A Ciutadans ja només li faltava que marxés el secretari d'organització. Ja ho ha fet. Es tracta de Borja González, una peça clau de l'equip d'Inés Arrimadas, que viu el moment més difícil del seu mandat. De fet, la líder taronja viu cada dia episodis pitjors, ja que Ciutadans experimenta una fallida que no fa més que empitjorar a cada pas. El darrer moviment intern l'ha donat el col·lectiu Som Cs, que reivindica el llegat d'Albert Rivera i exigeix la renúncia d'Arrimadas i la convocatòria d'un congrés extraordinari. Després de negar-s'hi, l'exdiputada al Parlament ja ha fet saber al seu equip que aquest dilluns plantejarà la convocatòria d'un congrés extraordinari.

Arrimadas pot estar vivint els seus darrers dies al capdavant de Ciutadans. Si més no, l'acumulació de detractors sembla aquest cop formidable. El manifest crític ve inspirat per una trentena de dirigents, la majoria exercint càrrecs institucionals, però ja sumen més de 400 suports. Hi ha moltes figures del que encara resta dempeus de l'estructura del partit, amb noms com el de la diputada aragonesa Susana Gaspar; la vicealcaldessa de Saragossa Sara Fernández; la d'Alacant, Carmen Sánchez; la portaveu a la Diputació de Jaén, Ilde Ruiz; i un munt de diputats autonòmics i regidors.

Som Cs suposa un salt qualitatiu en el procés d'autodestrucció del partit. Fins ara, la formació patia desercions individuals de totes les sensibilitats, i també l'acció de grups crítics organitzats situats en posicions que semblaven més "progressistes", com és el cas de Renovadors, que dirigeix l'exdiputat català Antonio Espinosa. Ara se li afegeix un corrent intern ubicat clarament a la dreta del partit i que reivindica sense embuts el lideratge de Rivera, que va plegar el 2019 després de la desfeta electoral. 

[noticia]229276[/noticia]
En el manifest fet públic, exhibeixen aquesta visió: "El problema de Ciutadans no és el logo ni aquells que van dimitir fa tres anys, sinó les persones que l'estan dirigint aquests darrers anys i que posen per davant els seus interessos personals a l'interès general del partit i d'Espanya". La menció indirecta a Rivera no pot ser més clara. A més, Som Cs retreu a la direcció la moció de censura a Múrcia i hi posa imaginació quan critica a Arrimadas "els constants pactes amb Pedro Sánchez i Podem". Els impulsors semblen oblidar també que l'inici de l'ensorrament el va protagonitzar Rivera, forçat a dimitir després de quedar reduït a 10 diputats al Congrés fa tres anys.

[h3]Continua el degoteig de desercions[/h3]
Aquest estiu Ciutadans ha continuat sent un colador. Dies abans de l'aparició de Som Cs, es coneixien més baixes rellevants. Una va ser la d'Ignacio Aguado, exlíder del partit a Madrid, que va anunciar que es donava de baixa davant la falta d'estratègia i lideratge de la cúpula. Per la seva banda, l'eurodiputat Luis Garicano, crític de fa temps, anunciava que deixava Estrasburg per reprendre la carrera acadèmica com a professor visitant a les universitats de Colúmbia i Chicago. En aquest cas, no ho va explicar com un enfrontament amb el partit, però ja feia temps que l'economista anava per lliure. 

El nou manifest crític agafa la direcció just quan intenta pilotar un procés de "refundació". Un terme que no volien emprar però que va ser una concessió als crítics després de l'ensulsiada que van suposar les eleccions andaluses, en què el partit taronja va veure com les urnes engolien els seus 21 diputats. Fins aleshores, l'estratègia d'Arrimadas havia estat molt conservadora i defensiva davant el procés d'ensorraments electorals. Després d'Andalusia, la direcció s'ha refugiat en un possible canvi de sigles (acaronant el terme Liberals) com a taula de salvació. Un procés refundador que hauria de culminar entre desembre i gener. Si hi arriben.   

[h3]Les municipals i l'ascens del PP, cant del cigne[/h3]
La proximitat de les properes eleccions municipals i autonòmiques ha posat els nervis de Ciutadans al límit. No sorprèn que entre els signants de Som Cs hi hagi tants càrrecs electes locals. Molts d'ells perceben la propera inundació i no saben com salvar la carrera. A més, el fet que aquesta davallada coincideix i es reforça amb el creixement del PP i el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo, fa encara més agònica la situació a Ciutadans. Arrimadas, de moment, resisteix al Congrés, amb un Edmundo Bal alineat amb ella.

Paradoxalment, l'enfonsament del partit pot acabar sent l'únic que doni a Arrimadas marge per arribar  al final de la legislatura. En aquests moments, la incògnita és saber si després de tantes desercions queda prou massa crítica per procedir a un relleu de la direcció en un congrés extraordinari. Que, de celebrar-se i culminar amb la defenestració de la líder, es trobaria amb un grup al Congrés esquifit i format per la direcció derrotada. En aquests moments, Ciutadans es pot trobar en la situació de no poder triar ni tan sols un mal menor. L'efecte Arrimadas ha acabat en un crepuscle.