El Congrés dels Diputats ha constatat que hi va haver guerra bruta per part de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, però els vots de PP, PSOE, C's i PNB evitaran que arribi a Fiscalia. Les conclusions de la comissió sobre l'"operació Catalunya" reconeixen que el PP va obstaculitzar els escàndols de corrupció que afectaven el partit mentre des del Ministeri es perseguia els adversaris polítics (com ara l'independentisme o Podem), una pràctica que vulnera la democràcia i l'Estat de dret.  

El text, consensuat per tots els grups menys el PP i amb l'abstenció de C's, reconeix que hi va haver una "estructura policial" que rebia ordres per fer "seguiment, investigació i percussió d'adversaris polítics". Al text es conclou que es va fer un "ús fraudulent" del catàleg de llocs de treball per crear aquesta estructura, sota les instruccions de l'exdirector de la policia Ignasi Cosidó i per ordre de l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino. A més, "amb el consentiment i coneixement" del mateix ministre. 

Malgrat que no s'esmenta res sobre les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, els grups sí han consensuat poder recollir a les conclusions el cas de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a qui atribuïen un compte fals a la banca suïssa. Durant la compareixença, el cap de la policia espanyola, José Ángel Fuentes Gago, va confirmar que havia volat a Suïssa per buscar proves contra Trias en un avió flotat per Interior. 

Va argumentar que ho feia per comprovar un "error tipogràfic" en el nom de l'exalcalde en un comunicat que havia fet la banca suïssa. Segons el PDECat, Gago no va dir la veritat a la comissió perquè la banca suïssa va enviar un segon comunicat corregit l'endemà. Per tant, consideren que ha mentit a una comissió d'investigació, un fet tipificat com a delicte i que posaran en coneixement de la Mesa per tal que inici els tràmits per denunciar-lo. 

A banda del cas de Trias, també s'assenyalen d'altres situacions que afecten el PSOE o Podemos (amb l'informe Pisa contra Pablo Iglesias). Segons les conclusions, aquesta mateixa estructura policial també tenia la funció, segons recullen les conclusions, d'obstaculitzar" la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el PP. 

Sense acord per anar a la fiscalia 

Malgrat les dures crítiques polítiques, no hi ha hagut acord per portar les conclusions a la fiscalia, tal i com demanaven grups com PDECat, ERC i Podem. El bloqueig del PP, PSOE i C's ho ha evitat. Davant d'aquesta situació, la portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, ha anunciat que presentaran una querella per tal de fer arribar tota la informació a la Fiscalia. L'única conclusió que ha aconseguit el suport de tots els grups –inclòs el PP- és aquella que defensa la policia estatal com a institució. 

"Conclusions de mínims"

Els representants del PDECat i ERC han mostrat satisfacció a mitges i consideren que són "conclusions de mínims". Per una banda, remarquen que s'ha donat per fet que existia una "brigada política" i que va existir una "vinculació" entre la cúpula policial i la del ministeri de l'Interior amb finalitats partidistes. 

Tanmateix, les dues formacions consideren que les conclusions no han anat al fons de la qüestió. "La comissió ha demostrat que existia un GAL, amb l'única diferència que no matava i només difamava i perseguia la dissidència política", ha dit el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. 

Per part del PDECat, el diputat Sergi Miquel valora que és "una bona notícia" que s'hagi constatat que existia una policia política i que "criminalitzi les accions del ministre". Ara bé, ha lamentat que no ho han tingut fàcil per a treballar pel "bloqueig informatiu" per part del govern espanyol i perquè PP, PSOE i Cs han bloquejat moltes de les compareixences demanades. 

Un cop aprovades les conclusions, hauran de passar pel plenari del Congrés. A més, cada partit ha afegit a l'annex les conclusions redactades per cada grup parlamentari (el que es coneix com a vot particular).