La comissió de debat territorial del Congrés tindrà una vida molt més llarga del que preveia. El que va néixer com un compromís que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va arrencar a Mariano Rajoy a canvi del 155 per culminar amb una reforma constitucional s'ha anat refredant amb els mesos. Els seus inicis ja van ser complicats, amb absències destacades d'Units Podem, ERC, PDECat o PNB, fet al qual se li va unir el desmarcatge del president espanyol a la modificació posterior de la carta magna com a resultat dels seus treballs.

El veto de PP i PSOE a la compareixença de destacats exministres socialistes proposats per Cs també va fer que els d'Albert Rivera en critiquessin el funcionament. Ara, però, sembla que, a més, els seus sis mesos de vida es poden allargar mig any més. Així ho ha detallat al Congrés el president de la comissió, José Enrique Serrano, que també ha plantejat la necessitat d'incrementar el ritme d'activitat de la comissió i reduir el nombre de compareixents sol·licitades pels grups, que superen les 200.

Si se'n surt, Serrano preveu concloure els treballs abans de final d'any perquè, com a molt tard, les conclusions puguin estar redactades a principis del 2019. Aquest pla del president suposaria prorrogar el mandat inicial de sis mesos de la comissió, que anava a concloure al juny per després obrir la reforma constitucional, si així s'acordés -i a la qual el PP hi posava molts condicionants-.

Noves compareixences

Sigui com sigui, la comissió per a l'avaluació i modernització de l'estat autonòmic -aquest és el seu nom complet- continuarà aquest dijous rebent a nous compareixents, en aquesta ocasió a experts i responsables de l'administració. L'òrgan escoltarà el testimoni del president del Centre Econòmic i Social (CES), Marcos Peña, i del director de l'Institut Nacional de l'Administració Pública (INAP), Manuel Arenilla Sáez.

Igual que la resta de compareixents anteriors, tots dos faran un balanç de l'avaluació de l'Estat autonòmic dels darrers 40 anys, el primer dels apartats sobre els quals els grups han començat a treballar. Així, el proper 21 de febrer està reservat per a tres catedràtics de dret constitucional, i una setmana després, el 28, escoltaran al president de l'Institut del Estudis Fiscals, José Alberto Plaza Tejera, el de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, i a tres economistes. Finalment, el 7 de març seran citats els sindicats UGT i CCOO i les patronals CEOE i Cepime.