13
de novembre
de
2017, 20:10
Actualitzat:
22:59h
La candidatura de Carles Puigdemont i el PDECat per a les eleccions del 21 de desembre ja té nom: Junts per Catalunya. La feina que tenen ara el president de la Generalitat i la formació nacionalista és omplir-la amb dirigents del partit -no hi seran tots, especialment aquells que tenen altes responsabilitats orgàniques, com ara Marta Pascal- i de la societat civil. En aquest sentit, segons fonts consultades per NacióDigital, el nom més desitjat és el de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i empresonat a Soto del Real per un presumpte delicte de sedició.
Sànchez és integrant de l'anomenat estat major del procés i, mentre estava en llibertat, coneixia tots i cadascun dels detalls del referèndum de l'1 d'octubre. Gaudeix de bona relació amb Puigdemont i també amb l'expresident Artur Mas, amb qui despatxa sovint a les dependències del Palau Robert. El president de l'ANC estava a favor de crear una agrupació d'electors per unificar les llistes independentistes, una proposta que finalment ha decaigut. Segons les fonts consultades, el fitxatge de Sànchez "s'està treballant" i està "ben encarat". Una de les dificultats òbvies és que, si no és alliberat en breu, es veurà impedit a l'hora de fer campanya electoral.
Candidatura més enllà del partit
Aquesta és una de les circumstàncies que també podria pesar sobre Puigdemont, en cas que el president sigui extradit i empresonat a partir d'aquest divendres. Mentrestant, però, el màxim dirigent català perfila des de Brussel·les -i en contacte amb els principals dirigents del PDECat- els noms d'una candidatura que es vol àmplia i transversal. La relació definitiva de noms s'ha de presentar divendres davant la Junta Electoral Central (JEC), i es tractarà en el consell nacional d'aquest dimecres, que haurà de validar el plantejament que han bastit Puigdemont, Mas i Pascal durant el cap de setmana a Brussel·les. Els tres tindran veu i vot en el càsting electoral.
La idea és que la presència de dirigents orgànics sigui mínima, i això podria fer que perdessin protagonisme en les primeres files -o fins i tot que no hi fossin- referents com David Bonvehí, coordinador d'organització, o bé Neus Munté, vicepresidenta del partit i exconsellera de la Presidència. Un dels noms que podria guanyar pes és el de Marc Castells, alcalde de d'Igualada i un dels principals referents municipalistes del PDECat, mentre que es dóna per fet que seran al Parlament Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, i Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.
Presència dels consellers
Qui té assegurat el seu lloc a la llista són els consellers que estan empresonats -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Meritxell Borràs- o bé a l'exili -Lluís Puig, Clara Ponsatí- , amb voluntat d'aportar simbolisme a la candidatura. ERC, principal rival del PDECat a les urnes pel tro sobiranista, situarà el vicepresident Oriol Junqueras -empresonat a Estremera- com a cap de files, amb Marta Rovira com a número dos. Els republicans han reservat sis dels nous primers llocs per Barcelona a independents.
Lluís Corominas, exvicepresident primer del Parlament i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, ha decidit que no formarà part de la candidatura perquè ja tenia clar que la legislatura passada seria la seva última. Es tracta d'un dirigent amb llarga trajectòria, amb experiència en la sala de màquines de l'antiga Convergència i associat a la figura de Mas des dels temps en què CiU estava a l'oposició. Diputats de pes com Albert Batalla, cap de llista per Lleida en dues legislatures, tampoc repetiran.
Sànchez és integrant de l'anomenat estat major del procés i, mentre estava en llibertat, coneixia tots i cadascun dels detalls del referèndum de l'1 d'octubre. Gaudeix de bona relació amb Puigdemont i també amb l'expresident Artur Mas, amb qui despatxa sovint a les dependències del Palau Robert. El president de l'ANC estava a favor de crear una agrupació d'electors per unificar les llistes independentistes, una proposta que finalment ha decaigut. Segons les fonts consultades, el fitxatge de Sànchez "s'està treballant" i està "ben encarat". Una de les dificultats òbvies és que, si no és alliberat en breu, es veurà impedit a l'hora de fer campanya electoral.
Candidatura més enllà del partit
Aquesta és una de les circumstàncies que també podria pesar sobre Puigdemont, en cas que el president sigui extradit i empresonat a partir d'aquest divendres. Mentrestant, però, el màxim dirigent català perfila des de Brussel·les -i en contacte amb els principals dirigents del PDECat- els noms d'una candidatura que es vol àmplia i transversal. La relació definitiva de noms s'ha de presentar divendres davant la Junta Electoral Central (JEC), i es tractarà en el consell nacional d'aquest dimecres, que haurà de validar el plantejament que han bastit Puigdemont, Mas i Pascal durant el cap de setmana a Brussel·les. Els tres tindran veu i vot en el càsting electoral.
Està previst que la llista inclogui alcaldes però que minimitzi la presència de dirigents orgànics del PDECat per donar una imatge transversal
La idea és que la presència de dirigents orgànics sigui mínima, i això podria fer que perdessin protagonisme en les primeres files -o fins i tot que no hi fossin- referents com David Bonvehí, coordinador d'organització, o bé Neus Munté, vicepresidenta del partit i exconsellera de la Presidència. Un dels noms que podria guanyar pes és el de Marc Castells, alcalde de d'Igualada i un dels principals referents municipalistes del PDECat, mentre que es dóna per fet que seran al Parlament Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, i Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.
Presència dels consellers
Qui té assegurat el seu lloc a la llista són els consellers que estan empresonats -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Meritxell Borràs- o bé a l'exili -Lluís Puig, Clara Ponsatí- , amb voluntat d'aportar simbolisme a la candidatura. ERC, principal rival del PDECat a les urnes pel tro sobiranista, situarà el vicepresident Oriol Junqueras -empresonat a Estremera- com a cap de files, amb Marta Rovira com a número dos. Els republicans han reservat sis dels nous primers llocs per Barcelona a independents.
Lluís Corominas, exvicepresident primer del Parlament i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, ha decidit que no formarà part de la candidatura perquè ja tenia clar que la legislatura passada seria la seva última. Es tracta d'un dirigent amb llarga trajectòria, amb experiència en la sala de màquines de l'antiga Convergència i associat a la figura de Mas des dels temps en què CiU estava a l'oposició. Diputats de pes com Albert Batalla, cap de llista per Lleida en dues legislatures, tampoc repetiran.
Carles Puigdemont i Lluís Corominas conversen en un moment del ple del Parlament Foto: Josep Maria Montaner