15
de novembre
de
2017, 23:03
Actualitzat:
17
de novembre,
12:13h
Carles Riera i Albert (a Twitter @carlesral) serà el cap de llista de la CUP per Barcelona el 21 de desembre, tal com va avançar NacióDigital. Té 57 anys, és militant d'Endavant-OSAN, el partit amb les posicions més dures dins de l'organització, i mai ha format part de cap òrgan nacional cupaire, ni del Secretariat ni del Consell. La seva relació amb el partit s'ha limitat a la militància a la branca d'ideals més clarament socialistes de la CUP. Tot i que, a diferència de David Fernández i Antonio Baños no és independent, és un dirigent acceptat pels sectors de l'esquerra independentista. A Riera el defineixen com dialogant i obert i amb la capacitat de convicció com la seva millor eina.
"Et podia convèncer de qualsevol cosa i és un esplèndid orador", apunta un company seu de militància a l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) a la dècada dels noranta. Potser per això en els darrers temps ha fet sovint el pont aeri per assistir a tertúlies a Madrid com a representant del sobiranisme anticapitalista. Ha tingut més quota de pantalla en televisions estatals que en mitjans catalans.
De bracet amb Sànchez i Colom
Sociòleg, psicoterapeuta i activista, Riera és un ferm i convençut partidari de la construcció de la República des de la lluita social. De bracet amb Jordi Sànchez, que es perfila com a número 2 de la llista de Carles Puigdemont el 21-D, i d'Àngel Colom, va dirigir la nau de la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua i la cultura catalanes i va ser un dels membres de pes del secretariat de l'AUP, on va exercir l'activisme des de la moderació. Contrari a la lluita armada, no compartia les posicions de Terra Lliure. Excompanys de lluita el defineixen com un home que "tocava de peus a terra, conseqüent amb les seves paraules i que era poc sectari".
Riera va ser director de la Fundació Randa, vinculada a l'activista Lluís Maria Xirinacs, i president del CIEMEN durant cinc anys, del 2010 al 2015, on va haver d'afrontar una època de vaques magres marcada per una gestió difícil. No van ser uns anys fàcils.
Diuen que els éssers humans acostumem a evolucionar cap a un perfil més moderat amb el pas dels anys quan, a mesura que s'acumulen vivències, la motxilla del que fa por perdre és cada vegada més gran. L'evolució política de Riera ha estat ben diferent fins acabar a Endavant, abans de ser diputat durant un any i cap de llista de la CUP un cop els militants el ratifiquin.
Com a militant d'Endavant va defensar amb rotunditat que accionar el fre de mà en la pressió a Junts pel Sí per garantir la famosa estabilitat parlamentària era un error. En un article a La Fàbrica, signat amb Aleix Cardona i Gerard Horta, era molt crític amb el pacte de no-agressió entre la CUP i la coalició independentista. En aquest escrit, publicat el 7 de febrer del 2016, després d'investir Puigdemont, apuntava que el "sí crític" dels cupaires diluïa al màxim els ideals que havia defensat l'Esquerra Independentista i Unitat Popular des de l'entrada de la CUP al Parlament l'any 2012.
Ha trobat sentit al parlamentarisme
Riera era, a més, crític amb l'activitat parlamentària. Coincidia amb una de les visions imperants en l'anticapitalisme, la qual defensa que no cal estar asseguts als escons de la cambra perquè la lluita és al carrer. El seu latent esperit activista l'allunyava de la via institucional, segons expliquen companys seus. Ara, ha estat cridat a concórrer als comicis imposats per la força des de Madrid amb l'aplicació del 155. No ho veia clar, però d'un temps cap aquí li ha trobat sentit a ser al Parlament. Riera va ocupar el número 11 de la llista de la CUP a la demarcació de Barcelona a les eleccions del 27 de desembre. Diverses renúncies van fer que acabés entrant al Parlament l'octubre de 2016 en substitució de Pilar Castillejo.
Els estatuts de la CUP no permeten repetir candidatura als diputats, però no s'aplica pels que han assolit responsabilitats polítiques a mitja legislatura, com és el cas del nou cap de llista.
De Gabriel a Riera
A partir del 21 de desembre, la Candidatura d'Unitat Popular comptarà amb un representant a l'hemicicle que, com Anna Gabriel, també d'Endavant, parla clar. Riera va haver de sortir al pas el 26 d'octubre, en les hores prèvies a la proclamació d'independència, quan el president Puigdemont es debatia en la disjuntiva de convocar eleccions o declarar la independència. Aleshores, davant els mitjans, va etzibar que la convocatòria era "l'eina més eficaç, més mortal i demolidora per aturar el procés d'autodeterminació". Ara, aquest històric de l'independentisme ha de jugar el partit.
"Et podia convèncer de qualsevol cosa i és un esplèndid orador", apunta un company seu de militància a l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) a la dècada dels noranta. Potser per això en els darrers temps ha fet sovint el pont aeri per assistir a tertúlies a Madrid com a representant del sobiranisme anticapitalista. Ha tingut més quota de pantalla en televisions estatals que en mitjans catalans.
De bracet amb Sànchez i Colom
Sociòleg, psicoterapeuta i activista, Riera és un ferm i convençut partidari de la construcció de la República des de la lluita social. De bracet amb Jordi Sànchez, que es perfila com a número 2 de la llista de Carles Puigdemont el 21-D, i d'Àngel Colom, va dirigir la nau de la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua i la cultura catalanes i va ser un dels membres de pes del secretariat de l'AUP, on va exercir l'activisme des de la moderació. Contrari a la lluita armada, no compartia les posicions de Terra Lliure. Excompanys de lluita el defineixen com un home que "tocava de peus a terra, conseqüent amb les seves paraules i que era poc sectari".
Riera va estar vinculat a Xirinacs i dirigir el CIEMEN abans de fer el salt a la política institucional com a diputat
Riera va ser director de la Fundació Randa, vinculada a l'activista Lluís Maria Xirinacs, i president del CIEMEN durant cinc anys, del 2010 al 2015, on va haver d'afrontar una època de vaques magres marcada per una gestió difícil. No van ser uns anys fàcils.
Diuen que els éssers humans acostumem a evolucionar cap a un perfil més moderat amb el pas dels anys quan, a mesura que s'acumulen vivències, la motxilla del que fa por perdre és cada vegada més gran. L'evolució política de Riera ha estat ben diferent fins acabar a Endavant, abans de ser diputat durant un any i cap de llista de la CUP un cop els militants el ratifiquin.
Com a militant d'Endavant va defensar amb rotunditat que accionar el fre de mà en la pressió a Junts pel Sí per garantir la famosa estabilitat parlamentària era un error. En un article a La Fàbrica, signat amb Aleix Cardona i Gerard Horta, era molt crític amb el pacte de no-agressió entre la CUP i la coalició independentista. En aquest escrit, publicat el 7 de febrer del 2016, després d'investir Puigdemont, apuntava que el "sí crític" dels cupaires diluïa al màxim els ideals que havia defensat l'Esquerra Independentista i Unitat Popular des de l'entrada de la CUP al Parlament l'any 2012.
Carles Riera a la comissió d'Ensenyament. Foto: ACN
Ha trobat sentit al parlamentarisme
Riera era, a més, crític amb l'activitat parlamentària. Coincidia amb una de les visions imperants en l'anticapitalisme, la qual defensa que no cal estar asseguts als escons de la cambra perquè la lluita és al carrer. El seu latent esperit activista l'allunyava de la via institucional, segons expliquen companys seus. Ara, ha estat cridat a concórrer als comicis imposats per la força des de Madrid amb l'aplicació del 155. No ho veia clar, però d'un temps cap aquí li ha trobat sentit a ser al Parlament. Riera va ocupar el número 11 de la llista de la CUP a la demarcació de Barcelona a les eleccions del 27 de desembre. Diverses renúncies van fer que acabés entrant al Parlament l'octubre de 2016 en substitució de Pilar Castillejo.
El cap de llista de la CUP va avisar que si Puigdemont convocava eleccions serien una "eina mortal" pel procés
Els estatuts de la CUP no permeten repetir candidatura als diputats, però no s'aplica pels que han assolit responsabilitats polítiques a mitja legislatura, com és el cas del nou cap de llista.
De Gabriel a Riera
A partir del 21 de desembre, la Candidatura d'Unitat Popular comptarà amb un representant a l'hemicicle que, com Anna Gabriel, també d'Endavant, parla clar. Riera va haver de sortir al pas el 26 d'octubre, en les hores prèvies a la proclamació d'independència, quan el president Puigdemont es debatia en la disjuntiva de convocar eleccions o declarar la independència. Aleshores, davant els mitjans, va etzibar que la convocatòria era "l'eina més eficaç, més mortal i demolidora per aturar el procés d'autodeterminació". Ara, aquest històric de l'independentisme ha de jugar el partit.