La Mesa del Congrés ha vetat la tramitació d'una iniciativa d'ERC que pretenia que la Cambra investigués el paper de Joan Carles I, i també del govern de José María Aznar, en el finançament del pla Colòmbia, nascut d'un acord entre el govern nord-americà i el colombià a finals dels anys 90.

La proposició no de llei d'ERC va ser inadmesa amb els vots del PSOE, el PP i Vox, i només va rebre el suport dels representants d'Unides Podem. Mentre la majoria va rebutjar la qualificació amb l'argument que el Congrés no és competent per controlar la corona, els socis de govern del PSOE, fidels a la seva tradició, es van pronunciar en sentit contrari.

En concret, el grup de Gabriel Rufián pretenia que el Congrés instés l'executiu a lliurar-li en un termini màxim de tres mesos tota la documentació o qualsevol "recurs informatiu" sobre la implicació del rei emèrit o del govern de José María Aznar en el pla Colòmbia.

Reclamaven, especialment, tota la informació relacionada amb la campanya que es va començar per donar suport al finançament d'aquest pla i que, després d'estudiar-la, el Congrés considerés l'obertura d'una investigació sobre aquest assumpte.

Segons recorda ERC en la seva iniciativa, que ha recollit Europa Press, el Pla Colòmbia per a la pau, la prosperitat i l'enfortiment de l'Estat el va idear el govern nord-americà de Bill Clinton i del llavors president colombià, Andrés Pastrana, a finals dels anys 90.

L'estratègia, nascuda per combatre el narcotràfic al país sud-americà, va permetre una intervenció militar nord-americana en territori colombià i una injecció econòmica de 10.000 milions de dòlars al país dels Estats Units i altres països, com Espanya.

ERC es basa en unes informacions i converses classificades que van sortir a la llum al juny del 2021 que desvetllen que Juan Carlos I i en el llavors ministre d'Exteriors, Abel Matutes, van mantenir una reunió amb Clinton i membres del seu Gabinet, en la qual el llavors cap de l'Estat va reclamar que es tingués Espanya més en compte en els fòrums internacionals i que se la inclogués, per exemple, en el G8.

Respecte al pla Colòmbia, segons la lectura d'ERC, el rei es va oferir a fer de mediador entre els Estats Units i Sud-amèrica si sorgien problemes, Clinton va saludar que exercís com a líder en la defensa de l'estratègia davant de la Unió Europea i Matutes va informar que Espanya estava pressionant els països escandinaus, França i Alemanya perquè el financessin.

Al juliol del 2000 es va organitzar a Madrid una Mesa de Donants per al pla. Organitzacions no governamentals colombianes i europees la van censurar per les seves manques democràtiques i l'impacte sobre la població camperola, mentre que Espanya, el Japó i Noruega van optar per fer aportacions individuals, com les Nacions Unides, mentre que organismes financers internacionals van anunciar préstecs.

ERC destaca un document que demostra l'actitud del govern d'Aznar en aquella Mesa de Donants i que, de fet, dels 871 milions de finançament que va anunciar llavors Pastrana, només eren realment finançament directe els 100 milions que va oferir l'Executiu espanyol, perquè la resta eren tot crèdits o no es destinaven directament al pla.

Per a ERC, tota aquesta informació planteja molts dubtes sobre l'interès i la implicació de la monarquia i el govern d'Aznar en el pla Colòmbia que haurien de ser "legítimament" buidats pel poder legislatiu. No obstant això, la petició només ha trobat el suport d'Unides Podem, i la seva iniciativa no podrà si més no debatre's al Congrés després del fre que ha imposat la Mesa de la Cambra.