“Quan sigueu independents no cal que munteu cap exèrcit, ens llogueu i el que us estalviareu, a més ja ens coneixem”. Aquesta estat una de les primeres benvingudes d'un oficial, lleugerament rialler, a la premsa que aquesta tarda ha assistit a la inauguració de portes obertes al Quarter del Bruc. Un happening que, per entendre'ns, són els tancs que l'altre dia entraven per la Diagonal i que van excitar mig Catalunya, que romandran aparcats durant dos dies a la plaça d'Armes de la caserna perquè la canalla i no tan canalla s'hi enfilin.

 

La jornada ha començat fora d'hora. Tant se val, perquè fos com fos a les vuit del vespre s'havia d'arriar bandera. I això, en la cosa castrense, és més important que respirar. Així que la minsa premsa que hi ha assistit, els representants de tots els cossos policials i les autoritats encapçalades per la delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna -elegant i amatent com sempre- han entrat a una mena de war-room , on hi havia un cavallet amb el plànol de l'exposició. Es veu que els militars per tot tenen un pla. 

 

L'Inspector General de l'Exèrcit, el tinent general Álvarez-Espejo, el General de Brigada Rajo  i el tinent coronel de l'Estat Major Madilla, han explicat la ruta amb una agulla llarga mentre assenyalaven el planell tot detallant que s'hi veuria. Amb un llenguatge fred, frases curtes i sobretot, amb acrònims, molts acrònims que sempre signifiquen “brigada”, “apoyo”, “operativo” o “mando”. De fet, semblava allò que es veia pel TN quan Irak interessava com a guerra.

 

El coronel Dalmau, amb un català empordanès, ha volgut saludar íntimament la premsa. De fet, des del cabo Díaz al soldat Miró, passant pel sergent Aznar o el capità Navarro parlaven en català. És més, un escamot de nou soldats admetien que quan surten de maniobres amb un carro de combat Vic Pizarro, que té un canó 30mm i una metralladora de 7,62 mm, escolten RAC1. Diu que el senyor Marcel·lí els fa riure i en Bundó amb el diàling. 

, també.  

 

Carros de combat, vehicles blindats, un caça, un helicòpter TIGER, els TEDAX de la Guàrdia Civil, hospitals de campanya, botigues de souvenirs, míssils antiaeris, ràdars, unitats subaqüàtiques, el SEPRONA, la UME, un bar mòbil de la companyia logística de Saragossa han omplert el pati. Un aparador on els familiars dels militars es retrataven. 

 

Però l'estrella de la festa ha estat l'estand d'Arapiles 62, els Caçadors de Muntanya, la joia de la corona de l'Exèrcit de Terra a Catalunya. “Por España, sangre y fuego”, és el seu lema. El tinent Padilla, boina verda, explicava cadascun del armament exposat. Li ha fet provar a tothom.

“Pesa poc i allarga fins a 1,2 quilòmetres, fins a 500 metres és del tot eficaç, agafi, agafi delegada...”, proposava el tinent mentre li mostrava el fusell G36 EHK. Una màquina alemanya que pot disparar 750 trets per minut. He pensat que aquest tinent seria un gran venedor de rentadores.

Però es veu que aquest fusell no és el seu preferit. Segons un soldat, el soldat E.M, el que li “mola” al tinent és el Barret, un fusell americà que allarga fins gairebé 7 quilòmetres. “Una virgueria ianqui”, detalla el soldat que fa cinc anys que “da barrigazos” per Sant Climent. 

 

Acabada la visita, música. Tenien 8 peces per tocar, però com que s'acosten les vuit del vespre, ordenen al tinent de la banda que retalli el repertori. I es veu que a la banda de l'exèrcit , a més de tocar un instrument has de complir ordres.

Les vuit. Tothom a lloc. La delegada Llanos de Luna i el Tinent General Álvarez-Espejo sobre una tarima veuen arriar la bandera. S'acaba la cerimònia. Cap “Viva España” i cap “Viva el rei”. El tinent general s'acomiada. Dóna les gràcies.

La soldat Rebeca es fa una foto amb el sofert periodista. De moment, els tancs estan exposats. I alguns dels que es condueixen ja s'ofereixen a llogar-los perquè, al capdavall, “ja ens coneixem”. I del procés? Res, diuen que tenen prou feina a Afganistan. 

Els tancs exposats al Bruc. Foto: QS/ND