
Soraya Sáenz de Santamaría i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu al Congrés. Foto: Europa Press
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, no estan obligats a comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament per investigar l'"operació Catalunya". De la mateixa manera, tampoc tenen el deure d'atendre les sol·licituds de documentació que realitzi l'esmentada comissió.
Així es recull en un informe del Consell d'Estat a què ha tingut accés Europa Press i que respon expressament a la consulta que li va fer l'executiu espanyol el 8 de maig sobre si Rajoy, Santamaría i altres ministres i càrrecs de l'administració de l'Estat "estan obligats a comparèixer davant d'aquesta comissió d'investigació del Parlament de Catalunya sobre l' "operació Catalunya"".
A més, el govern espanyol va preguntar a l'òrgan consultiu si era pertinent facilitar "la documentació que pot estar en els arxius de diversos departaments ministerials i organismes públics de l'Administració General de l'Estat i que pugui ser requerida per l'esmentada comissió d'investigació". La resposta, de nou, ha estat negativa.
Ja estaven citats pel 6 de juliol
Sigui com sigui, el Parlament ja ha posat data a aquestes compareixences. La presidenta de la comissió, la diputada de Junts pel Sí Alba Vergés, va avançar fa dos dies que Rajoy, Santamaría, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i el cap de gabinet del president espanyol, Jorge Moragas, seran citats el proper 11 de juliol.
Malgrat tot, com ja havia fet el Consell d'Estat en altres informes anteriors sobre altres comissions d'investigació, de nou conclou que "no resulta obligat atendre el requeriment de compareixença que pogués dirigir-se al president i la vicepresidenta, ministres i exministres, alts càrrecs i ex-alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat i membres en actiu o en altres situacions administratives de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".
Només requeriments a càrrecs i funcionaris de la Generalitat
El Consell d'Estat al·ludeix a la previsió que recull l'article 56.3 del text refós del mateix reglament del Parlament -idèntica a la dels reglaments d'altres assemblees legislatives- que circumscriu la responsabilitat d'una eventual incompareixença als funcionaris o autoritats de la Generalitat als que s'hagués dirigit el requeriment, "sense esmentar a les altres persones la presència dels quals també pot ser sol·licitada".
Així, explica en el seu informe -que té data de 25 de maig- que cal distingir entre "requeriments" i "sol·licituds" de compareixença. Els primers només poden dirigir-se a les autoritats, funcionaris i, en general, agents de l'administració que depenen del Govern que és objecte de control parlamentari a través de la comissió d'investigació. Les sol·licituds, en canvi, poden formular-se a qualsevol persona, fins i tot d'administracions diferents de la investigada, "sense tenir cap efecte vinculant".
El Consell d'Estat estima que "no pesa, sobre autoritats i funcionaris aliens a l'Administració de la Generalitat, un deure de compareixença" davant la comissió "operació Catalunya", "ni tampoc sobre els membres actuals o anteriors del govern" de l'Estat.
A més, però, subratlla que perquè qualsevol sol·licitud o requeriment de compareixença pogués prosperar seria "necessari també el concurs" d'un altre requisit: que la comissió s'hagi constituït en relació amb un assumpte que sigui de competència de la Generalitat i que la qüestió en relació amb la qual es requereix la compareixença també ho sigui. No obstant això, el Consell d'Estat entén que totes aquestes circumstàncies "no concorren en el cas objecte d'aquesta consulta".
Tampoc cal enviar informació
Pel que fa a les peticions de documentació que es puguin fer, el Consell d'Estat argumenta que "no hi ha un deure" d'atendre aquestes possibles sol·licituds perquè "ni les autoritats i funcionaris requerits pertanyen ni guarden dependència amb òrgans de la Generalitat ni la matèria que és objecte de la comissió està en l'àmbit de competència "del Govern.
Per tot això, conclou que "no resulta obligat atendre els eventuals requeriments de remissió de documentació que pot actuar en els arxius dels departaments ministerials i organismes públics de l'Administració General de l'Estat, que poguessin ser formulats per la comissió d'investigació del Parlament sobre l'"operació Catalunya"".