La repetició electoral treu el cap, més que mai, a Catalunya. La trobada que han celebrat aquest dimarts a la tarda els equips d'ERC i Junts, la primera formal després de l'anunci des que Pere Aragonès va apostar públicament per governar en solitari, no ha servit per desbloquejar la situació. Més aviat al contrari. Els republicans no volen negociar un acord per reeditar la coalició i només volen parlar de la investidura, però els de Carles Puigdemont, a diferència del que es va comprometre Jordi Sànchez en públic i en privat a principis d'abril -en concret en una reunió el dia 7-, ja no tenen intenció de cedir els vots necessaris per escollir Aragonès. El fantasma de la repetició electoral s'agita mentre les veus institucionals de Junts pressionen per revifar l'entesa i entrar al Govern, i s'estenen les veus crítiques amb la gestió negociadora de Jordi Sànchez. 

El secretari general de Junts és qui va posar damunt la taula -primer en una entrevista a La Vanguardia, el 4 d'abril- la possibilitat que, en un escenari de desacord estratègic, el partit cedís els vots per investir Aragonès i evitar la repetició de les eleccions. L'oferta la va recuperar un cop el candidat d'ERC va anunciar la voluntat de governar en solitari, i la va circumscriure -com va traslladar el 7 d'abril, segons fonts coneixedores de les converses- al fet que obtingués primer el suport de la CUP -que ja té al sarró- i també dels comuns, una formació que no és independentista i que  fa de la confrontació amb Junts un dels pilars de l'estratègia al Parlament. Aragonès, si suma els suports dels anticapitalistes i d'En Comú Podem, necessitarà com a mínim quatre vots de Junts per ser investit, perquè obtindria un balanç de 54 a favor i 53 en contra. Amb aquests vots, els ha traslladat avui l'equip de Puigdemont, no hi poden comptar ara mateix.

La partida numèrica, però, és només la punta de l'iceberg d'una negociació que s'ha portat a l'extrem. El desacord entre ERC i Junts no és nou -només cal fer un repàs a la legislatura anterior per entendre-ho-, però s'ha fet més cru en aquest període negociador. Els esculls plantejats des de després de les eleccions han anat apareixent i desapareixent, però n'hi ha un que s'ha cronificat: el Consell per la República. L'1 de març, els negociadors de Junts van plantejar en una trobada amb els d'ERC que l'organisme amb seu a l'exili havia de liderar la direcció estratègica del procés, i durant dos mesos es va debatre quin havia de ser el seu paper en la legislatura. 

[noticiadiari]2/219833[/noticiadiari]
ERC recelava del seu paper, perquè no volia que Aragonès es veiés "tutelat", i en una reunió l'1 de maig a Lledoners -sempre segons la visió dels republicans- es va tancar un preacord que situava la nova direcció estratègica del procés fora del Consell, amb el qual es "coordinaria". El partit d'Oriol Junqueras insisteix que Sànchez va avalar aquesta visió i que en aquell moment van veure proper l'acord, però al cap de dos dies tot es va torçar. Va ser en una reunió -proposada per Sànchez- del Consell amb ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural que l'entesa va tornar a encallar-se, i ja no es va desfer el malentès. Al cap de quatre dies, Aragonès proclamava la voluntat de governar en solitari i feia saltar el tauler de la investidura.

Un dels actors que més s'han inquietat és el sector institucional de Junts, que tem quedar fora del Govern, un moviment de conseqüències incertes per al futur de la formació. Una de les que ha defensat amb més vigor la permanència del partit dins l'executiu és Meritxell Budó, consellera de la Presidència, que ha indicat aquest dimarts des de Palau que encara "hi ha temps" per un acord de Govern entre ERC i Junts. L'optimisme contrastava amb el ball de bastons, ja habitual, entre les dues formacions al Congrés. Mentre Míriam Nogueras, portaveu dels quatre diputats dels de Puigdemont a Madrid, instava els republicans a aclarir si prioritzen "pactar les engrunes amb la Moncloa", Gabriel Rufián insistia que no són la "mainadera de ningú".

Document en marxa amb els comuns

Mentre ERC i Junts escruten la viabilitat a última hora d'una entesa de mínims -per a la investidura-, els republicans intensifiquen els contactes amb els comuns, que s'hi posen bé per aparèixer com un actor de decisiu en el nou escenari de converses i estirar Aragonès cap a un acord de les esquerres. Les dues formacions s'han tornat a reunir aquest dimarts -després de la presa de contacte de dilluns- i han validat crear un grup de treball específic per definir un acord en termes programàtics. En Comú Podem vol una entesa en cinc eixos -transició ecològica, reconstrucció econòmica, salut, feminisme, i diàleg amb l'Estat i repressió- per cedir els seus vuit vots a la investidura. El pacte tindria un concreció en forma de document, amb mesures concretes, similar en el format al que ERC ja va tancar amb la CUP abans de la primera investidura d'Aragonès.

[noticiadiari]2/219832[/noticiadiari]
Precisament, els anticapitalistes han subratllat aquest dimarts que només veurien amb bons ulls el suport dels comuns a la investidura d'Aragonès si accepten l'estratègia "d'embat nacional i social" amb l'Estat. La CUP pretén que el grup parlamentari liderat per Jéssica Albiach assumeixi les línies mestres del document negociat amb ERC. De fet, els comuns ja han fet saber que la proposta d'un nou referèndum -en el cas que fracassi la taula de diàleg- no és un "obstacle" per fer president el candidat republicà i que pretenen "millorar", això sí, les mesures socials que la CUP va acordar amb Aragonès. Per força, els dos pactes tindran similituds i diferències.

Els comuns persegueixen, com ERC, un pacte "ràpid", que contribueixi a esvair el fantasma de la repetició electoral. Aquest acord, segons les fonts consultades, no es produiria abans de dijous -jornada de ple al Parlament-, tot i que els negociadors voldrien segellar una entesa en el transcurs d'aquesta setmana. ERC accelera, doncs, al marge de Junts, amb qui no es divisa cap entesa. I, ara mateix, els seus vots són imprescindibles. Només es convertirien en intranscendents si el PSC aparegués en l'equació. Però, si des de la Moncloa no arriba pressió perquè Salvador Illa intervingui -cedint els vots dels socialistes catalans per desfer l'atzucac, com a contrapartida a estabilitzar la legislatura a l'Estat-, Catalunya s'aboca a una repetició d'eleccions. El divorci entre independentistes és un fet i no s'albira una solució senzilla.