors resultats dels socialistes s'han de buscar en alguns municipis metropolitans, com Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, on han tret al voltant del 24% dels vots. Tot i això, aquestes dues ciutats són ben representatives de l'efecte Ciutadans que ha frustrat les expectatives electorals del PSC: les dues estan governades pels socialistes, i a les dues guanyava aquest partit també a les eleccions catalanes fins ara que també hi ha vençut la formació taronja. A Santa Coloma, Cs ha obtingut 21.800 suports (35,5%) i els socialistes quasi 14.600 (23,7%): el PSC no ha guanyat ni 100 vots; Ciutadans, 8.300.

I això que Santa Coloma té Núria Parlon d'alcaldessa, un dels principals valors del partit, i Cornellà va tenir molts anys José Montilla com a primer edil abans de ser president de la Generalitat, i ara ho és Antonio Balmón. On en el 2015 ja havia guanyat Ciutadans, ara la distància s'ha eixamplat encara més. És el cas de l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya. Si en el 27-S Cs va superar per menys d'un miler de vots els socialistes, i van estar al voltant de 29.000, ara li treu 14.000. Al PSC sostenen que aquest ha estat més un vot d'afirmació de l'unionisme que de la reconciliació per la qual opta Iceta.

Capta el vot de l'establishment de Sarrià

La ciutat de Barcelona és on els socialistes han esgarrapat més vots, amb més de 30.000 nous suports en relació al 2015. N'han tret més de 132.000 (el 14,49%, tres punts més), però de nou queden molt allunyats de Ciutadans, que ha guanyat a la ciutat amb prop de 219.000 sufragis (fregant el 24%). Cs s'ha imposat en set dels deu districtes. Aquí la batalla era especialment amb els "comuns", i més després que Ada Colau expulsés el PSC del govern. I això no els ha anat malament: Catalunya en Comú-Podem fins i tot ha perdut 600 vots i s'ha quedat en poc més dels 85.000 en relació a Catalunya Sí que es Pot (CSQEP).

Els socialistes han aconseguit captar el vot de l'establishment, el poder i l'ordre, cosa que s'evidencia al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on s'han disparat fins als 11.300 vots, més del doble dels que va tenir en el 2015, quan es va quedar amb els 4.650. A Sabadell i Terrassa, en aquesta darrera encara governen, han estat la quarta força. I, pel que fa a la resta de demarcacions, a Tarragona ciutat, amb el socialista Fèlix Ballesteros d'alcalde, també s'han quedat a la quarta posició, com a Reus i Lleida, on el primer edil, Àngel Ros, no ha notat l'efecte del trasllat de les obres de Sixena a l'Aragó. A Girona ciutat, de nou, han quedat també quarts.